Prendre la paraula

La setmana passada, unes alumnes de l’Institut on treballo van penjar una bandera lgtbi, dels colors de l’arc de sant Martí, a un espai del centre. Van pactar el lloc amb la direcció i la defensa dels drets lgtbi va visualitzar-se en el mes de juny. Mentre la penjaven, altres alumnes van expressar la seva disconformitat insultant-los per l’acció. Aquell mateix dia, la bandera va aparèixer cremada. Algú va entrar al centre i es va encarregar de mostrar la seva absoluta manca d’humanitat fent una acció que no és només un acte vandàlic. És molt més greu, ja que el centre de l’acció es troba en la intenció de negar el dret a la tria d’opció sexual, de negar la diversitat sexual, de negar cap opció que no sigui la que els que la van cremar defenseavn. El Sindicat d’Estudiants del centre es va posicionar molt encertadament contra l’atac.

Es va tornar a penjar una altra bandera de l’arc iris, de dimensions més reduïdes, que també va ser arrancada i va comportar l’aparició d’unes pintades que insistien en la negació de qualsevol dret a les persones que no són heteronormatives. A les pintades es podia llegir «Esto es un aviso, la pròxima vez que pongais esa mariconada será peor. #Basura. Fuck» i «LGTB. Los Gilipollas trastornados Bisesxales». L’alçada ètica, més que migrada, de les persones que signaven l’atac es mostrava clarament amb les frases que havien deixat. Les pintades van ser repintades amb pintura de tots els colors i les estúpides i amenaçadores paraules que contenien van ser substituïdes per tots els colors de la bandera que tant els havia emprenyat.

Estic més que segur que qui ha fet els atacs els ha fet perquè l’únic que l’inspira és l’odi a la diferència, odi, per tant, a la humanitat. Però també estic plenament convençut que l’educació és l’arma que cal neutralitzar davant aquests ridículs actes de persones sense cap altre horitzó que no sigui la foscor que expressen les seves paraules. Ara bé, per aconseguir que l’educació sigui qui canviï aquesta i moltes altres situacions lgtbifòbiques el que cal, sobretot, és que explícitament s’incorpori al currículum dels centres d’aquest país, de tots sense excepció, la defensa activa de la diversitat sexual, el reconeixement i la defensa de les persones amenaçades, vexades, agredides com a conseqüència d’expressar sense por la seva opció sexual sigui quina sigui. Per apagar el foc que ha cremat les banderes de colors del meu centre educatiu, cal que transformem l’educació en una eina alliberadora, generadora de drets individuals i col·lectius. Cal que totes i tots, estiguem sempre alerta, primer amb les nostres actituds i després amb les de la resta, per tal que cap llibertat aparegui retallada i que els principis de igualtat, llibertat i fraternitat es converteixin en quelcom més que paraules. I fer-ho molt més del que fins ara ho hem fet perquè el dret a la vida en diversitat està per damunt de qualsevol fals dret a mostrar odi contra els altres, que acaba a ser sempre odi contra un mateix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!