Abans d’ahir va traspassar a Barcelona, Víctor Castells i Benosa, a l’edat de noranta anys. Fou un patriota sempre fidel a Catalunya, com consta a l’esquela publicada avui a La Vanguardia. Deixa enrere una llarga trajectòria de militant independentista vinculat al Consell Nacional Català des dels anys cinquanta i al qual va dedicar, entre altres
Avui s’escau el cinquè mes posterior al 27 d’octubre de l’any passat, quan en un gest sense precedents (i de moment sense efectivitat), al Parlament de Catalunya s’hi va proclamar (sense publicar-la oficialment) la República de Catalunya. És d’hora per saber tot l’entrellat d’aquelles hores decisives i les actituds polítiques dels governants que van fer
Aqueix és el manifest en pro de la investidura, novament, del president actual de la Generalitat de Catalunya que un grup d’intel·lectuals, polítics i sindicalistes ha fet públic avui, significativament amb Josep Cruanyes i Josep LLuís Carod-Rovira entre els primers signants. M’hi he afegit tan bon punt he sabut de la iniciativa que vol ajudar
Ahir al vespre dugues-centes cinquanta persones sopàvem al casal municipal de Puigpelat convocats per l’ANC i Òmnium de l’Alt Camp en un acte emotiu de solidaritat amb els patriotes catalans presos i exiliats, les imatges dels quals omplien l’escenari. Hi vaig fer cap per invitació de l’alcaldessa Marta Blanch, que va llegir una sentida carta
Elisenda Paluzie ha estat la candidata més votada a les eleccions d’ahir per renovar els òrgans directius de l’ANC en un moment difícil per l’entitat independentista. Vaig coincidir amb ella quan des del corrent crític Esquerra Independentista volíem canviar l’estratègia fallida d’ERC durant el segon tripartit, lògicament va deixar el partit republicà atesa la persistència
Ahir, quan gairebé fa quatre mesos del referèndum d’autodeterminació i n’ha fet dos d’ençà les eleccions autonòmiques del 21-D, Hèctor López Bofill va publicat al diari El Punt aqueix article que comparteixo plenament i al qual vull afegir algunes consideracions: “Perquè no espero tornar una altra vegada”/ “Perquè no ho espero”/ “Perquè no espero tornar.”
Aviat farà dos mesos de les eleccions del 21-D i la victòria electoral independentista encara no s’ha concretat en un revulsiu republicà després de la trompada repressiva posterior a la proclamació de la República catalana. Les causes de la paràlisi cinc mesos després del 27 d’octubre rauen en les desavinences creixents entre ERC i PDECat
En aqueix número de la revista Independència vam aplegar els documents i articles que al llarg de l’any 1991 varem escriure els qui al si de Terra Lliure i Catalunya Lliure propugnàrem un canvi estratègic consistent en deixar la violència (al nivell que practicava TLL) com a eina de lluita política per centrar-nos en la
Fa vuit anys vaig participar a la marxa coneguda com dels Deu mil a Brussel·les, una iniciativa cívica aliena als partits avui independentistes però que allavòrens apostaven per tripartit (cas d’ERC) o encara no havien iniciat la transició nacional (cas de CDC) o encara no eren parlamentaris (cas de la CUP). Aquella va ser una
Avui, Vilaweb informa que la candidatura que promou el PDECat es denominarà Junts per Catalunya i serà encapçalada pel president Carles Puigdemont. Amb aqueixa apel·lació hom recull legítimament el llegat de Junts pel Sí que ERC ha desestimat repetir i té com a antecedent un acte polític promogut per Òmnium Cultural l’any 2008 justament amb
Hèctor López Bofill va publicar ahir aqueix article al Punt/Avui el contingut del qual comparteixo plenament (llevat de l’omissió d’apel·lar Catalana a la nostra República, una autocensura molt estesa entre els republicans nostrats): “Probablement el més impactant dels esdeveniments succeïts aquestes darreres setmanes ha estat constatar que l’ordenament jurídic espanyol ha tractat els màxims responsables
Aqueixa és la declaració del grup de persones que promou un candidatura unitària independentista amb el nom i l’esperit del Primer d’octubre que avui s’ha presentat públicament a Barcelona: “Les eleccions imposades pel govern espanyol el 21-D són una oportunitat per derrotar una altra vegada l’unionisme, com ja va passar recentment l’1 d’octubre i també
Des del 1714 mai no havíem arribat tan lluny. No ens faran tornar al 1939. De moment, nosaltres sols. Patriotisme, intel·ligència i coratge. Post Scriptum, 28 d’octubre del 2017. Abans d’ahir, avançant-se a la proclamació de la República catalana per part del Parlament, membres de l’Assemblea Pagesa van fer a diverses localitats de la terra
Nicloas Marty, professor d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, va publicar abans d’ahir a Le Monde aqueix article rellevant per diverses raons: “Le référendum catalan du 1er octobre et la déclaration d’indépendance, le 10, immédiatement suspendue par le chef du gouvernement de la communauté autonome, Carles Puigdemont, ont suscité une forte médiatisation en France.
Aqueix és l’article publicat ahir per Hèctor López Bofill al diari El Punt que comparteixo totalment: A la condició d’estat s’hi accedeix amb el reconeixement per part dels altres estats. Aquesta és la dinàmica que es planteja en el dret internacional i, com hem descrit diverses vegades en aquestes pàgines, es tracta d’un procés que