Pantalla digital
Per ell no passava el temps: encara portava rellotge de polsera.
Per ell no passava el temps: encara portava rellotge de polsera.
Un individu, pel mòbil: “Som homes perquè matem amb les mans”. No deu haver sentit l’anunci que ja ha arribat l’edat de pedra.
Sent una noia cridant per telèfon “Jo valc molt!”, i pensa que és un acte d’autoafirmació, però no: roden l’anunci d’un mòbil.
Ser ignorant és dir el mateix que les persones intel•ligents però insistentment, i aquella persona li ha repetit allò 78 cops!
Quan es va jubilar creia que ja li havia passat de tot i que res seria pitjor ni millor. Però no, allò només n’era l’anunci…
Construint-hi un pantà va aconseguir que la seva vida no fos un riu que va parar a la mar, que és el morir, sinó a una llacuna en una platja.
Per culpa de l’estrès i de la pressió emocional és a punt d’esclatar, però pensa que no pot fer-ho: ha d’aguantar perquè, esclar, és el món!
Creia que li estaven passant pel cap els records de la seva vida, però el que veia era un gat que jugava amb un cabdell de fil.
Pel carrer, A sempre saluda B, que no li torna mai la salutació. Un dia, B saluda A. D’ençà d’aquell dia, B passa per la vorera contrària.
Quatre persones ocupen una vorera. Una dona que no pot passar s’atura i els mira. Els altres s’aparten, amb mandra: “I a sobre, es cabreja!”
El lavabo de dones de l’estació és tancat perquè l’estan netejant, i es forma una llarga cua. Una noia, cansada d’esperar, entra al d’homes.
Aquella persona està enamorada de l’altra perquè l’altra està enamorada d’ella. Fins que un clau punxa aquesta roda.
Veu una persona al metro i pensa: “no sé per què, però em podria caure bé”. I encabat, aquella persona dóna una moneda a un músic del metro.
El nen agafa un llibre i passa el dit per la portada, intentant passar pantalla. No funciona, és clar, però el món es posa a girar al revés.