SALSAFINS Els salsafins o salsifis, parents de l’ escurçonera (Scorzonera hispanica) són una mena d’ arrels més fines que un nap, amb un a flor de color lila; són molt estimats a l’Empordà, la Selva, el Gironès i al Pla de l’ Estany per a tota mena de “platillos” i guisats i, especialment, els
EXTREMADURA, UNA CUINA DE FRONTERA Cal recordar que hi ha una Extremadura a Portugal, que comparteix força plats amb l’ Extremadura espanyola…També hi ha una Extremadura de Sòria, de la que parla Antonio Machado. Extremadura és el país dels “Santos Inocentes”, que encara no ha fet cap revolució i manté, com Andalusia, estructures de domini
ELS EMBOTITS ANDALUSOS, UNIVERS DE PERFUMS Aquesta antiga nació o nacionalitat té,alhora, la paradoxa d’haver sostingut la civilització aràbigo-andalusa (i riques comunitats jueves), que prohibien el consum de porc, i els cristians, que, ben al contrari, havien d’ exterioritzar sorollosament la seva afecció, amb aquesta mena de tòtem del cristianisme que és el porc. No
Memòria del pa Tots tenim e recor d ‘ algun pa de la nostra vida. En el meu cas és ben potent: a casa hi havia un forn públic, i tota la meva infància la vaig viure entre feixines, cendres, olor de llevat i de pans acabats de sortir del forn. Sobretot a l´hivern, ben
POMES FARCIDES AMB CARN Es tracta d’ una de les preparacions més originals i antigues de la cuina catalana, anomenat “relleno”, “pomes de relleno”, pomes amb tap, pomes capçades o pomes farcides. En tenim receptes del segle XVIII, que he publicat als meus llibres “La cuina monàstica”, “La cuina del 1714” i “La cuina
Tinc un amic que, quan sent parlar de Josep Pla o el cito, es posa histèric, i el tracta de franquista i feixista. Si apliquéssim aquest criteri, poter no ens quedaria cap escriptor ni cap artista plàstic- ni Picasso, ni Neruda, ni Antonio Machado, ni Dalí…; dels artistes, per damunt de tot, cal esperar la
ARRÒS DELS MIQUELETS I ALLIOLI Els Miquelets eren els membres d’ unes milícies populars de defensa de la terra que les diputacions o juntes de guerra dels diversos Països Catalans reclutaven . El primer cos va ser fundat per Francesc de Cabanyes durant la Guerra dels Segadors amb el nom de Companyia d’ Almogàvers
ELS LICORS DEL MÓN Un licor és una beguda hidroalcohòlica aromatitzada obtinguda per maceració, infusió o destil.lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats, extractes aromàtics, essències o aromes, colorants. Solen tenir un contingut alcohòlic superior als 30º centesimals. El licor pròpiament dit, doncs, s’ oposa a l’ aiguardent o destil.lat, que no pot
CREMA DE PORROS Vichyssoise Aquesta deliciosa crema de porros és tan popular- s’ en troba d’ envasada en tetrabrik- que ja valdria la pena anomenar-la vixissuà (o un nom similar). Aquest nom suggereix la relació d’ aquesta crema amb el famós centre termal de Vichy, a la regió francesa del Borbonès. I , no obstant
Els aliments especials: dietètics, funcionals. Naturals. El vegetarianisme, veganisme, flexiterisme. Hi ha aliments que es presenten amb una etiqueta: naturals, dietètics, funcionals… Natural és allò relatiu, pertanyent o pròxim a la Natura. S’ oposa, per tant, a artificial. Aplicat a la cuina, en podem trobar diverses aplicacions. Així, per a alguns, la cuina corrent
Als de Tamarit Albaida, Mos diuen llentaïms; Vosaltres sols mengeu pa i enciam, Nosaltres els donem als conills. L’ERÒTIC ALLIOLI Allioli i altres salses, mulladors i amanides Una de les més clàssiques i antigues salses de Catalunya, la Catalunya Nord (França), Andorra, la Franja (Aragó), les Illes Balears i el País Valencià, de Castelló
GAMBES, GAMBETES I GAMBOTS Per al consumidor, al taulell del bar o a la taula, només hi ha una mena de gambes: salades o bullides,a la planxa o en plats d’arròs, suquets o de mar i muntanya (Conill amb gambes, Cargols amb gambes, Pollastre amb gambesetc.).Però hi ha gambes i gambes…No són les mateixes la
PRÉSSECS, CECTARINES I PARAGUAIES Una fruita de la Primavera i, sobretot, de l’ estiu. Després de la pomera, el presseguer (Prunus persica) és l’ arbre fruiter més cultivat arreu del món, si bé caracteritza, sobretot, les contrades euroasiàtiques i mediterrànies. Els historiadors no es posen d’ acord sobre el seu origen per a alguns és
SPAGHETTI ALLA CARBONARA L’origen d’espaguetis a la carbonara és força discutit: algú diu que els carboners de l´Umbria que al s. XIX varen anar a Roma varen a donar a conèixer el plat; d’ altres afirmen que Ippolito Cavalcanti, noble napolità que va publicar aquesta recepta en un dels seus llibres. També es diu que
PASTA SENSE TOMÀQUET: SPAGHETTI ALLA GRICIA, ALLS CARBONARA, ALLA AMATRICIANA Un dels problemes que tenim alguns italianòfils- entre els que m´hi compto- és que quan estàs a Itàlia arriba un moment què estàs saturat de pasta, i encara més de la pasta amb salsa de tomàquet. Aquesta manera de cuina la pasta- tant la