Prendre la paraula
jordimartifont
Quan va arribar la cosa aquesta de les vacunes contra la covid-19 i va sortir que una de les multinacionals que en feien es deia Moderna em va semblar un nom curiós. Vaig pensar que potser era una empresa nord-americana creada per immigrants mexicans o alguna cosa així, al segle passat o abans i tot. Però no anava per aquí el tema, perquè Moderna, ben al contrari que la resta de farmacèutiques que ens sonen de nom és una empresa de molt recent creació. Però, a més, fabrica medicaments d’unes maneres que fins ara mai no s’havien aplicat de forma massiva als humans, malgrat que la tecnologia fa uns decennis que s’investiga.
Moderna és una empresa dels Estat Units que es dedica al camp de la biotecnologia aplicada a la farmàcia. És, doncs, una companyia biotecnològica. I què és una companyia biotecnològica? Doncs una empresa farmacèutica que fabrica medicaments, vacunes, etc., a partir de l’enginyeria genètica o metodologia de l’ADN recombinant. Aquesta tecnologia permet obtenir grans quantitats d’una proteïna totalment aïllada dels components cel·lulars de l’organisme d’origen introduint un gen, pel que passa a anomenar-se «organisme genèticament modificat» i la proteïna obtinguda, «proteïna recombinant.» La proteïna recombinant més utilitzada com a medicament és la insulina, aprovada l’any 1982. Fins aleshores, els pacients s’havien d’injectar insulina extreta del pàncrees normalment de porcs. L’any 2007, seguint la cursa biotecnològica, Argentina va anunciar que podia produir insulina amb vaques transgèniques, una possibilitat de medicament que no es troba encara al mercat.
Un dels problemes que pot provocar aquesta tecnologia és la immunogenicitat no desitjada, una resposta immunitària d’un organisme contra un antigen terapèutic. Aquesta reacció, per exemple, pot conduir a la producció d’anticossos antimedicaments, inactivant els efectes terapèutics del tractament i potencialment induint efectes adversos. No patiu que no és, de moment o fins ara, el que li passa a la coneguda i reconeguda vacuna de Moderna contra la covid.
Farmacèutica biotecnològica
Si busquem informació oficial sobre l’empresa, que és a partir de la qual sempre cal començar des de la meva humil opinió, sabrem que Moderna, en el camp específic de la biotecnologia farmacèutica, es dedica a investigar i desenvolupar fàrmacs i tecnologies que permetin obtenir noves vacunes basades exclusivament en l’ARN missatger (ARNm). De fet, el seu nom juga amb aquest concepte: ModeRNA, és a dir l’acrònim de RNA Modificat. Ja en tenim el nom, doncs, i com veieu no té res a veure amb cap paraula castellana i menys encara catalana.
I què és l’ARN missatger? Doncs l’àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d’ARN que serveix de model químic per crear un producte proteic. Moderna inserta ARN missatger sintètic en cèl·lules vives per tal d’aconseguir-ne la seva «reprogramació» i que desenvolupin respostes immunitàries, enlloc de les estratègies habituals que s’apliquen amb els medicaments que fins ara coneixíem. Aquesta és una tècnica que no ha inventat Moderna i que abans ja havia estat utilitzada per grans companyies farmacèutiques i biotecnològiques, que la van abandonar perquè no van poder superar els efectes secundaris provocats en inserir ARN en les cèl·lules. L’any 2021, cap empresa havia aconseguit que s’aprovés cap fàrmac –fora de vacunes– basat en l’ARN missatger per a ús humà.1
Moderna es va crear l’any 2010 i el desembre de 2018, quan les seves accions van sortir a borsa, l’empresa no tenia ni un sol fàrmac ni cap vacuna aprovats, una dada que almenys a mi m’ha semblat curiosa. Tot i això, ara l’empresa ha arribat a una valoració de 10.000 milions de dòlars i el preu de les seves accions ha augmentat un 30% per la ràpida resposta a la crisi sanitària del coronavirus. Això ha posat l’empresa en la diana de persones que parlen d’una conspiració entre el poder militar dels EUA i aquesta empresa de biotecnologia2. De fet, sí que és cert que l’any 2013 Moderna va rebre 25 milions de dòlars3 per investigar un tractament contra el virus Chikungunya procedents de l’agència pública Defense Advanced Research Projects Agency’s (DARPA), un departament del Pentàgon creat l’any 1958 com a resposta a l’èxit a l’Sputnik soviètic, un departament que també es troba en l’origen de la tecnologia que va permetre desenvolupar internet o el GPS. Va ser aquell finançament que va portar la companyia a treballar en malalties infeccioses, un camp poc valorat pels inversors en biotecnologia. D’altra banda, Moderna associada amb l’empresa DNA Script va rebre 5 milions de dòlars més per desenvolupar vacunes i productes terapèutics per al DARPA com a part del Nucleic Acids On-Demand World-Wide, un programa de l’agència militar «per planificar i prevenir la següent pandèmia vírica»4, tal com expliquen en un comunicat fet públic el 27 d’abril de 2021, sense que això vulgui dir res més del que diu.
