Les decebedores declaracions de Manuel Valls abans d’ahir a la SER-Catalunya contra la independència de Catalunya reflecteixen el punt de vista de les elits polítiques i econòmiques que han bastit la UE com una superestructura basada en els estats-nació. La crisi del sistema comunitari es reflecteix en els moviments populars euroescèptics a Alemanya, França i
Ferran Armengol Ferrer, és professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, (sovint esmentat en aqueix bloc) i acaba de publicar avui mateix aqueix encertat article al digital El Nacional: L’altre dia em vaig trobar un col·lega que no veia des de feia un temps. La conversa va derivar cap a l’actual moment
Avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació, essent l’acte de sobirania més rellevant adoptat per les institucions catalanes des del 1714. La seva publicació al DOG consuma el naixement al món del dret d’una norma jurídica sorgida d’un parlament legítim i amb un contingut conforme
Avui, dugues iniciatives relacionades amb la causa nacional catalana s’anuncien al cel del nostre país. La primera, publicada pel diari nord-català L’Independant explica com un skywriter anomenat Walter Dintinger ha dibuixat efímerament amb la seva avioneta sobre les platges del Rosselló la paraula “català”. Una mostra més de la creixent autoestima identitària (pre-política, potser encara)
Els bons amics Luis Martínez Garate i Angel Rekalde publiquen avui mateix al digital de Nabarralde aqueix encertat article sobre el procés sobiranista català vist des d’Euskal Herria/Nafarroa: Hay fechas que hacen historia. La elección del 1 de octubre para celebrar el referéndum de autodeterminación en Catalunya ha tensado todos los resortes de la situación.
Ferran Armengol Ferrer, professor associat de Dret Internacional públic i relacions internacionals a la Universitat de Barcelona, va publicar el proppassat 8 de juny aqueix interessant article al digital “El Nacional” titulat “Per què la Comissió de Venècia no desautoritza el referèndum unilateral” que comparteixo plenament: “La Comissió Europea per a la Democràcia a través
L’anunci fet ahir pel president català Carles Puigdemont que convocarà un referèndum per la independència pel 1 d’octubre d’enguany ha estat comentat abastament, coincidint el meu parer amb l’expressat avui per Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb. Només vull afegir de collita pròpia aqueixes reflexions: Certament l’acte d’ahir fou una demostració institucional de dignitat nacional
L’anunci fet pel President Carles Puigdemont de convocar el referèndum sobre la independència el proper 1 d’octubre ja és en si mateix una fita històrica. Sobretot perquè mai fins ara un govern i una majoria parlamentària en nom del poble de Catalunya havia deixat clar a tothom, com ho han fet avui, que la primera
Resseguint els números publicats de la revista Independència/Quaderns Lluita entre 1989 i 1996, el cinquè correspon a la primavera del 1991 i va estar dedicat monogràficament al cartellisme independentista: “15 anys de cartells per l’alliberament nacional de Catalunya: recull de cartells patriòtics del període 1975-1990”. Fèlix Bella, ell mateix cartellista i dissenyador gràfic del PSAN
L’inici d’actuacions judicials contra Hèctor López Bofill acusat per la fiscalia dels delictes d’injúries contra l’autoritat, amenaces a un col·lectiu i amenaces als drets fonamentals requereixen unes quantes reflexions polítiques: La primera, és que no és el primer cop que la fiscalia actua contra ciutadans independentistes sense càrrec institucional per expressar opinions o reivindicacions, (recordem
Avui hem fet la primera reunió ordinària de la junta directiva del Col·lectiu Maspons i Anglasell a la població d’on era originari, Bigues i Riells. Al matí ens ha rebut la regidora de cultura, Maite Escobar, al centre cívic municipal i en ha lliurat exemplars d’una novel·la infantil escrita per Francesc Maspons l’any 1921, signada
Avui mateix, Josep-Lluís Carod-Rovira ha publicat un article al digital El Món titulat “Un matí a Baiona” que reprodueixo tot seguit amb alguns afegitons de collita pròpia: En primer lloc, el desarmament d’ETA és un pas trascendental i imprescindible per tal que prosperi la causa nacional basca. En “Cebrià” (nom de guerra del Josep-Lluís) ho
Aqueix cap d’any enceta un tombant decisiu, però no definitiu, del conflicte polític entre el poder estatal espanyol i el poble de Catalunya que vol autodeterminar-se. És un bon moment, imprescindible, per a la reflexió. La mentalitat col·lectiva és el preludi i el garant de la permanència de la nació, això és així en tots
Avui fa vint-i-set anys que l’assemblea nacional de Catalunya Lliure aprovava la Declaració política fundacional d’aqueixa organització que havia nascut uns mesos abans per concórrer com a coalició electoral a les eleccions europees del 1989. El propòsit essencial era sortir de l’atzucac produït per l’escissió del MDT tres anys abans, entre els sectors proclius a
Ramon Sargatal, columnista habitual del Punt entre moltes altres activitats, hi ha publicat avui aqueix breu article d’opinió titulat “(Des)ànims de Farners” en el qual hi expressa un seguit de reflexions sobre l’actual moment polític català que comparteixo. Li he d’agrair, a més, que endut més per amistat que per mèrits meus, ha inclòs una