ROCKVIU

?

Marilyn Manson, sala Bikini (Barcelona), 8 de desembre de 1996
Marilyn Manson, hotel Arts (Barcelona), 8 de desembre de 1996

Un concert irrepetible. El reverend Manson en la època en que fins i tot el Popular 1 li reia les gràcies i el tenia en un altar, en la més absoluta falera per “Antichrist Superstar”. I un concert per només un miler d’afortunats, convertint el Bikini en un infern i amb els fotògrafs situats a sobre de les barres per preservar la nostra integritat i, de passada, tenir-nos una miqueta controlats.

Per cert, vist d’aprop no fa tanta por… (el millor és a vull llegir la resta de l’article!)

… no els agafarien ni com a secundaris per la temporada de Halloween a Port Aventura…

Suede, sala Zeleste (Barcelona), 11 de maig de 1995

Tot i que jo em considero un producte dels 80, també tinc una mica d’enyorança dels 90, d’aquells primers FIB’s, de discos com “Dog man star”, de instants perduts en el records…

Boy George, sala Zeleste (Barcelona), 22 de juny de 1990

Ja que hi som felicitats a tots els Jordis, començant, es clar, per Boy George (batejat com a George O’Dowd). Per cert, també enviem salutacions a l’ex cantant de Culture Club que actualment està al talego complint una condemna de quinze mesos de presó per haver segrestat i apallissar a un prostitut norueg suposem que després de cantar-li a cau d’orella el “Do You Really Want To Hurt Me” (De veritat  vols ferir-me?). Que no s’esperi que li enviem un entrepà amb una llima dins.

i el concert?

Les fotos són de la festa de presentació de la edició espanyola de la revista I+D, la que es suposava que era la revista més moderna, in, cool i molona del moment. Crec que només van treure un número en castellà.

Boy George va fer un ridícul espantós sortint a l’escenari a fer uns pocs temes en un pèsim play-back. Però si tenim em compte que compartia escenari amb Diabéticas Aceleradas i Fangoria (en la seva època àcid-houre) potser va estar a l’alçada de la vetllada.

Iggy Pop, sala Studio 54 (Barcelona), 24 de novembre de 1988

Iggy Pop ha vingut tantes vegades a Catalunya que ja no si val cap excusa:  tot amant del rock and roll ha de viure un concert seu al menys un cop a la vida i tothom ha de recodar el seu primer Iggy com una experiència vital. Els següents sempre s’hauran de comparar amb el primer, acumular-los i —tal i com vaig reconèixer ahir— permetre’m el luxe d’amagar-los a la memòria.

Justament revisant ahir la crònica que vaig escriure del concert d’Iggy a Solsona fa quinze anys em vaig adonar que una constant en qualsevol escirt sobre Iggy és que la mitologia situa sempre en temps pretèrits els millors moments d’Iggy. Quan jo el vaig veure a Barcelona per primer cop a la sala Studio 54 l’any 1988, ja hi havia el veterà de torn que deia que allò era una xufla comparat amb el concert de Badalona de nou anys enrere.

Clar que a qualsevol xavalet que el veiés fa dos estius a Benicàssim, jo seria l’avi cebolleta que li explicaria les meravelles i les batalletes d’aquell concert de 1988 a l’Studio, un concert que vaig viure a primera línea de foc (en aquells anys d’aprenentatge res de foso, sense acreditació, passant per caixa i entre les primeres fileres) aguantant les estrebades, les trepitjades i a un goril·la que perseguia el meu objectiu per tota la sala amb l’insana intenció d’aixecar-me el rodet i deixar-vos a tots vosaltres sense aquestes fotos que penjo avui, vint-i-un anys després.

(ajudeu-me una miqueta)

Parlant de fallades de memòria, una pregunta per algun dels veterans que es passen per aquest bloc: quin grup va ser el teloner d’Iggy en aquella actuació? en tinc fotos però enlloc vaig deixar constància del seu nom.

Tina Turner, Estadi Olímpic (Barcelona), 6 d’octubre de 1990

I qui vulgui veure el vídeo del moment de la foto, el trobarà aquí!

INXS, Palau d’Esports (Barcelona), 20 de novembre de 1990

Tot Lennon te la seva Yoko Ono, i Michael Hutchence tenia a la Paula Yates. Una senyora que abans de reconèixer que el seu marit s’havia suïcidat penjant-se d’una corda per així no donar una imatge de covard davant la vida, va fer públic que Michael s’havia penjat al mig d’un joc sexual consistent en tallar l’entrada oxígen amb una soga mentre se l’estava pelant. Una afició pels jocs perillosos airejada per la seva ex dona abans de reconèixer la depressió provocada pel  divorci de la parella.

