Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de juliol de 2008
4 comentaris

5 de juliol: commemorant la Guerra de Successió a Tortosa


El proper dissabte 5 de juliol, la Federació Llull, que aplega les entitats socioculturals i reivindicatives més importants dels Països Catalans: Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, organitza un acte històric de commemoració dels 300 anys de la caiguda de la ciutat de Tortosa en mans de les tropes borbòniques de Felip V, que forma part del programa d’activitats de la campanya “300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714 / 2007-2014”. Pretenen retornar a  la memòria col·lectiva el setge de Tortosa de 1708, un episodi dramàtic de la Guerra de successió, atès que, conquerida la ciutat de Tortosa i ocupat Ares del Maestrat, va suposar la definitiva ocupació del País Valencià. El Procurador primer de la ciutat de Tortosa, Ignasi Minguella, i el Tinent Coronel, Francesc de Montagut, defensaven la ciutat en nom de la Coronela, un exèrcit de voluntaris al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria. El setge es va establir el 9 de juny, i no va ser fins al 15 de juliol quan 30.000 soldats, sota les ordres de Felip d’Orleans, varen aconseguir entrar a la ciutat. Una setmana abans, el 8 de juliol, el comandant de l’exèrcit austriacista va signar les capitulacions, entre les quals, el lliurament de la important fortalesa d’Ares. Al mes de desembre del mateix any, l’exèrcit de l’arxiduc, comandat per Guido Starhemberg,  va intentar recuperar Tortosa, la qual va esdevenir la plataforma des d’on l’exèrcit borbònic va realitzar el definitiu assalt a la resta de Catalunya.

Aquesta campanya es va endegar en motiu del 300 aniversari de la derrota a la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), que va suposar l’inici de la pèrdua de les llibertats nacionals dels regnes de l’antiga corona d’Aragó. Arreu del país es va fer popular la dita: “Quan el mal ve d’Almansa a tothom alcansa”.  Ja se sap que els catalans estem acostumats a celebrar les derrotes (11 de setembre, 25 d’abril), perquè la victòria final es fa d’esperar (això no és una eurocopa!!!).   
Posteriorment, la campanya recorrerà altres localitats de la nació catalana com
 Alacant (2009), València (2010), Girona (2011), Mallorca (2012), Vic (2013) i Barcelona (2014).
Tal com ens recordava l’historiador Oriol Junqueras: “Des de les capitulacions de València i Lleida (1707) o Tortosa (1708) i Alacant (1709), fins a les de Barcelona i Cardona (1714) o Mallorca i Eivissa (1715), encara no hem recuperat la imprescindible llibertat política per gaudir dels nostres drets individuals i col·lectius. Uns drets que ens foren arrabassats per la força de les armes i que encara ens són negats per egoisme. A primera hora de la tarda de l’Onze de Setembre de 1714, “essent l’esclavitud certa i forçosa”, les autoritats polítiques del país van dirigir-se a tots nosaltres per darrera vegada. En compliment de les seves funcions, ens “donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessin a nostra comuna i afligida pàtria”. A nosaltres, per tant, ens pertoca recollir el seu testimoni, per fer realitat els seus somnis de llibertat.

PROGRAMA
12.30h Descoberta d’una placa commemorativa (Plaça de Barcelona. Mercat del peix)
13.00h Acte: signatura de la Declaració de Tortosa (Catedral)
14.30h Dinar dels Països Catalans: arrossada (Pavelló firal)
18.00h Un futur compartit (Plaça de l’Ajuntament)
-Construcció d’un mapa gegant dels Països Catalans.
– Animació amb colles de cultura popular

19.00h Concert. ARAMATEIX (grup de rock-folk). Plaça de l’Ajuntament.

  1. Benvolgut Emigdi i tots els compatriotes de l’Ebre. M’afegeixo a la commemoració de la caiguda de la vostra -nostra,  de tots els catalans- capital ara fa  tres-cents anys. Fa bo de veure que malgrat el pas de les tres centúries, el sentiment de profunda catalanitat continua vivíssim a les ribes del gran riu.
    Visca Catalunya!

  2. Molt bones Emigdi!
    Et volia demanar si sabries d’algun lloc o si tu mateix ho tens per ma, si hi ha alguna referència de Tivenys en aquest trist succés de la nostra història. M’agradaria saber si en va prendre part i de quina manera o si va restar impassible davant l’escomesa. 
    Moltes gràcies!!

    Salut!

    Guillem 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!