Ara podem entendre una mica més de què vivia aquesta farmacèutica que no produïa medicaments? Doncs de les subvencions -i inversions- militars, en aquest cas, i de fer experiments, però no per a ella sinó per a i amb altres empreses farmacèutiques. Així, els primers anys d’existència, Moderna va realitzar assajos amb AtraZeneca i Merck en àrees que necessitaven vacunes o medicaments comuns, i amb Alexion Pharmaceuticals en malalties rares o poc freqüents, tot i que la majoria dels seus assajos no van tenir èxit.
L’any 2013, Moderna, que comptava amb 25 empleats, va signar un impressionant contracte per 240 milions de dòlars amb el gegant farmacèutic britànic AstraZeneca. The New York Times en va fer una petita notícia amb el títol «AstraZeneca fa una aposta per una tècnica no provada»5 en què el conseller delegat de la farmacèutica AstraZeneca Pascal Soriot concloïa que gràcies a l’acord «Tenim el potencial de crear medicaments completament nous.» Aleshores va arribar el canvi i l’any 2014 Moderna va decidir apostar clarament i única per desenvolupar vacunes basades en ARNm. Els experts de la indústria i els seus treballadors d’aleshores van qüestionar la viabilitat financera de l’empresa, tot i que la companyia confià a obtenir millors resultats amb aquest canvi.
El desembre de 2018, Moderna es va convertir en l’empresa de biotecnologia amb l’oferta pública de venda (OPV) més gran de la història, ja que va reunir 600 milions de dòlars per la venda del 8% de les seves accions. L’empresa se centrava en la tecnologia de ARNm i en una infraestructura creada per accelerar el descobriment de fàrmacs.
I en això va arribar la covid, i amb ella la vacuna
Segons explicava Robert Kuznia a la CNN6, a principis de març de 2020 i davant la pandèmia mundial del coronavirus, el president dels EUA Donald Trump va reunir en una mateixa taula a la Casa Blanca els principals desenvolupadors de vacunes per buscar solució al virus de la covid-19.
El primer a intervenir va ser John Shiver, cap de R + D de les vacunes Sanofi Pasteur, qui va dir que podria tenir una vacuna per al públic «d’aquí a pocs anys.»
El següent a parlar va ser Lenny Schleifer, fundador i conseller delegat de Regeneron, que va explicar que esperava poder produir 200.000 dosis al mes d’una vacuna terapèutica des de la seva fàbrica a partir del mes d’agost següent, «si tot va bé.» Això va cridar l’atenció de Trump, qui va interrompre Schleifer i li va preguntar: «Aleshores, aquest procés seria més ràpid que el de John?» «Ho seria», va respondre Schleifer, i va afegir que podria trigar «setmanes a mesos.»
L’única manera de superar Schleifer era reduir el termini a dies i és això el que va fer el següent conseller delegat. Aquest era Stéphane Bancel, de l’empresa de biotecnologia Moderna. Bancel «va aixecar la mirada per adreçar-se al principal expert nord-americà en malalties infeccioses, el Dr. Anthony Fauci, i va dir que estava «molt orgullós de poder treballar amb el govern dels Estats Units i d’haver enviat el seu vaccí a l’equip de Dr. Fauci als National Institutes of Health només 42 dies després de la seqüenciació del virus.» Segons ell, necessitava només «uns mesos» per poder començar la segona fase de les tres que tenen normalment els assajos clínics en el desenvolupament de les vacunes (normalment, quan es fa una vacuna a la cerca d’antígens s’hi dediquen de 2 a 4 anys; a la fase preclínica, entre 1 i 2 anys; i a la fase clínica, que està dividida en tres parts, 1’6, 2’9 i 3’8 anys de mitjana)7. A Trump només li interessava el temps perquè venien eleccions i s’hi enfrontaria de forma ben diferent si tenia una vacuna a la mà de si no la hi tenia i la pregunta va ser clara: «És a dir que vostè podria tenir un vaccí durant els propers mesos?» I Bancel va respondre-li que sí, «Correcte, correcte», mentre aixecava una mà que reconeixia la incomoditat de Fauci i afegia «En la segona fase.» Fauci el va interrompre i li digué a Trump: «Vostè no tindrà una vacuna. Tindrà una vacuna que es pot començar a investigar experimentalment.»
Moderna tenia un avantatge, ja que els seus científics ja havien col·laborat amb investigadors dels Instituts Nacionals de Salut en una vacuna per a un altre coronavirus, la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) i quan els investigadors xinesos van publicar la seqüència genòmica del nou coronavirus, el SARS-CoV-2, que causa la covid-19, a mitjans de gener, van posar-s’hi de cap.
Bancel va acceptar el finançament d’un govern liderat per un president que donava l’esquena a la ciència i Moderna va obtenir prop de 2.500 milions de dòlars per desenvolupar, fabricar i vendre la seva vacuna al govern federal nord-americà.
El 3 de març, l’endemà de la taula rodona, el producte de Moderna rebia la llum verda de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i es convertia en el primer candidat a la vacuna que passava a la primera fase de l’estudi clínic, en la qual s’injecta una vacuna encara no aprovada a un petit grup de 45 persones. L’assaig, finançat pel govern federal, va començar a l’estat de Washington el 16 de març, dues setmanes després de la taula rodona. Cal recordar que, en aquell moment, Moderna mai havia introduït cap producte al mercat ni havia aconseguit portar mai un producte a la tercera i última fase d’un assaig clínic.
