L’home del temps
Abans de sortir escolta per la tele què opina el seu amic tertulià. Avui dinen i no vol portar-li la contrària: sap que canvia com el temps!
Abans de sortir escolta per la tele què opina el seu amic tertulià. Avui dinen i no vol portar-li la contrària: sap que canvia com el temps!
Anant en metro l’autora té una idea per a una novel·la. Se l’escriu al braç i nota que el text flueix millor a la pell, és sincer, carnal…
Es va anar tornant tan i tan conformista que va acabar convertit en una música de trucada telefònica en espera.
És de nit i res sembla torbar la pau del poblet. Tanmateix, a dalt d’un teulat de dues aigües un noi obre els braços al vent. I salta, o no?
El metge li troba la causa de la seva dolència al cor: la infinitat de cops que puja al tren sense bitllet i la tensió de fugir del revisor.
Sempre diu “el que em passa a mi, no li passa a ningú” però li passa el mateix que a tothom: que ningú confessa que ens ha passat el mateix.
En un programa de ràdio hi ha segons de diferència entre el que se sent en directe i per antena. Però és la boca del locutor la que va tard.
És l’únic que viu a l’entresol i mai agafa l’ascensor per baixar. I tanmateix cada nit es troba l’ascensor aturat davant de la seva porta.
L’autor és com un déu, cert, però a l’escriptor li van desagradar els personatges de la novel·la que escrivia quan el van començar a adorar.
Va saber del cert que aquell era un espia dels dolents quan va observar que es bevia la cervesa a morro.
Mira el típic dibuix que, segons com te’l miris, és d’una noia jove o una vella i des d’aleshores té la mateixa confusió amb tot el que veu.
En aquell instant, s’adona que és un dia perfecte. Esclar que són les set del matí, i no sap si és aleshores quan tot comença o tot davalla.
Volia crear obres d’art revolucionàries i alhora ser fidel a tot el que veia, i es va fer implantar al cervell una destructora de documents.
L’espasa temia entrar en la batalla inevitable. Reclosa a la beina, va perdre la flexibilitat i va esclatar, convertida en una arma nuclear.
Dues nenes juguen a ‘ser famoses’, ‘desfilant’ per la catifa d’entrada a l’hotel, però la porta de vidre es tanca, i les deixa fora del joc.