Retorn Retornar a l’hort comunal, esdevenir altre cop arena del sorral, que a tot el llarg de nodridores primaveres, ha bastit la casa de les teves hores, musical, ingràvida, tangible i que amb portes de vidre ha acollit paraules, camins i colors, que t’han permès dibuixar el cercle lluminós dels pensaments, dels fets i
Els amics de la poesia Hem envoltat l’ampla taula que acull les paraules i amb mans artesanes s’han sembrat pacientment les llavors de les espigues plenes, que floriran entre els dies que han de venir. Al bell mig el poeta vetlla, amb mirada fèrtil, que la plàcida llum del cau de la poesia, atïi
Versió 1 País i paisanatge. El quiet onatge esquinçat de les serralades, manyaga neixença de les mans de l’hivern creador, mena fins al Pedraforca i salpa la mirada atalaiant l’Alt Empordà, la Garrotxa, Osona, el Bages i el Berguedà. Volada de Pegàs, fill del llamp, l’aigua i l’ocellam, blanc cavall alat que tot ho albira.
Amb audífons, els Dalton, encara sordejaven entre les guatlles i pastissets i etilejàvem entremig la xatonada. En un raconet furtiu, el fum del tabac somreia el petit vici; la conversa obria el divertit joc del debat i del somrís, alhora que els raïms encetaven la litúrgia de l’ennuegament de cada any i les promeses
Conte de la nit de Nadal Segons que expliquen els més grans, de quan eren infants els seus avis, la nit de Nadal les bèsties es vestien de persones i es comportaven com a tals, aquesta única nit de l’any. S’organitzaven segons l’espècie en oficis ben concrets, els bous feien de carnissers, els porcs
La casa de dalt del cims No tinguis por, les ombres són de pedra. J.V. Foix Davant els ulls com llunes dels qui l’escolten, els seus versos, llegits lentament i amb veu de fageda, esdevenen arrels profundes que s’endinsen dins l’ànima, en sentir a prop l’aigua de la mirada de la poeta que
Davall la mar Tal com l’estiu disposa la tarda baixem cercant l’aigua pel corriol de la llum. Veiem dellà els cingles de roca nua que permanentment vigilen que no hi faci niu el color porpra de la tristesa i imponents, alcen alterosos la boga de tot allò que imaginem. A l’entrevall, ens acollirà la
Fitor La Margarita me’l va donar. El campanar desplomat, mostra amb urc la silueta centenària de carreus de pedra sorrenca i llicorella. Al bell mig del prat assolellat pel juliol, la magnificència del lloc i el prodigi, el vetlla un cinyell de pedres sagrades, dretes des de la claror de la nit del
Lluna al ple Suspesa damunt la nit d’un abril orfe, una lluna blanca al ple, banyada de perfums de primavera, s’ha afanyat en assolir el cim del firmament, per a acaronar els ulls de tots els estimats que amorosits, festegen sota la seva claror. Abril 2022
Camí de retorn Embadalit, suspès a l’aire de la nit, no em vaig adonar com la lluna s’afanyava airosa per a assolir el bell mig del firmament. Vaig alçar el cap, i amb les mans obertes vaig pentinar els meus cabells cap enrere . Se n’anava la tarda carregada de sol i d’olors. Els primers
L’estanyol Voldria tornar a nedar a l’estanyol dels reflexos platejats, abraçat pel jardí de les hores orfes, i retrobar les teves mans de llet jugant amb els meus cabells riallers, xops de tendresa de la teva mirada de dona plena. Hi aniré pel camí salat per l’aigua de la teva ànima de pa blanc, i
Solitud No ho trenquis, ja sé que fa mal. Pot semblar que hem anat molt lluny, però tant sols, hem començat el camí. Ja sé com enceta la carn, el foc del dubte. Només l’amor, el cec, l’invisible i tenaç tel de seda que junts hem teixit en fugisseres hores de
La nit de Nadal Immensa nau de veles inflades la nit de Nadal, milers d’estrelles que són esguard de la lluna blanca, que vetlla el son dels infants. A mitjanit, el gall canta i eriça la pell dels qui foren pastors d’un manyac ramat d’ovelles, i ara són pares de fills d’ulls ben oberts, amb
Nadavid La molsa molsosa és moltsa na. Nadal i nabaix. Neules i canelons. Galets i vermut. Taques als pantalons. Pilota i carn d’olla. Api i indiot. Òsculs i musclos. Nadales i cançons. Cava, fum i vesc. Sant Josep i ase. Bou, verge i angelet. Pastors, dimoni i torrons Tieta i avis. Nebots i rots.
Nadal 2021 Per a la Bati El desembre cada cop més mut segueix guardant, encara, una finestra oberta a la infantesa. És el Nadal, Ja no tenim temps de dibuixar pessebres i nàufrags dels nostres somnis, inventem la taula de tovalles blanques i grèvols madurs de perles roges amb menges cada cop més