SEMPRE MAR Només poden viatjar aquells colors que el sol desfà amb embats per la senda sense escatimar dreceres al mar. Terra, aire i aigua arrels, teules, fang totes les converses s’ ofegaven arran de mar. Allà buscàvem espets, a la línia de l’horitzó llançàvem la xarxa i amb
Desig A fora, la plaça mig buida es despertava i ja havia rebut els primers escalfs d’un sol de gener, que amb la seva timidesa esborrava el gebra, que l’alba havia estès arreu com un impúdic mantell de fràgils equilibris de soledats i de quietuds. Els posseïa la certesa de saber-se al mateix
L’escala blanca No sé si trobaré mai més aquells graons blancs. de l’escala fosa al meu darrera. Encara sento l’alè insistent …d’aquella nit de lluna negra. Al darrera , pesant, seguint el meu batec. Només el teu càlid mantell sense malsons ni recances, fa que despuntin gemes de verdes fulles.
Haikú del Ter Amb aigües lentes el riu a la vall mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada. Maig 2024
Cavalcar Genet d’horitzó serrat, cavalca l’acolorida terra amb urpes de colors florits, endinsa’t en el pensament dels pollancres i vimeteres i abraça totes les paraules que se’n desprenen del fullatge nou. Juny 2024
Xiprers En l’anar, tants cops de petja i vent, tinc al cor arrelats aquests xipresos de cristall, fumerols de guaita, servents de la terra aspre, bella com un alzinar i fèrtil com una verge. Juny 2024
Riera Major Després d’aquests mesos de sal i sol, s’escola cap el gran bassal esquerdat, un rialler murmuri de llàgrimes de gel. Juny 2024
Un matí llarg Hi haurà un matí llarg, amb tot el temps, sense mesura. Arribarà en primavera, sota un cel de blat i farigola i no ens agafarà distrets, bocabadats amb la llum del sol renascut. No gaire enllà, encara se sentirà la remor insistent de l’autopista que no cessa de degotar enginys. En
Simfonia sorda Ha passat el febrer, amb les tardes cada cop més estretes. El març, llueix una trista llum de fi d’hivern i ens acompanya d’esma. Fereix la seva indiferència i ens deixa absorts en el plany, res de nou més enllà del silenci, cap sorpresa amb les abraçades del retorn de la primavera.
Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents, s’enamora de Flora la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdut entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda.
Inicis Quina bellesa enbolcalla el silenci. Quin silenci embolcalla l’ànima. Quina ànima resisteix la bellesa de la silueta blanca d’aquest moment i la seva plenitud amb tants camins que hi conflueixen. Febrer 2024
L‘amor és tendresa Muntanya amunt, s’enfila un matí promès i amb pausat caminar, la mare i la filla fan estada en un petit racó de llum que manyaga l’ànima. Amb la mirada que neix de la mateixa essència, l’asssossec és companyia i els ulls curiosos, tot ho abasten. Eduard Casas Gener 2024
Balandre de vela blanca Amb el cove dels pensaments, desordenats per l’aiguat intens de rancúnies i desgavells que l’hort ha sofert sense cap avís ni tronada prèvia, m’assec a sentir la fressa assossegada i raonar amb una mar que és claror. Per tot davant, un balandre de vela blanca dibuixa un horitzó despreocupat
La Muga Llisca una llàgrima de paisatges carregada de treballs i somnis rostos amunt, i es difon mandrosa entre l’ampli mar d’escoltes i respostes que el vast mantell dels fills de Posidó han servat. Milers d’ulls com safirs esperen atents que de l’orient reneixin els núvols que ens portaran l’aigua. Gener 2024