Aquest Onze de Setembre té un significat especial. Celebrem el Tricentenari, inaugurat el gener passat amb un magnífic acte a la Seu Vella. Amb l’expressió “Érem, som, serem” es subratlla la continuïtat històrica d’un poble que es reconeix com a nació, com a subjecte polític i com a dipositari de sobirania i es fa evident
Aquests dies, portaveus qualificats de partits polítics propugnen que la unitat s’ha de mantenir. Alguns la reclamen per impedir l’exercici del dret a decidir, de moment sense massa èxit; altres, per garantir dur el procés fins al final. Em sembla que té força més interès la unitat dels qui empenyen perquè el parer dels ciutadans
Ahir tarda es va inaugurar a la sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) l’exposició titulada ‘Nova Planta. La Catalunya subjecta’, emmarcada dins dels actes de commemoració del Tricentenari. L’exposició fa un repàs a la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta i la formació de l’Estat modern, mitjançant un seguit d’objectes singulars, com
Londres prepara un paquet de mesures per a Escòcia si el referèndum d’autodeterminació obté un resultat contrari a la independència del país. Exemplar. Tot el procés ha estat exemplar. Votació democràtica a Escòcia, compromís electoral formal per demanar el parer dels ciutadans, entesa entre governs, pacte sobre el contingut de la pregunta, que no era
Sovintejadament se’m demana què passa si el Constitucional espanyol suspèn la llei de consultes catalana. No serà el Constitucional qui la suspengui. La suspensió d’una norma en interposar l’Estat recurs de constitucionalitat és obligada si és demanada. Altrament dit, acceptada a tràmit pel Constitucional el recurs la suspensió de la norma és automàtica per prescripció
Que el NYT es refereixi, i no és el primer cop, a Catalunya en un editorial hauria de fer reflexionar els pessimistes que creuen que el Catalunya mai no se’n sortirà. Només fa tres anys, la qüestió catalana no sortia de l’àmbit espanyol, excepte en més que escadusseres ocasions i de manera molt dèbil. D’un
El socialisme català i espanyol estan en sintonia plena. Només cal escoltar Sánchez, el nou cap de files dels socialistes espanyols a la sortida de la trobada amb Mas. Això passa perquè el PSC ha convençut el PSOE o perquè el PSOE ha convençut al PSC? Ni una cosa ni l’altra. Això passa perquè no
La compareixença de Montoro sobre el cas Pujol és il•lustratiu del pa que s’hi dóna. La confessió de qui fou President de la Generalitat durant 23 anys ha obert la caixa dels trons i ha encetat una línia d’atac al catalanisme polític orientat a exercir el dret a decidir de la qual l’Estat espera molt.
L’apunt d’ahir va ser llegit amb clau pessimista, segons alguns comentaris que he rebut. Se’m diu que no tinc prou confiança amb els partits i, fins i tot, amb el país. Voldria sortir al pas d’aquesta interpretació i refermar el convenciment que hi ha motius per a l’esperança. Assenyalar els riscos no implica creure que
S’acosta un temps decisiu per a la política catalana. Sabran les forces polítiques estar a l’altura de les circumstàncies? Sabrem tots estar a l’altura del que reclama i necessita el país? Jo hi confio, encara que veig tics més propis del passat que no deixen de preocupar-me. Un exemple: les declaracions de dos prohoms del
Si cap pregunta se m’ha fet aquests primers dies més o menys de vacances ha estat “Votarem al novembre?”. Demanar pel futur ha estat sempre un anhel dels homes, malgrat saber que aquell no ens pertany. La meva resposta no és pas breu ni monosil•làbica. Per començar confesso que hi confio, encara que no ho
Som on érem. Els catalans volem votar i el govern espanyol no vol de cap manera que ho fem. Malgrat tot, està bé que els ponts de diàleg hagin quedat oberts. Perquè entre l’Estat i Catalunya, entre els seus governs, sempre hi haurà necessitat de diàleg i motius que hi obliguin. Fins i tot, en
Hi ha moments en la història en què tot sembla accelerar-se. Moviments de fons que semblaven somorts i amb poca força es desvetllen de cop, com sortits del no-res. Sota la superfície visible, el foc sempre encès de la dinàmica social atia canvis que un dia o altre es fan visibles i imparables. L’anàlisi es
De vegades, s’han escoltat crítiques al procés que segueix Catalunya per persones que en són ben partidàries pel fet de no disposar d’una mena de llibre blanc escocès sobre els pros i els contres de la independència de Catalunya. Aquesta percepció hauria de quedar superada si es fa una lectura integral dels informes del Consell
Més d’un apunt d’aquest bloc s’ha referit al President Pujol. I ho ha fet en termes generalment favorables quan no implícitament elogiosos. Ara fóra rar que cap mot no s’hi dediqués, en les actuals circumstàncies. La revelació que Jordi Pujol va evitar de regularitzar fiscalment una herència rebuda és un cop dur per a qualsevol