Emigdi Subirats i Sebastià

El 19 de maig de 1908, mitjançant un reial decret signat pel rei  Alfons XIII, i de la mà de l’alcalde Joan Palau, a Amposta li va ser concedit el títol de ciutat. Avui fa 100 anys d’aquesta important efemèride! El Consistori ampostí té prevista l’organització d’un gran nombre d’activitats per commemorar aquest esdeveniment històric. L’any 2006 la ciutat ja va ostentar el títol de Capital de la Cultura catalana, que va permetre gaudir de tota una amalgama d’actes culturals. Vaig tenir el goig de ser el coordinador i un dels redactors del llibre “Amposta” (Onada edicions), en el pròleg del qual vàrem voler  donar un acurat retrat de la població. En el dia d’avui, em fa il·lusió deixar als lectors del bloc aquesta informació sobre la capital del Montsià, ciutat amb la qual tinc lligams laborals des de 1991, i en la vida cultural de la qual m’hi sento plenament identificat: “Amposta se’ns presenta a principis del segle XXI com una ciutat en ple desenvolupament urbanístic, forçat entre altres factors per un espectacular increment demogràfic i per la puixança econòmica dels darrers anys, amb un notable dinamisme esportiu i cultural, i amb unes justes ambicions de liderat  territorial. El retrat nostàlgic de la vila pagesa d’antany ha quedat per sempre més en el pou dels records per tal de donar pas a una ciutat moderna que ha anat canviant completament la seva fisonomia durant les darreres tres dècades. La  preponderància total de les professions i tasques relacionades amb el ram agrícola ha donat pas a altres fonts de riquesa radicalment distintes: el comerç, els serveis i la indústria. Ben enrera han quedat, per tant, els temps en què la ciutadania local depenia per a la seva supervivència gairebé íntegrament del conreu de l’arròs, que va portar a un encertat agrupament camperol amb la fundació de la Cambra Arrossera, entitat francament essencial per a comprendre l’estructura laboral i econòmica de l’Amposta de la segona part del segle XX, i que es va convertir en una eina absolutament imprescindible per tal de garantir la  subsistència econòmica de diverses generacions d’ampostines i d’ampostins.
Les dos històriques bandes musicals de la ciutat, la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, han esdevingut tot un emblema social, un excel·lent referent del seu ram i un mirall cultural de primer nivell per a la resta de poblacions de la geografia catalana. De ben segur que han estat la llavor que ha permès que hagin sortit a la ciutat una gran quantitat d’autèntics virtuosos d’aquest gènere que han convertit Amposta en la veritable capital catalana de la música instrumental.  Són igualment emblemàtics altres grans personatges que en diferents camps han exportat arreu el nom de la vila i, consegüentment, el de la regió final de l’Ebre català. Hem volgut mesclar els seus noms expressament per tal d’associar les seves notables virtuts en un conglomerat que ens omple d’un lloable orgull conciutadà. Aleshores, com als molins fariners o arrossaires ben revolts, se’ns presenten al nostre davant artistes, escriptors, polítics, músics i esportistes de notable relleu nacional i internacional: Sebastià Juan Arbó i Adolf Ventas,  Miquel Granell i  Joaquim Moya,  Innocenci Soriano Montagut i Enric Arasa,  Joan Palau i  Alfred Escrivà,  Josep Serra i  Joan Suñé,  Dàmaso II i  Josep Guarch “Teixidor”,  Benvingut Font i Mari Chordà,  Joan Josep Bertomeu i Carles Guerra, Emili Bonet i Manel Batalla, entre molts d’altres que de ben segur també mereixerien trobar el seu nom entre aquestes línies.
I aquest immens paratge natural del Delta de l’Ebre, la gran planúria que ens envolta i ens dóna vida, se’ns acredita com una garantia implícita de futur. Mar, platja i riu s’uneixen per a configurar  un bellíssim conjunt natural, conegut i admirat,  que té al bell mig, com un dels centres neuràlgics, un veritable oasi urbà molt pacífic: el  Poble Nou. La Ribera és una de les essències de la nostra terra, que ni els radicals canvis en la geografia urbana ni els inusitats increments demogràfics gosen alterar. L’aposta per un turisme de qualitat i respectuós amb el medi ambient és transcendental en un territori que presumeix de ser la segona zona humida més extensa d’Europa i un paradís per a la vida animal i vegetal. No cal dir que vetllar per la bona salut del riu Ebre ha de ser l’objectiu primordial de les nostres institucions i de tota la nostra ciutadania.
La parla ampostina, el nostre accent riberenc tan peculiar, els refranys i les dites recitades pels pagesos, el riquíssim folklore de la ribera i el cant de la jota, que han acompanyat el dia a dia agrícola al llarg de la història, formen part intrínseca d’un model de vida centenari que encara és ben viu i que convé dignificar, mantenir i reivindicar.
Aquesta és la ciutat que tenim, una ciutat que ens encomana tota mena d’ambicions pròpies, a la vegada  que demostra estar fermament preparada i disposada a ser el motor de conducció per tal d’aconseguir el definitiu reconeixement institucional de les Terres de l’Ebre. Les nostres comarques fa anys i panys que demanen amb insistència tenir un pes més consistent dintre del conjunt català. Ha arribat el moment de fer l’esforç necessari  per a exercir com a vertadera cruïlla cultural i lingüística. L’Amposta que tan orgullosament va aconseguir ser nomenada Capital de la Cultura Catalana del 2006 tenia al davant un repte immens atès que havia de representar els valors culturals d’una nació amb una llarga tradició i amb una llengua mil·lenària, estimada i minoritzada al mateix temps. I, per suposat, hem de fer nostre per sempre més l’eslògan de l’històric esdeveniment, Amposta, un pont de cultura, que ens encamina a esdevenir un veritable pont d’unió entre els heterogenis territoris que formen els Països Catalans. Amposta, un excel·lent lloc per viure!”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!