Coca de recapte

El socialisme català i espanyol estan en sintonia plena. Només cal escoltar Sánchez, el nou cap de files dels socialistes espanyols a la sortida de la trobada amb Mas. Això passa perquè el PSC ha convençut el PSOE o perquè el PSOE ha convençut al PSC?

Ni una cosa ni l’altra. Això passa perquè no hi ha dos cossos diferents. El socialisme català ha deixat d’existir. Cap contradicció no pot haver, així doncs.

Perquè hi hagi socialisme català ha d’haver un cos electoral, un demos, si volen, diferent i ha de ser reconegut com a tal. S’ha de poder dir català.

I Sánchez, Pedro, ho deixa ben clar quan arriba a Catalunya, per al socialisme espanyol una regió diversa d’Espanya, blindant-se ne el text constitucional –altre cop la llei per sobre de tot– per impedir el reconeixement d’una sobirania catalana.

A la vegada, predica que la reforma de la Constitució permetria l’encaix de les aspiracions catalanes dins d’Espanya que ha de romandre unida perquè ja fa molts anys que ens van passar per sobre: “…vivimos juntos desde hace siglos, por lo tanto debemos decidir todos juntos…”. Bravo. La usucapió nacional.

Encara no han entès que el que impedeix qualsevulla solució és no reconèixer el demos català, no reconèixer que Catalunya és una nació, no permetre que els catalans decideixin.
Posar la llei per sobre dels ciutadans. La democràcia reduïda a la legalitat formal pels qui fan les lleis.

L’església més llesta i atenta fa dies que ho sap: hi ha un dret fonamental anterior i superior a la Constitució diu el bisbe de Solsona, que es passeja sovintejadament per Roma.

El socialisme espanyol mai no podrà reconèixer (ni que sigui tàcticament) el caràcter nacional de Catalunya, si no vol perdre tota esperança de governar Espanya.

I els socialisme català ho sap. També ho saben els seus líders. Des del president del partit al darrer dels militants. Per tant, acabo on he començat: el socialisme català, de caràcter nacional, ha deixat d’existir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!