El juliol de 2021, Moderna havia rebut autorització d’emergència per a l’ús de la seva vacuna en adults d’agències de salut de més de 50 països i una Llista d’Ús d’Emergència (EUL) de l’OMS. Així mateix, Moderna va sol·licitar una autorització d’emergència (o una altra autorització condicional, interina o provisional) per a l’ús de la seva vacuna en adolescents davant de les agències de salut globals.8 En els diversos contractes signats per la companyia a partir d’aleshores, es comprometia, tal com explicava en un comunicat de premsa fet públic després de signar el quart contracte amb un govern, en aquest cas l’argentí9, «al desenvolupament per part de la companyia d’una vacuna contra el virus SARS-CoV-2 (mRNA-1273, també com a vacuna COVID-19 Moderna i Moderna COVID-19 Vaccine), així com candidats a vacunes de reforç; l’acord de la Companyia per subministrar la vacuna al govern d’Argentina; i el nombre previst de dosis», però alhora advertia, en el mateix comunicat, que «no són promeses ni garanties, i no s’ha de depositar una confiança indeguda en aquestes declaracions prospectives perquè impliquen riscos coneguts i desconeguts, incerteses i altres factors, molts dels quals estan més enllà del control de Moderna.»
Bancel, un conseller delegat d’èxit
Bona part de l’èxit de Moderna en el desenvolupament i acceptació de la seva vacuna contra el coronavirus la deu la companyia a Stéphane Bancel, el conseller delegat primer de la companyia (CEO). No és un CEO qualsevol sinó tot un personatge. Segons ell mateix afirmava, anys enrere, els empleats de Moderna que no entenien la missió que tenien a l’empresa no tenien lloc a la companyia. Perquè tot i ser una farmacèutica amb cap fàrmac aprovat per la FDA, el 2016, en un excel·lent retrat10 que en va fer el periodista Damian Garde, Bancel deia que «la ciència de Moderna va per bon camí i, quan finalment es faci pública, complirà l’objectiu que jo mateix he marcat: els nous medicaments canviaran el món.»
D’origen francès, Bancel té un màster en Enginyeria Química per la Universitat de Minnesota i un MBA a Harvard Business School. Entrà a treballar com a cap de vendes i cap d’Operacions d’Eli Lilly per a Bèlgica i l’any 2007 es va convertir en director executiu de l’empresa francesa de diagnòstic BioMérieux. La companyia va millorar els seus beneficis amb ell al capdavant i això li va donar una bona reputació com a administrador.
Quan Bancel tenia de 44 anys i sense experiència en el desenvolupament de medicaments, un dels capitalistes de risc amb més èxit de la biotecnologia, Noubar Afeyan, conseller delegat de Flagship Startups, el va trucar per treballar en la tecnologia RNAm que diferenciaria les investigacions de Moderna. Havia passat la major part de la seva carrera fent vendes i operacions econòmiques, no fent ciència.
En l’article que li va dedicar Garde11, després d’entrevistar vint empleats tant d’aquell moment com d’abans, la majoria suggerien que «Bancel havia obstaculitzat el progrés a Moderna a causa del seu ego, de la necessitat d’afirmar el seu control i de la seva impaciència davant dels contratemps, que són una part inevitable de la ciència.» Així, «mentre perseguia una estratègia complexa i arriscada per al desenvolupament de medicaments», Bancel va instaurar a la companyia un sistema de penalitzacions segons el qual els investigadors que feien experiments fallits eren amonestats i fins i tot acomiadats. Els quatre anys abans de 2016, una dotzena d’executius amb una alta posició van abandonat la companyia, entre ells els caps de finances, tecnologia, fabricació i ciència. I els motius eren clars segons la seva directora financera, Lorence Kim: «Obliguem tothom a créixer amb l’empresa a una velocitat sense precedents i hi ha gent que hi creix; i d’altres, no.»
Segons antics empleats de la farmacèutica, durant els primers anys la feina a Moderna era caòtica i imprevisible. Un d’ells recorda que es va trobar sense feina quan un experiment de resposta ràpida no va anar bé i un altre va ajudar a formar un grup de nous contractats fins que es va adonar que eren es seus substituts, ja que Bancel va incorporar a Moderna formes de gestió i de contractació pròpies del turbocapitalisme neoliberal. Segons una exgerent de la companyia, el seu objectiu era acomiadar el 10% de la plantilla des del principi i «Aquesta és probablement la diferència en recursos humans més gran entre Moderna i pràcticament qualsevol altra biotecnològica» que intenta fixar la seva plantilla perquè bona part del personal és molt qualificat i normalment li cal molt de temps per tirar endavant projectes i coneixement. Moderna va passar per dos caps de química en un sol any, segons antics empleats, i el seu cap científic i cap de fabricació van abandonar poc després. Els empleats que van deixar de ser favorables a Bancel es van veure exclosos de les reunions clau, apartats fins que dimitissin o, finalment, fossin acomiadats.
‘Viure la missió’
Segons el mateix Stéphane Bancel, ell creu de forma absoluta que la ciència de Moderna funcionarà i que els empleats que no «viuen la missió» no tenen lloc a l’empresa. I quina és la missió que els investigadors han de viure, segons Bancel? Doncs aprofitar l’ARNm i convertir les cèl·lules en «fàbriques de medicaments.»
