Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Ja ho veieu: si per haver-me endarrerit algunes setmanes creieu que m’havia oblidat de vosaltres, esteu equivocats. Altra feina he tingut que no cansar-me de predicar-vos; encara que tinc por que més aviat us cansarem vosaltres de llegir aquesta mala prosa revolucionària. Avui us compliré
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Ja ho heu vist, amics Fidels: L’agricultura, encara que rudimentària i anticientífica, dóna el triple del que es necessita per al consum del gènere humà. La misèria consisteix, doncs, en l’inic repartiment dels productes. La demostració feta respecte de l’agricultura exigeix un estudi semblant sobre la indústria,
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Deia en l’anterior: «Les privacions i la misèria que ens aclapareren tenen lloc enmig de l’abundància». Demostrar-ho és la meva tasca d’avui, aprofitant els excel·lents treballs amb què sobre els productes de la terra i els de la indústria ha enriquit Kropotkin la sociologia. Fàcilment convindrà
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Companys: En les cartes anteriors he fet l’exposició de l’estat de desigualtat en què vivim. He donat algunes dades, no per fer una estadística completa, sinó perquè per la seva importància poguéssiu vosaltres deduir les que falten i arribar a un resum probable i racional. El que succeeix
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Amics i companys Fidels: En aquesta carta, que veurà la llum en el número més pròxim a la data gloriosa del 18 de març, dedico un record a la Comuna de París, primera manifestació pràctica de l’ideal emancipador dels treballadors. Els que van fer caure la columna de
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Ja ho veieu: en l’Espanya democràtica, regida per una Constitució que tolera les diferents religions i on el possibilisme creu haver posat una pica a Flandes amb l’establiment de certes institucions, entre elles el Jurat, és avui possible una sentència per qüestió de fe.
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Avui, Fidels meus, tinc un compromís envers vosaltres consignat en el final de la carta anterior: vaig prometre parlar-vos de l’expropiació; però ja amb la ploma a la mà, penso que és necessari encara una preparació que faci més suggestius l’assumpte i les conclusions revolucionàries, la qual
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Acabàvem la carta anterior afirmant que deixàvem un punt fix per a la crítica del que és existent i la determinació positiva del fonament essencial de la societat futura. Quan es parla de l’objectiu d’una manera tan absoluta que la raó el sanciona, fins al punt
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Em proposo avui, benvolguts Fidels, identificar-me un xic més amb vosaltres, deixant a part el to de set-ciències per prendre el d’íntima confraternitat que ens uneix en unànime aspiració. Sabeu amb evident certitud que fins al present ha sigut inútil que la ciència proclami i la raó sancioni
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: En el meu país, i des del meu punt de vista, es veu clar i s’explica perfectament el que succeeix entre vosaltres. Així, encara que sembli estrany i sigui desacostumat el fet de propagar doctrina emancipadora sense adular els emancipadors, la veritat és que així ho
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts fidels: Els antics grecs, mestres en la filosofia i en l’art, van representar la veritat per mitjà d’una donzella despullada. L’oportunitat i el mèrit de tal representació té encara més valor que totes les figures de la idolatria mística. No en va, la humanitat, desencaminada pel fanatisme
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: trastorns naturals, circumstàncies inevitables en la vida, produïdes per la ignorància que fa caminar la humanitat a les palpentes, van portar allò que en termes amb pretensió de literaris se’n diu «el fet de cobrir amb un vel l’estàtua de la llei», i que en paraules
Doncs quina merda, els arxius en pdf no es poden penjar perquè són massa grans. Una mica desastre, en fi, aniré penjant les portades, una de cada deu revistes, per tant setanta.
Mentre funcioni la línia d’internet de casa, aniré penjant, cada dia que pugui una portada de “La Tramontana” acompanyada de diversos números en pdf, avui només el primer. Així, ja que cap autoritat acadèmica ni arxivística dels Països Catalans ha decidit passar-la a pdf almenys qui vulgui se les podrà descarregar i gaudir-ne; més de
Si tot va bé, al mes de setembre hauré acabat el primer redactat de la meva tesi sobre Josep Llunas, “La Tramontana” i el pensament anarquista català del XIX. El títol és un altre però va d’això més o menys. També sembla que avança amb bon peu la publicació del meu estudi sobre la seva