Sigui com sigui, encara quedava  el seu llegat musical però la seva banda el va voler malbaratar vuit anys després quan van organitzar una mena d’”Operación Triunfo” o “Factor X” anomenat “Rockstar: INXS”, en que el guanyador s’encarregaria de cobrir la vacant de Hutchence. El va guanyar un tal J.D. Fortune (un impresonator canadenc d’Elvis!) i fins i tot van tenir els sants collons d’enregistrar un disc com a INXS.

Per cert, que Michael Hutchence era una d’aquestes bèsties rockeres que omplia solet l’escenari. Vaig tenir l’oportunitat de veure’l en aquesta gira de 1990 i tres anys després a la sala Zeleste.

Radiohead, sala Zeleste (Barcelona), 24 de maig de 1997

En una època en que no existien filtracions ala xarxa i els fitxers p2p era només un somni en les ments dels creadors de Napster, Barcelona va ser testimoni d’excepció de la presentació mundial en viu de les cançons del “OK Computer”. Un disc que potser no va canviar el decurs de la història del rock però si que la va fer més interessant.

Si algú te interés en saber com era Tom Yorke amb grenyes, tenyit de ros, quatre anys abans de l’“OK Computer” i quan cantava “Creep”per guanyar-se les garrofes, el pot veure aquí.

Chuck Berry, Recta de l’Estadi (Barcelona), 25 de setembre de 1987

Quins records els d’aquelles nits de la Mercè a la Recta de l’Estadi… !! Unes nits que van tenir el seu moment sublim la nit en que The Fleshtones i Chuck Berry van compartir escenari en una Mercè, la del 87, on també vam poder veure a The Long Riders, Flaming Groovies, La Frontera o Los enemigos.

… / …

Las Burras, sala KGB (Barcelona), 14 de novembre de 1987

A l’1987 El Último de la Fila ja tenia una petita parcel·la d’èxit amb els seus dos primers discos però encara no havien tingut l’oportunitat per acomiadar comdéumana la seva banda anterior, Los Burros. Per això es van aliar amb la revista Ruta 66 i van muntar una festa inoblidable a la sala KGB en que hi va quedar més gent  a fora de la sala que no pas dins.

Actuaven ells juntament amb la desconeguda banda sueca Stomachmouths i els grans The Pantano Boas, tot sota el patrocini alcohólic de la marca Jim Bean que promocionava una espècie de cubates de bourbon en llauna. Llastimós però va ajudar a incrementar el punt esbojarrat de la nit.

Per fer la nit més especial Manolo García i Quimi Portet van convidar a tots els músics que havien passat per la formació durant la seva història. La única condició era el canvi de sexe a sobre l’escenari i així els grup va passar a dir-se Las Burras,  el cantant se’l coneixia com Manolita i el seu guitarrista Quimeta, tots lluint faldilles, tacons i sostenidors i signant un dels concerts més surrealistes, divertits i emotius de ma vida.

Més fotillos?

U2, estadi Santiago Bernabeu (Madrid), 15 de juliol de 1987
Pretenders, estadi Santiago Bernabeu (Madrid), 15 de juliol 1987

Vinga, anem a inaugurar una nova sèrie de fotos per amanir els dies sense concerts ni batalletes. Una nova sèrie que es dirà “Jo hi vaig ser” amb fotos de moments històrics del rock and roll, imatges per reviure aquells concert i fins i tot per fer-vos una miqueta de ràbia. Si, jo hi era i això forma part dels meus records, la meva història i la meva experiència vital. I així de pas vaig treient la pols a l’arxiu.

Com per exemple el viatge que em vaig pegar l’any 1987 per anar a veure a la meva estimada Chrissie Hynde i els seus The Pretenders al Bernaveu. Vale, de retruc també vaig poder veure a Big Audio Dinamite, UB40 i els irlandesos U2 que compartien escenari amb ells. Si, era la gira del “The Joshua Tree” i potser el millor directe que he vist d’ells. I tot per només 1.800 pessetes (uns 11 euracus). Ah, i en aquella època ni photopass i espai per premsa, a pèl i a primera filera aguantant les allaus  i els cubells d’aigua que ens llaçaven des del foso.

Alguna fotillo més a vull llegir la resta de l’article

Ah! s’admeten peticions i comentaris