A la natura, les molècules d’ARNm funcionen com els llibres de receptes, dirigint la maquinària cel·lular per fabricar proteïnes específiques. Moderna creu que pot utilitzar l‘ARNm sintètic per obligar les cèl·lules a produir les proteïnes que triï, així l’ARNm convertiria les cèl·lules en petites fàbriques de medicaments, tal com explica Bancel. Les grans empreses farmacèutiques havien fet investigacions en el mateix sentit, però moltes com Novartis, Merck i Roche havien abandonat perquè els resultava extremadament difícil fer arribar ARN a les cèl·lules sense provocar desagradables efectes secundaris relacionats amb la toxicitat dels tractaments llargs. Però Bancel creia que si Moderna aconseguia que funcionés, el procés es podria utilitzar per tractar desenes de malalties, inclosos càncers i malalties rares. Una investigació de la publicació STAT12 va demostrar que l’entorn de treball de l’empresa havia allunyat durant anys els millors talents i que, darrere de la seva obsessió pel secret, hi havia indicis que Moderna havia topat amb barreres infranquejables per als seus projectes més ambiciosos.
Des de la seva arribada a Moderna, Bancel va desenvolupar una reverència gairebé messiànica per a la tecnologia ARNm. Tot i no haver treballat mai amb ARN abans, Bancel figura com a coinventor en més de 100 de les primeres sol·licituds de patents de Moderna, cosa inusual per a un conseller delegat que no és un doctorat.
Junt amb aquesta manera de fer, emprenedora i de risc, Bancel i Moderna sempre s’havien negat a fer quelcom que tota la comunitat científica fa sempre quan inventa o descobreix quelcom significatiu: publicar els seus treballs a revistes com Science o Nature per tal que tota la comunitat científica ho conegui i alhora hi pugui fer aportacions i en pugui fer ús. El 2016, l’empresa no havia publicat cap dada que donés suport a la seva tan anomenada tecnologia i aquesta era tan secreta que alguns candidats a treballar a l’empresa havien de signar acords de no divulgació abans d’anar a l’entrevista de feina. «És com el conte del nou vestit de l’emperador» va dir un antic científic de Moderna, segons el qual Bancel «Dirigeix una empresa d’inversió i, després, espero que també desenvolupi un medicament que tingui èxit»13 i sembla que el moment pot haver arribat o ja ha arribat… El moment sembla haver arribat amb les vacunes.14
Fins aleshores i sense prescindir-ne encara ara, Bancel havia canviat les publicacions en revistes científiques per entusiastes presentacions als platós televisius com el de la CNN, on desenvolupa els seus dots d’orador i incorpora mots de moda a Silicon Valley, molts dels quals presideixen la seva oficina des d’una pissarra gegant. Així, sovint afirma que l’ARNm «és com un programari: si funciona en una malaltia, hauria de funcionar per a milers.»
Per això no ens ha d’estranyar la seva manera d’exposar la possibilitat que Moderna fes una vacuna en la taula enmig de científics i farmacèutiques on Trump li va atorgar la possibilitat de provar de fer una vacuna si la feia més ràpidament que ningú.
ARNm, dissentir és esborrar-se
La tecnologia ARNm té una llarga llista d’investigadors i investigacions al darrere. La considerada com a primera publicació científica sobre els principis bàsics de les vacunes d’ARNm de Moderna és un estudi de 1989 signat per Philip Felgner, Inder Verma o Robert Malone15. Com a conseqüència d’aquest estudi i d’altres, Malone ha estat considerat per molta gent com un dels «pares» de la tecnologia ARNm. Quan Malone era estudiant de postgrau en biologia a finals dels anys vuitanta a l’Institut d’Estudis Biològics de Salk, va injectar material genètic —ADN i ARN— a les cèl·lules dels ratolins amb l’esperança de crear un nou tipus de vacuna. A l’article de 1989 demostrava com es podia administrar ARN a les cèl·lules mitjançant lípids, que són bàsicament petits glòbuls de greix, i era també coautor d’un article científic del 199016 que demostrava que si s’injectava ARN o ADN pur al múscul del ratolí cèl·lules, es podien crear noves proteïnes.
Malone rebia sovint la consideració de «pare» de la tecnologia ARNm, i era per tant un dels possibles candidats al Premi Nobel…, fins que van arribar les vacunes de Pfizer i Moderna amb aquesta tecnologia.
L’11 de juny de 2021, Robert Malone va parlar el podcast DarkHorse17 sobre els possibles perills de les vacunes de teràpia gènica contra la covid-19 i ràpidament el podcast va ser esborrat de YouTube. Després de l’entrevista, va passar a ser atacat pels principals mitjans de comunicació dels EUA, com The New York Times o el Washington Post. I un mes després, el web de verificació de fake news Logically.ai publicava un article en què afirmava que Malone no havia inventat les vacunes RNAm18 i atribuïa l’invent a la doctora Katalin Karikó i el seu col·laborador, el doctor Drew Weissman. Karikó és una científica importantíssima, amb Weissman, per a la tecnologia ARNm i alhora és vicepresidenta de BioNTech, els altres desenvolupadors d’una vacuna ARNm com a Pfizer/BioNTexh.
