Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Palau i Miralles és probablement l’alcalde més conegut que ha tingut Amposta al llarg de la història. Nascut a Gandesa el 1867, de mare ampostina, va realitzar els primers estudis al prestigiós Col·legi de Sant Lluís de Tortosa, com a membre d’una generació brillant d’alumnes que incloïa: l’intel·lectual catalanista Francesc Mestre i Noé, el periodista i poeta Josep Vergés i Zaragoza (Constante), el poeta i advocat Lluís Lluís i Dolç,  i el jurista Joan Martí i Miralles (fill dels Freginals). El 1905 va arribar a l’alcaldia ampostina, quan encara no havia complert els 40 anys. Políticament eren temps inestables, acabava d’irrompre el fenomen de la Solidaritat Catalana, que agrupava les formacions catalanistes i republicanes davant de la repressió de l’exèrcit envers el setmanari barceloní sarcàstic “El Cucut”.  Amposta era llavors un poble que no superava els 4000 habitants, que pertanyia al districte electoral de Roquetes. Era un home de formació conservadora, amb un caràcter fort i una grandíssima personalitat, que li va portar comptar amb acèrrims defensors i detractors. Va demostrar tothora una gran dedicació al càrrec, així com una remarcable capacitat de negociació política. 

El 19 de maig de 1908, va tornar de Madrid amb el reial decret signat pel Rei Alfons XIII, mitjançant el qual concedia a Amposta el títol de ciutat. Precisament avui s’endeguen les activitats que organitza l’ajuntament ampostí per commemorar el centenari d’aquest important esdeveniment per a la població. Durant els anys de l’alcaldia de Palau, la capital del Montsià va experimentar un enorme creixement demogràfic i econòmic, al mateix temps que es van tirar endavant projectes transcendentals que li havien de canviar  la fesomia com: la construcció de les Escoles públiques (que albergava l’edifici actual del Museu del Montsià), les anomenades Cases barates (40 habitatges per a gent obrera i necessitada) i, molt especialment, l’emblemàtic pont penjant que va ser inaugurat al mes de  juliol de 1919.

La figura de Joan Palau per a Amposta pot ser veritablement equiparada a la del totpoderós alcalde Teodor González per a Tortosa, atès que tots dos varen gaudir  d’un gran prestigi polític i social que els va permetre portar a terme projectes importantíssims per a les poblacions respectives. El seu fill,  Joan Palau i Mayor, va fer una interessant carrera política com a dirigent del Partit Radical Autonomista que dirigia el controvertit polític andalús Alejandro Lerroux, conegut pel seu visceral anticatalanisme i anticlericalisme. Va ser elegit diputat al congrés durant el Bienni negre republicà (1934-1936). La nit del 10 d’agost de 1936, dies després d’esclatar la revolució, un grup d’incontrolats va assassinar  pare i fill a la carretera de Tarragona.

El 21 de juliol de 1919, el setmanari “palauista” local, “El Eco de la comarca”, li va dedicar tot un monogràfic en motiu de l’homenatge que el polític va rebre a la  ciutat el 24 de juny (dia de la seua onomàstica), després d’haver-li estat concedida la “Encomienda de la preciada orden civil de Alfonso XII”, com a premi a  la seua dedicació a l’alcaldia i als seus dots com a polític. Una llarga llista de personalitats de la Catalunya del moment es van adherir a l’esmentat acte d’homenatge, entre els quals cal destacar: el Bisbe de la diòcesi de Tortosa, Pedro Rocamora; el President del Congrés dels Diputats, M. Villanueva; el Rector de la Universitat de Barcelona, M. Carulla; el Governador civil de Tarragona, Roger Sol; l’Alcalde de la ciutat de Tarragona, Manel d’Orovio;  i el Director del col·legi nacional de sords i muts, el pedagog i escriptor  ampostí Miquel Granell.

Aquest històric alcalde que es va regir pel lema “TOT PER I PER A AMPOSTA”, la qual considerava com a pàtria petita, és recordat per l’ascensió gegantina que féu la ciutat sota el seu mandat, malgrat les eternes controvèrsies que acompanyen els personatges públics i els polítics de pes. El seu conservadurisme militant i el seu assassinat en mans dels revolucionaris de la FAI,  varen provocar la mitificació del seu nom durant el franquisme. Ens quedem, però, amb un dels paràgrafs d’elogi que li escrigueren en l’esmentat número especial del setmanari ampostí, com a exemple de l’adoració que per la seua figura tenien els seus nombrosos seguidors, com era el cas del periodista M. Miró Esplugas:

“I Amposta té l’alcalde Palau, qui és un home eminentíssim, un esperit selecte, superior, clarivident, d’aquests que no apareixen gaire sovint en els pobles, d’aquests que són com una concreció del més pur i del més sublim d’una raça. Vostre alcalde ha consagrat tot l’immens cabdal de sos amors, tota la plenitud de ses energies, per l’enlairament social d’Amposta, fent d’aquesta hermosa ciutat el capdavanter d’aquesta comarca. És un fill del poble que ha posat tot el seu talent, totes les seves energies, tot el seu entusiasme, al servei de la població. Per això, a la vegada que és ell model de ciutadans, és model de pobles el poble ampostí. En honorar-lo avui, fills ampostins, compliu un deure sagrat de patriotisme que parlarà per a sempre més a vostres fills”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!