Agiteu abans d’usar
17 de desembre de 2016
0 comentaris
Creu que escriu bé, però li surten uns textos que semblen aquells que descriuen els efectes secundaris en els prospectes dels medicaments.
Creu que escriu bé, però li surten uns textos que semblen aquells que descriuen els efectes secundaris en els prospectes dels medicaments.
Va ser jove tota la vida, gairebé: només havia estat vell quan tenia vint anys.
El martelleig monòton de la música del veí de seient al transport públic el fa viatjar al teler de la filatura on va treballar la seva àvia.
L’escala mecànica s’avaria i tothom la puja a peu. Ella, però, en busca una que funcioni i no sap si això la fa la persona més lliure, o no.
Ho donarà tot per la revolució, però ho haurà de donar en negre, perquè està cobrant de l’atur.
Va tornar a veure aquella persona anys després i es va ratificar en el que pensava: l’amor és cec, però el desamor té una vista infal·lible.
No parava de caure gent arreu on passava. Li preocupava fins que en va trobar la causa: li havien dit que per triomfar calia trepitjar fort.
Com hi ha fumadors passius, se’n va adonar que era un bevedor passiu: sempre que sortien a ‘prendre alguna cosa’, a ell n’hi prenien moltes.
Treuen el tàper per dinar davant de l’ordinador, s’apareix Luis Buñuel i en fa una escena de la pel·lícula El discret encant de la burgesia.
Hi ha una amenaça de bomba a l’oficina i avisa, perquè evacuïn, tots els companys de feina menys un. Però no sap per quina raó no ho fa.
La seva parella arribava molt tard de treballar i, com que no podia esperar-la tant, sopava cinc minuts abans que arribés.
Al menjador escolar, la nena escup la bola de menjar de la boca als peus de la monitora, i li diu: “neteja-ho i pobra de tu que diguis res!”
I a principi del segle XXI es va produir una revolta comparable a la Revolució Francesa: la gent es va treure la camisa fora dels pantalons.
El venedor xinès canta a la porta de la botiga una cançó que sembla moderna. Però va pujant una boira espessa, i del no res apareix un drac.