En tot cas, Malone va agafar molt mal camí parlant i dissentint públicament de l’única possible opinió sobre les vacunes per a la covid. Li van suspendre el compte de Linkedin i si llegiu la seva entrada a la Viquipèdia hi trobareu un advertiment que ens diu «Article sense rellevància enciclopèdia aparent»19.
Però Malone no va parar, perquè en una entrevista feta el 24 de juny de 2021 amb Tucker Carlson a Fox News, ell mateix va opinar que «Des del meu punt de vista, les persones tenen dret a decidir si accepten les vacunes o no, sobretot perquè es tracta de vacunes experimentals… La meva preocupació és que, si existeixen riscos, no tenim accés a les dades, per tant en realitat no comptem amb la informació que necessitem per prendre una decisió racional.»20
Malone va dir moltes més coses sobre les vacunes a en la seva intervenció a DarkHorse i algunes les podeu veure encara en xarxes21 fins que la censura les faci caure. I parlo de censura perquè això ho és, amb totes les lletres. El viròleg, immunòleg i biòleg molecular va deixar clar en un twitt que era conscient que parlar així sobre les vacunes de la covid públicament li reportaria molts problemes però al final, entre poder optar al Nobel i explicar el que ell pensava «Vaig triar.»22
Qui no va triar perquè ja ho tenia tot triat sembla que va ser Stéphane Bancel a l’hora de posicionar-se en xarxes. Una nota a l’article ja citat de Damian Garde23 explica com treballen en xarxes persones que, com ell, busquen sobretot el reconeixement. Reprodueixo el text perquè crec que llegint-lo no calen massa comentaris: «em vaig adonar a mitjans del 2013 que el perfil de Bancel era a la Viquipèdia. Era un perfil ple d’elogis, vaig presentar una objecció al perfil perquè aquest perfil era exagerat i les exageracions van ser suprimides pels moderadors de Viquipèdia. L’endemà les van afegir novament. Vaig tornar a presentar l’objecció i van tornar a suprimir les exageracions. Les van tornar a mostrar a Viquipèdia i, per tant, vaig tornar a presentar objeccions. Els moderadors de Viquipèdia van fer notar que una empresa de TI de l’Índia que probablement va ser contractada per ell o per Moderna estava afegint les exageracions al seu perfil de Viquipèdia. Els moderadors de la Viquipèdia van esborrar el perfil de Bancel i van prohibir definitivament l’empresa de TI que afegia les exageracions al seu perfil.»
Contracte secret sense responsabilitats
El contracte de Moderna24 amb la Unió Europea no es diferencia molt del de Pfizer. Primer van ser secrets i després, es van fer públics amb moltes dades guixades o esborrades. Per aquest primer contracte, la Unió Europea va pagar per avançat a Moderna 318 milions d’euros per 80 milions de dosis (a Pfizer li va pagar 700 milions d’euros per avançat per 200 milions de dosis).
Una característica d’aquests contractes entre farmacèutiques i la Unió Europea és la gran dificultat que hi ha hagut per arribar a saber quines condicions incloïen, malgrat el munt de lleis de transparència que la Unió Europea té aprovades. Aquest és un fet ben estrany en un espai del món on la democràcia i l’accés a la informació són un dels centres de funcionament de les societats que l’habiten. Si ens referim al contingut, els contractes fixen els preus de les vacunes (el de Moderna és el més alt de totes, de 31 euros inicials però amb un preu al mercat de 18.80 euros) subjectes a pujades. De fet, tal com informava el Financial Times25 l’1 d’agost de 2021, la dosi de vacuna de Pfizer va passar de costar 15,50 a 19,50 euros i una dosi de Moderna de 19 a 21 euros26 en una pujada no anunciada però acceptada per tothom.
En el seu moment, les companyies van deixar clar que sobre aquests temes no en parlaven en públic i per això els contractes que havien fet eren confidencials. Abans d’aquesta pujada, la coalició d’organitzacions i activistes People’s Vaccine27 havia denunciat que tant Pfizer com Moderna s’estaven aprofitant del seu «oligopoli» per «cobrar als governs de tot el món 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost estimat de producció de les seves vacunes.» Segons aquest entitat, la Unió Europea hauria pagat fins a 31.000 milions d’euros de sobrecost, l’equivalent al 19% del seu pressupost total per a 2021.
Les vacunes, malgrat ser finançades bàsicament per diners públics, tenen patent privada28, per tant generen beneficis econòmics privats, i aquest no és un punt menor sinó central del contracte de Moderna amb la Unió Europea i amb la resta d’estats. De fet, s’ha endegat una campanya a nivell mundial a partir de la carta oberta The people’s vaccine29 de més de 170 premis Nobel i personalitats destacades de tot el món al president dels EUA, Joe Biden, per tal que doni suport a eliminar les patents de les vacunes contra la covid-19 però les seves conseqüències es preveuen decebedores o directament no se’n preveu cap.
