Coca de recapte

Aquest Onze de Setembre té un significat especial. Celebrem el Tricentenari, inaugurat el gener passat amb un magnífic acte a la Seu Vella. Amb l’expressió “Érem, som, serem” es subratlla la continuïtat històrica d’un poble que es reconeix com a nació, com a subjecte polític i com a dipositari de sobirania i es fa evident la seva voluntat de pervivència.

Amb la pervivència de la nació, prediquem també la de les seves institucions, com la Generalitat de Catalunya, creada fa 655 anys, en ser convocada Cort a Cervera per Pere el Cerimoniós. Cent vint-i-nou presidents des de Berenguer de Cruïlles al president Mas. La nostra voluntat d’autogovern ve de lluny.

Prat de la Riba, en presentar a Canalejas l’avantprojecte de creació de la Mancomunitat de Catalunya –una institució, com la Generalitat, al servei del país, de la qual en celebrem el centenari–, subratllà que havia estat elaborat per homes de “totes les escoles i de tots els partits”, excepció feta dels lerrouxistes, “amb esperit de transacció i d’harmonia”.

Amb esperit d’harmonia

Aquest mateix esperit i aquesta forma de fer goso reclamar avui per afrontar els temps delicats, a la vegada que apassionants, que s’acosten, i que demanaran, a més, altes dosis de generositat, determinació, fortalesa d’esperit, obertura als altres, acceptació de la diferència, respecte a la diversitat de parers i confiança en els valors d’aquest poble.

Hom no pot oblidar que les institucions són febles fins a l’extrem de la irrellevància si no compten amb l’estimació de la gent del poble al qual són cridades a servir. Igualment, la fortalesa d’un país és la de la seva gent. I ara és el moment de ser forts, persones, associacions i institucions. De tenir aquella fortalesa que permet deixar de banda allò que pot separar els qui caminem junts per garantir l’assoliment de l’objectiu compartit.

S’atribueix a Prat de la Riba la dita que amb un nom i un segell de goma n’hi ha prou per endegar un gran projecte. El cert, però, és que una part, que hom creu majoritària de la societat catalana, ha arribat a la conclusió que el que podia ser vàlid ara fa 100 anys, o fins i tot 10, avui ja és insuficient, en posar en risc la solidesa del país i el benestar de la seva gent. Ara ens hem de donar l’oportunitat de disposar de capacitat de decisió, de recursos i d’instruments per construir un país que valgui la pena. De dotar-nos d’un Estat al servei de la societat catalana, com tenen altres nacions europees.

Posar les urnes

I l’oportunitat comença per conèixer el parer dels ciutadans. Precisament això és el que avui, en la que és la Diada Nacional de Catalunya més decisiva de les viscudes fins ara, reclamaran milers i milers de catalanes i catalans amb la seva participació cívica a la mobilització a Barcelona i a altres indrets del país. Perquè preguntar no és ofendre. Preguntar no és anar contra ningú. I, a fi de comptes, quan un poble es vol expressar ho fa d’una manera o altra, un moment o altre. I en els països civilitzats, la veu dels ciutadans s’expressa i s’escolta a les urnes. El President de Catalunya cridarà els catalans a emetre el seu vot per determinar col•lectivament quin és el parer de la societat catalana i quin ha de ser el rumb a seguir, a l’empara d’una llei del Parlament de Catalunya, ajustada a la Constitució i a l’Estatut.

El President Wilson, un mesos abans de l’acabament de la Gran Guerra -de l’inici de la qual enguany també en commemorem el centenari–, que va vessar la sang de 8 milions de persones i de la qual en va sorgir un mapa d’Europa redibuixat amb nous estats, va pronunciar aquestes paraules: “El món (…) ha de ser segur per a totes les nacions amants de la pau que, com la nostra, volen viure la seva pròpia vida, determinar les seves pròpies institucions, estar segures de rebre dels altres pobles del món un tracte just i equitatiu…”. Amb el desig que aquests anhels universals de pau, justícia, equitat, llibertat i seguretat de les nacions, siguin un dia plenament assolits, els desitjo de tot cor una bona Diada. Visca Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!