Aquests dies, portaveus qualificats de partits polítics propugnen que la unitat s’ha de mantenir. Alguns la reclamen per impedir l’exercici del dret a decidir, de moment sense massa èxit; altres, per garantir dur el procés fins al final.
Em sembla que té força més interès la unitat dels qui empenyen perquè el parer dels ciutadans sigui conegut. Els altres tenen la força de l’Estat darrera seu, mentre que els partidaris de votar gairebé només tenen la força de la unitat i la de milers i milers de voluntats unides.
I aquí hi ha una altra unitat a preservar. Si el 80% dels catalans volen votar, cal procurar que els successius passos a donar mantinguin fins on sigui possible aquest grau de suport.
Les propostes que es vagin fent han de ser fetes des de la unitat, certament, però, alhora, pensant en la unitat dels partidaris de votar.
Les propostes que l’afeblissin, aquesta unitat, o que suposessin risc d’afeblir-la han de ser evitades, encara que semblin d’allò més abrandades i llampants.
No és el moment de quedar bé, sinó de fer-ho bé per fer-ho possible.
Perquè el camí l’hem de fer molts, per no dir tots, no només els més convençuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!