Pel que fa a les possibles responsabilitats en el cas d’efectes secundaris negatius per a les persones vacunades, la farmacèutica ha seguit el model general de negoci: si passa res, nosaltres no en sabem res. Així, Moderna en el seu contracte amb la Unió Europea deixa clar que davant de qualsevol efecte secundari atribuïble a la vacuna i els danys que pogués arribar a generar, ells no hi tenen cap responsabilitat. En el cas de possibles danys a persones vacunades aquestes seran compensades de forma exclusiva pels estats. Durant mesos, aquests punts s’han debatut a Europa, no a l’Estat espanyol on qualsevol petició de debat ha estat resposta amb acusacions d’«antivacunes» i «negacionistes» contra qui l’ha formulat. El text dels contractes reitera que l’ús d’aquests productes «es produeix en un període de condicions epidèmiques i l’administració dels productes es realitzarà sota l’exclusiva responsabilitat dels Estats membres.» Sort que les vacunes de Moderna mai no han fallat…
Informació privilegiada?
Quan encara no se sabia si les vacunes de Moderna serien un èxit o un fracàs, els executius d’aquesta fins aleshores petita empresa de biotecnologia ja havien guanyat desenes de milions de dòlars venent accions de la companyia, una forma de procedir que ja havíem vist en Pfizer30. Referint-se a aquests negocis, Daniel Taylor31, professor associat de comptabilitat a Wharton School explicava que les pràctiques de venda d’accions de Moderna semblen estar fora de norma i situava aquest «fora de norma» sobretot en el possible accés a informació privilegiada per part d’alguns directius de la companyia, quelcom que si es confirmés suposaria un delicte greu.
El gener de 2020, el director executiu de la companyia, Stéphane Bancel, havia venut aproximadament 40 milions de dòlars de les acciones de Moderna que tenia o de fons d’inversió associats, el director mèdic Tal Zaks n’havia venut per valor de 60 milions i el president Stephen Hoge, per més de 10 milions.
La informació sobre les vendes d’accions va sortir al mes de maig de 2020, després que Moderna anunciés dades positives de la seva vacuna. En aquell moment, el preu de les accions es va disparar i els informes oficials van documentar com els executius havien cobrat milions de dòlars per les seves accions. Ara bé, aquest moviment accionarial de la companyia es va fer el gener de 2020. Els primers brots de coronavirus a la Xina es van detectar el desembre de 2019 a Wuham, tot i que posteriorment s’ha vist que hi havia casos des de novembre de 2019 com a mínim. El 9 de gener de 2020, es va confirmar el primer cas de mort per coronavirus i el 23 de gener l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declara el brot com a «emergència de salut pública internacional.» El 30 de gener, l’OMS va declarar l’«emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC)», el sisè cop que es declarava des de 2009 amb la pandèmia de la grip A, i no va ser fins a l’11 de març de 2020 que l’OMS va passar a considerar la Covid-19 com una pandèmia, ja que en aquell moment la malaltia s’estenia a 114 països. Tal com veiem, a Moderna tot, absolutament tot, va molt ràpid.
El mes de juny de 2020, el mitjà National Public Radio (NPR)32 va detectar que, malgrat haver rebut duríssimes crítiques per les vendes d’accions feta pública el maig del mateix any, els executius de la companyia n’havien arribat a vendre pel valor de prop de 90 milions de dòlars més. La venda d’accions d’alts directius de multinacionals és controlada pels coneguts com a plans 10b5-1, plans que preveuen les vendes d’accions a llarg termini i que per això poden servir com a defensa davant acusacions d’abús d’informació privilegiada, però NPR va descobrir que diversos executius van adoptar o modificar els seus plans just abans que la companyia fes públics anuncis clau sobre la vacuna. Com a exemple, tenim el cas del director mèdic de la companyia Dr. Tal Zaks, que va modificar el seu pla 10b5-1 el 21 de gener de 2020, el dia abans que Moderna informés que estava treballant amb el govern els EUA en una vacuna contra el coronavirus; i el 23, la companyia va anunciar que havia rebut fons addicionals per desenvolupar la seva vacuna. Quan NPR va preguntar a Moderna si Zaks podria haver tingut coneixement de la col·laboració amb el govern quan va canviar el seu pla d’accions la resposta de la companyia va ser que «No puc parlar específicament del que se sabia aquell dia en particular o del que ell en sabia» però l’equip legal de Moderna només permet canvis dels plans 10b5-1 als empleats si no tenen informació privilegiada.
La cosa, potser, més inquietant és saber, també segons el mateix mitjà, que enmig d’un increment de guanys mai vist abans en l’empresa (el primer trimestre de 2021 van ingressar 8.000 milions de dòlars33) hi va haver dos alts executius, entre els quals el mateix Tal Zaks, que van vendre totes les accions que tenien de la biotecnològica; gairebé el mateix que va fer l’assessor jurídic de la multinacional, que es va despendre gairebé de totes les que tenia.
Premis de tot tipus
Bancel ha rebut premis arreu del món per la seva feina al capdavant de Moderna. Però per tancar aquest article ens quedarem amb dos que són ben definitoris de les valoracions que com a CEO de Moderna rep.
