Un any més, un 28 de juny més, una ocasió més per celebrar i reivindicar. Celebrar que avui podem sortir a Barcelona i cridar sense por ni vergonya allò que cadascú vulgui ser. Celebrar que avui no et detenen pel carrer per anar agafat del teu company o companya homosexual. Celebrar que avui no et marquen la casa, la cara o la dignitat pel fet de ser transsexual, a Barcelona. Celebrar que podem desfilar de manera festiva i per passar-ho un dia d’estiu, gaudint de la música, el bon ambient i la bona companyia pels carrers de barcelona.
Però també per reivindicar. Reivindicar que tot això que ahir vàrem poder fer a Barcelona hi ha molts països en què no es pot ni somniar, encara. Països com Letònia, a la UE, on desfilar és encara una activitat de risc en què, literalment, et poden llançar merda (ho he viscut), o pitjor encara, estomacar-te, o com a Turquia, país candidat, on cada setmana troben assassinades persones transsexuals, algunes per membres de la seva pròpia família que es consideren ‘ofesos’, o l’Iran, on el sol fet ser ser homosexual suposa acabar penjat de la forca.
I sí, és cert que tot això no passa a Barcelona, ni a Catalunya, però passen altres coses que segueixen essent greus. Encara massa gent (metges inclosos) consideren l’homosexualitat o la transsexualitat una malaltia, una enfermetat que cal curar. I encara hi ha dirigents polítics, com en Duran, que els ho avala.
Encara a Catalanya un dret reconegut com el de ser homosexual, bisexual, lesbiana o transsexual no compte amb les garanties per tal de fer-lo efectiu al 100%.
Encara hi ha a Catalunya expressions i actituds homòfobes, a tots els àmbits, que cal denunciar, perseguir i castigar.
Encara hi ha, a Catalunya, massa gent, massa joves, massa adolescents, que tenen vergonya, i fins i tot por, a sortir de l’armari. Por de la família, por dels amics i amigues, por de l’entorn.
Visca la festa, i visca la celebració, sense oblidar, però, tanta gent arreu del món que encara no pot celebrar-ho com nosaltres aquí.
Per un 28 de juny universalment festiu.
Foto: amb Pilar Paz, a la carrossa d’ICV. Font: Pilar Paz.