Sembla un fet demostrat que Campredó ha tingut llargues arrels esquerranes. Campredó (juntament amb Font de Quinto, Pom, i hortes) estava enquadrat a principis de segle XX a efectes electorals en l’anomenat districte segon, secció segona, que compartia amb Sant Llàtzer, amb taula electoral establerta a les Escoles Nacionals de nenes d’aquest raval. Les eleccions
L’Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va presentar a finals del mes de juliol un important document sota el títol de “Pacte pel patrimoni històric de Tortosa”, amb la intenció d’aconseguir el necessari consens sociopolític quant a la conservació, restauració i divulgació del valuós patrimoni històric de la ciutat del Baix Ebre.
Aquest dies s’està celebrant la Festa del Renaixement a Tortosa, la qual ja va per la tretzena edició. Mai no he pogut gaudir adequadament de la festa, ja que coincideix tots els anys amb les Festes Majors de Campredó. Tortosa retorna durant quatre dies a l’esplendor del període renaixentista i compta amb la presència d’una
00:15 h del 25 de juliol de 1938 El post d’avui prove del bloc de Marià, professor d’història de l’IES Flix (Ribera d’Ebre), que ens aporta una molt bona informació sobre el desenvolupament de les primeres hores de la Batalla de l’Ebre.00:15 h del 25 de juliol de 1938. Nit sense lluna. La foscor protegeix als
La Batalla de l’Ebre va tenir el tret de sortida a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938. És a dir, avui fa 70 anys. L’exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre les viles de Mequinensa (Baix Cinca) i Amposta (Montsià). El principals punts de
Les dretes durant aquella primavera hagueren d’actuar amb una gran prudència, sabedors dels seus actes repressius durant el bienni 1934-36 (conegut entre les masses populars, com a negre). Tot i això, especialment des de sectors anarquistes, es notava els anhels de revenja, i les ganes imperioses de canviar radicalment el model social, amb l’abolició de
Avui dissabte 5 de juliol, a les 13 hores i al recinte de la catedral de Tortosa, tindrà lloc la signatura de la Declaració de Tortosa: un document històric que reivindica el paper de la ciutat com a veritable cruïlla de la nació catalana. El signaran 4 alcaldes ben significatius que representen 4 territoris dels Països Catalans:
El proper dissabte 5 de juliol, la Federació Llull, que aplega les entitats socioculturals i reivindicatives més importants dels Països Catalans: Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, organitza un acte històric de commemoració dels 300 anys de la caiguda de la ciutat de Tortosa en mans de les tropes borbòniques
Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 – Buffalo, Nova York, 1908) era un prestigiós compositor que s’inicià com a organista a l’església parroquial de Sant Joan. Als 8 anys, va anar a viure a Barcelona, on guanyà una plaça de solista al cor de la catedral. El 1845 va ingressar a l’exèrcit, en el qual
El Corpus de Sang va ser un avalot protagonitzat a Barcelona, el 7 de Juny de 1640, per un nombrós grup de segadors, amb la connivència d’una bona part de la població local. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador va quedar malferit,
Joan Palau i Miralles és probablement l’alcalde més conegut que ha tingut Amposta al llarg de la història. Nascut a Gandesa el 1867, de mare ampostina, va realitzar els primers estudis al prestigiós Col·legi de Sant Lluís de Tortosa, com a membre d’una generació brillant d’alumnes que incloïa: l’intel·lectual catalanista Francesc Mestre i Noé, el
El 19 de maig de 1908, mitjançant un reial decret signat pel rei Alfons XIII, i de la mà de l’alcalde Joan Palau, a Amposta li va ser concedit el títol de ciutat. Avui fa 100 anys d’aquesta important efemèride! El Consistori ampostí té prevista l’organització d’un gran nombre d’activitats per commemorar aquest esdeveniment històric.
Va ser a la tardor de 1705, que a Altea desembarca, Baptista Basset, com a general, de l’exèrcit de Carles el d’Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarquesals maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l’Arxiduc Carles ha promés suspendre tributs
El passat diumenge 20 d’abril, el Dr. Laureà Pagarolas (director de l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona) va impartir una esplèndida conferència al poble de Campredó (Baix Ebre), en el marc de la jornada del Totxo (per recaptar diners per a Mans Unides), que organitza anualment la parròquia Sant Joan Baptista. L’il·lustre conferenciant va fer un exhaustiu repàs
Durant les darreres dos setmanes he tingut una curta relació laboral amb la ciutat de Reus, ja que he estat fent una substitució d’una professora d’anglès a l’IES Gaudí de la capital del Baix Camp, situat al barri que porta el seu nom. La figura del genial arquitecte era present arreu de l’edifici, amb algunes parets