D’una banda, Stéphane Bancel va rebre l’any 2021 el «Premi Heroi Pontifici 2021 a la inspiració per al lideratge i la dedicació ferma en la protecció de tota la humanitat», un premi atorgat en el marc del Fifth International Vatican Conference34 el maig de 2021. Aquesta conferència, organitzada pel Pontifici Consell de Cultura del Vaticà, la Fundació Cura i la Fundació Science and Faith (STOQ), va reunir metges, científics, líders de la fe, d’ètica, defensors del pacient, responsables polítics, filantrops i gent influent d’arreu del món. L’explicació dels motius pels quals li donaven el premi incloïa un text que deia el següent «Enguany, s’ha demostrat que la ciència pot canviar el món. Però fins i tot els experiments més rigorosos i els equips que s’hi dediquen necessiten un líder. Quan el món buscava desesperadament vacunes contra la covid-19, Stéphane Bancel es va convertir en el líder que necessitàvem per fer la feina.»
Per altra banda, l’Institut Lown va atorgar el 2020 el Premi Shkreli35 a Moderna per posar preus «descaradament cobdiciosos» a la seva vacuna. L’Institut Lown recull el llegat de Bernard Lown, un cardiòleg pioner, humanista i defensor d’un món sense armes nuclears i de l’accés de la medicina a tothom sense sobremedicació.
El Premi Shkreli recompensa els pitjors exemples de cobdícia i especulació en el negoci de la sanitat i va destinat «als autors dels exemples més flagrants d’aprofitament i disfunció en l’atenció sanitària.» El premi porta el nom de Martin Shkreli, que el 2015 va comprar l’exclusiva de Daraprim, un medicament suposadament «capaç de combatre la sida», tot i que això era fals, el que va provocar un pujada del preu del medicament del 5.000% i va passar de valdre 13’50 dòlars a més de 750. Shkreli està tancat a la presó per frau i manipulació de les accions de la seva companyia i va arribar a ser qualificat per la BBC com l’«home més odiat d’Amèrica.»36
Notes
1 Aquests darrers paràgrafs, tot i que semblin contraris a la tecnologia emprada per Moderna, estan extrets de la Viquipèdia en castellà (https://es.wikipedia.org/wiki/Moderna_(compa%C3%B1%C3%Ada)), sabent que aquest és un mitjà d’informació ben controlat per aquesta companyia tal com després explicaré.
2 Redacció, article «Las vacunas político-militares contra el coronavirus registradas por Moderna», publicat al web mpr21.info, 14 de setembre de 2020 (https://mpr21.info/las-vacunas-politico-militares-contra-el-coronavirus-registradas-por-moderna/).
3 José Luis Fuentecilla, article «Un oso de peluche y células fluorescentes verdes: a quién debemos la vacuna de ARN», publicat al web de niusdiario.es, 16 de maig de 2021 (https://www.niusdiario.es/ciencia-y-tecnologia/ciencia/peluche-celulas-fluorescentes-verdes-quien-impulso-vacuna-arn_18_3138720088.html)
4 Comunicat «DNA Script se asocia con Moderna para desarrollar vacunas bajo demanda y productos terapéuticos para DARPA», publicat al web d’Europa Press, 27 de abril de 2021 (https://www.europapress.es/comunicados/internacional-00907/noticia-comunicado-dna-script-asocia-moderna-desarrollar-vacunas-demanda-productos-terapeuticos-darpa-20210427161229.html).
5 Andreww Pollack, article «AstraZeneca Makes a Bet on an Untested Technique», publicat a The New York Times, pàgina B7, 21 de març de 2013 (https://www.nytimes.com/2013/03/21/business/astrazeneca-to-pay-240-million-to-moderna-therapeutics.html).
6 Robert Kuznia, article «In quest for vaccine, US makes ‘big bet’ on company with unproven technology», al web de la CNN, 1 de maig de 2020 (https://edition.cnn.com/2020/05/01/us/coronavirus-moderna-vaccine-invs/index.html)
7 Per conèixer les fases dels assajos clínics i també per saber per què en les de les vacunes contra el coronavirus s’han escurçat tant podeu llegir l’article «Estas son las fases de investigación por las que tiene que pasar una nueva vacuna antes de ser aprobada» publicat a maldita.es el 16 de maig de 2020 (https://maldita.es/malditaciencia/20200516/fases-nueva-vacuna-medicamento/).
8 Redacció, article «Moderna dio a conocer los detalles del acuerdo con Argentina por 20 millones de vacunas», publicat al web d’eldiarioar.com, 12 de julio de 2021 (https://www.eldiarioar.com/sociedad/coronavirus/moderna-dio-conocer-detalles-acuerdo-argentina-20-millones-vacunas_1_8128966.html).
9 Redacció, article «Moderna dio a conocer los detalles del acuerdo con Argentina por 20 millones de vacunas».
10 Damian Garde, article «Ego, ambition, and turmoil: Inside one of biotech’s most secretive startups», publicat al web statnews.com, 13 de setembre de 2016 (https://www.statnews.com/2016/09/13/moderna-therapeutics-biotech-mrna/).
11 Damian Garde, article citat.
12 Damian Garde, article citat.
13 Damian Garde, article citat.
14 Kelly Servick, article «This mysterious $2 billion biotech is revealing the secrets behind its new drugs and vaccines», publicat al web sciencemag.org (https://www.sciencemag.org/news/2017/02/mysterious-2-billion-biotech-revealing-secrets-behind-its-new-drugs-and-vaccines).
15 R. W. Malone, P. L. Felgner, I. M. Verma, Cationic liposome-mediated RNA transfection, Proc. Nat. Acad. Sci., Band 86, 1989, S. 6077–6081. (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/2762315/).
