José Luis Escrivá és un ministre a qui la premsa del règim (gairebé tota i cada dia més) anomena «tècnic». I ja podeu sabeu per experiències anteriors que quan un «tècnic» arriba a tocar poder, si sou creients, que Déu us agafi confessats. Perquè un tècnic sap molt (o poc, no importa massa) d’un tema
Costa Food és una de les empreses càrnies d’Osona on les treballadores i es treballadors es van organitzar després que Càrnies en Lluita aconseguissin aturar, a les empreses del ram, més de vint anys de pràctiques irregulars que obligaven les i els treballadors a la participar en «falses cooperatives» per tenir-hi feina. Amb les «falses
Els periodistes que surten per les teles, les ràdios, internet o els periòdics no paren de fer titulars espectaculars dient-nos que, novament, avui, ahir o passat demà, el preu de l’electricitat ha pujat fins a un altre màxim històric. Ens indignem a les xarxes i quan hem fet un twitt, una entrada a facebook o
Parlava fa no res, en un article de títol semblant, sobre el pediatra i membre del comitè assessor de vacunes de l’OMS a Europa Federico Martinón, un cas curiós que havia rebut desenes llargues de milers d’euros de la farmacèutica Pfizer alhora que assessorava la comissió que havia de decidir sobre la utilització de milers
Federico Martinón és pediatra i investigador clínic, treballa a l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la, a banda de coordinador de la Unitat d’Investigació en Vacunes i Assajos Clínics Pediàtrics de l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago i molt altres càrrecs. És d’una família amb molt poder a Galícia. A banda, el seu currículum acadèmic és destacat1.
Quan va arribar la cosa aquesta de les vacunes contra la covid-19 i va sortir que una de les multinacionals que en feien es deia Moderna em va semblar un nom curiós. Vaig pensar que potser era una empresa nord-americana creada per immigrants mexicans o alguna cosa així, al segle passat o abans i tot.
Pfizer és avui una multinacional farmacèutica molt coneguda i reconeguda arreu del món. Però què en sabem d’aquesta empresa que es dedica a crear i vendre medicaments de tot tipus? Doncs ben poca cosa a banda que és una de les empreses que ha fet una de les vacunes dedicades a combatre el coronavirus. I
L’any 1997, l’editorial Cruïlla va publicar Terres verges, una novel·la en què, segons la propaganda del moment, un grup de catalans intentava construir «Una nova Catalunya a la selva del Brasil». El 2005, La Busca treia una nova versió de la mateixa novel·la amb el mateix títol i amb el subtítol «Pot existir Catalunya lluny
Escriure una història del catalanisme al 2021 és ser un avançat, o anar sempre a la cua de tot. Fer-ho posant en dubte el relat hegemònic d’aquest corrent polític, cultural i social durant anys i panys, que és burgès i de dretes (el relat) des que Pujol en va prendre les regnes…, és ser un
La Sara Vendrell Costa-Pau ha fet un reportatge sobre la subtaula de Cultura de la Taula de Catalunya de la II Trobada per la Humanitat i contra el Neoliberalisme. Mireu-vos-el perquè val la pena. Hi vam dedicar tantes hores, tanta feina, que ens vam sentir completament correspostos per tota la gent que va vindre,
Acabo de tancar un llibre que m’ha deixat trastocat. Després d’uns dies de mesurar-ne la lectura per no empatxar-me, paint-lo bé i sense córrer, he arribat a l’última pàgina del Fòrvid de l’Elena Bartomeu i he pogut llegir l’«eren com un gínjol i una tija, descompassats per infinites ràfegues de vent.» sense alterar-me massa, assumint
La setmana passada, unes alumnes de l’Institut on treballo van penjar una bandera lgtbi, dels colors de l’arc de sant Martí, a un espai del centre. Van pactar el lloc amb la direcció i la defensa dels drets lgtbi va visualitzar-se en el mes de juny. Mentre la penjaven, altres alumnes van expressar la seva
Es veu que la colla dels rics de sempre i algun poll ressuscitat de darrera hora continuen pensant que som tan rucs com sovint s’han pensat que som -i molts cops ens han tingut- i el 2 de juny han convocat un acte a ESADE, amb manifest i tot, per tal demanar que s’ampliïn «les
Mario López, el primer per l’esquerra. Dues de les coses que més satisfaccions m’han donat entre els diversos projectes en què he participat al llarg de la meva vida són la direcció de la revista «Catalunya», la històrica capçalera de 1937 que vam reconvertir en una publicació actual, moderna, oberta i revolucionària en català, de
El company i amic Jakue Pascual em va fer arribar ja fa uns dies un meravellós llibre que ha publicat junt amb Alberto Peñalba a l’editorial Txalaparta amb el títol d’El juguete de Mari + Tratado estético del lauburu. L’he llegit i gaudit, perquè estèticament és absolutament sublim, i l’he rellegit a la recerca de