16 Diversos autors, article «Direct Gene Transfer into Mouse Muscle in Vivo», publicat al web de harvard.edu, març de 1990 (https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1990Sci…247.1465W/abstract).
17 No cal que el busqueu que no hi és: (https://www.youtube.com/watch?v=-_NNTVJzqtY).
18 Lodically, article «Dr. Robert Malone invented mRNA vaccines», publicat al web de logically.ai, 8 de juliol de 2021 (https://www.logically.ai/factchecks/library/3aa2eefd).
19 Entrada de Robert Malone a la Wiquipedia en castellà: «https://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Malone).
20 Joseph Mercola, article «Inventor de la vacuna de ARNm es borrado de los libros de historia», publicat al web de consumidoresorganicos, 13 de juliol de 2021 (https://consumidoresorganicos.org/2021/07/13/inventor-de-la-vacuna-de-arnm-es-borrado-de-los-libros-de-historia/).
21 Fragment subtitulat en castellà: (https://odysee.com/@Informaci%C3%B3n.:b/Ipc:b?).
22 Redacció, article «Inventor de la tecnología del ARNm: La vacuna hace que las nanopartículas lipídicas se acumulen en “altas concentraciones” en los ovarios», publicat al web childrenshealthdefense.org, 16 de juny de 2021 (https://childrenshealthdefense.org/defender/inventor-de-la-tecnologia-del-arnm-la-vacuna-hace-que-las-nanoparticulas-lipidicas-se-acumulen-en-altas-concentraciones-en-los-ovarios/?lang=es).
23 Damian Garde, article citat. Nota 1.
24 Andrés Gil, article «Las claves de los contratos confidenciales y sin tachones de la UE con Pfizer y Moderna», publicat a eldiario.es, 21 d’abril de 2021 (https://www.eldiario.es/sociedad/claves-contratos-confidenciales-tachones-ue-pfizer-moderna_1_7842448.html).
25 Redacció, article «Pfizer and Moderna raise EU Covid vaccine prices», publica a Financial Times, 1 d’agost de 2021. (https://www.ft.com/content/d415a01e-d065-44a9-bad4-f9235aa04c1a).
26 Valentina Raffio, article «Pfizer y Moderna suben los precios de sus vacunas para Europa», publicat a El Periódico, 1 d’agost de 2021 (https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20210801/pfizer-moderna-suben-precios-vacunas-11959613).
27 Web de People’s Vaccine: (https://peoplesvaccine.org/) i del seu manifest en defensa d’una vacuna universal i pública al web d’Oxfam: (https://www.oxfam.org/es/actua/campanas/vacuna-contra-la-covid-19-exijamos-proteger-todo-el-mundo).
28 Andrés Gil, article «Así maniobra en Bruselas el lobby de las grandes farmacéuticas para conservar las patentes de vacunas y tratamientos contra la COVID-19», publicat al web d’eldiario.es, 19 d’abril de 2021 (https://www.eldiario.es/sociedad/maniobra-bruselas-lobby-grandes-farmaceuticas-conservar-patentes-vacunas-tratamientos-covid-19_1_7833862.html).
29 «The people’s vaccine»: (https://peoplesvaccinealliance.medium.com/open-letter-former-heads-of-state-and-nobel-laureates-call-on-president-biden-to-waive-e0589edd5704).
30 Jordi Martí Font, article «Pfizer, la farmacèutica espera que tinguem bona salut», publicat al blog Prendre la paraula, 9 d’agost de 2021 (https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/pfizer-la-farmaceutica-espera-que-tinguem-bona-salut/).
31 Tom Dreisbach, article «’Bad Optics’ Or Something More? Moderna Executives’ Stock Sales Raise Concerns», publicat al web wxxinews.org, 4 de setembre de 2020 (https://www.wxxinews.org/post/bad-optics-or-something-more-moderna-executives-stock-sales-raise-concerns).
32 Tom Dreisbach, article «Conducta de la Industria y de otras Entidades ¿Un problema de imagen o algo más? Las ventas de acciones de los ejecutivos de Moderna generan preocupación», publicat al web de National Public Radio, 4 de setembre de 2020. (https://www.npr.org/2020/09/04/908305074/bad-optics-or-something-more-moderna-executives-stock-sales-raise-croncens)
33 A. Escobar, article «¿Quién es Moderna? La empresa a la cabeza en la carrera de la vacuna contra el Covid-19», publicat al web plantadoce.com, 19 de maig de 2020 (https://www.plantadoce.com/empresa/quien-es-moderna-la-empresa-a-la-cabeza-en-la-carrera-de-la-vacuna-contra-el-covid-19.html).
34 Web de la conferència: (https://vaticanconference2021.org/).
35 Beth Mole, article «Shkreli Award goes to Moderna for ‘blatantly greedy’ COVID vaccine prices», publicat al web arstechnica.com, 1 de juny de 2021 (https://arstechnica.com/science/2021/01/moderna-shamed-with-shkreli-award-over-high-covid-vaccine-prices/).
36 Zoe Thomas i& Tim Swift, article «Who is Martin Shkreli – ‘the most hated man in America’?», publicat al web de la BBC, 4 d’agost de 2017 (https://www.bbc.com/news/world-us-canada-34331761).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!