Fa quatre dies, un funcionari de la Prefectura de la Policia a París va assassinar quatre policies abans de ser abatut a trets. L’autoria jihadista de l’atac ha mirat de ser ocultada pels responsables governamentals i pels mitjans encegats a negar la realitat del jihadisme autòcton. El fet que l’autor s’hagués convertit a l’islam feia
Els mitjans públics catalans va difondre (cofois i superficials en aqueixa matèria) el proppassat 12 d’aqueix mes una acció simbòlica protagonitzada pel moviment de les armilles negres (gilets noirs): l’ocupació del Panteó de París. Es tracta d’un col·lectiu així denominat des del novembre de l’any passat que reclama “papers per a tothom”, és a dir,
L’incendi de Notre-Dame de París ha sacsejat la societat francesa fent aflorar reaccions de tota mena, des dels que hi veuen el presagi del declivi de França (cas de Jean Clair) fins als que apel·len al seu ressorgiment, i aquells que celebren el foc destructor de la catedral i tot allò que representa (alguns islamistes
La Decisió 2.019-780, de 4 d’abril d’enguany, del Conseil Constitutionnel, esmenant parcialment el projecte de llei presentat pel president Emmanuel Macron per tal garantir el manteniment de la seguretat a les manifestacions a la via pública, ha generat un intens debat jurídic i polític a França que també pot servir de referència a l’hora d’afrontar
Poques dades hom pot trobar sobre Roger Tarall, l’home de vuitanta-nou anys que va ser torturat i assassinat per tres joves a la localitat de la Lorena, Montingny-lès-Metz l’abril del 2012 cercant uns diners que no van trobar. La víctima era un jueu francès, resistent anti-nazi que va sobreviure al camp d’extermini de Dachau. Les
Aqueix vespre hi ha convocades a París dues manifestacions contraposades: la primera, promoguda per un seguit de partits que volen denunciar l’augment d’actes antisemites, és a dir contra jueus, i la segona, la que aplegarà col·lectius pro-palestins, indigenistes i islamo-gauchistes. Aqueixes mobilitzacions coincideixen amb el debat encetat per un grup de parlamentaris favorables a considerar
Abans d’ahir el setmanari Le Point va publicar aqueix manifest signat per una vuitantena d’intel·lectuals i personalitats del món de la cultura francesa que coincideixen a denunciar que sota la cobertura de la descolonització i la lluita per la igualtat realment reintrodueixen la idea de raça en la vida pública amb propòsits inquisitorials per tal
Les protestes de les armilles grogues (gilets jaunes) que han esclatat abruptament a França arran de l’encariment anunciat dels preus del combustible han derivat en una nova revolta tardoral de conseqüències imprevisibles, ja que la direcció de les mobilitzacions no té una orientació clara més enllà d’expressar un malestar profund i interclassista. Dugues opinions distants
El president Macron i el seu govern pensen reformar la llei del 1905 de separació entre l’Estat i les esglésies que va consolidar la laïcitat a l’espai públic per tal d’encaixar amb un pretés islam a la francesa compatible amb els principis republicans. Com ja va advertir l’assagista Yves Mamou a una entrevista a Causeur
Barbara Lefebvre és professora d’història i geografia i ha estat coautora de l’assaig coordinat per Georges Bensoussan, “Les Territoires perdus de la République” (Éditions Mille et une nuits, 2002). En aqueix article aparegut a Le Figaro el proppassat 7 de setembre alerta sobre l’acollida acrítica a les universitats franceses de l’indigenisme ideològic (cas del concepte
Abans d’ahir el règim constitucional de la Cinquena República feia seixanta anys enmig de símptomes evidents d’esgotament, desvirtuat per la devaluació de la pedra angular del sistema: la figura presidencial i la dissolució de la classe dirigent, com assenyalava Maxime Tandonnet des de les pàgines de Le Figaro. França passa per una crisi d’autoritat de
L’obra historiogràfica sobre l’Algèria francesa és abundant i en constant augment i serveix per comprendre la configuració del sistema constitucional i polític francès establert pel president Charles De Gaulle l’any 1958 i encara vigent avui dia. La colonització francesa d’Algèria, la sagnant guerra d’alliberament nacional, la traumàtica repatriació vers la metròpoli dels francesos algerians i
L’any 2002, Georges Bensoussan va dirigir un equip interdisciplinar de professionals que va redactar un llibre frapant titulat “Les territoires perdus de la République: antisémitisme, racisme et sexisme en milieu scolaire” on alertaven de la degradació de l’escola pública i la pèrdua de valors republicans enmig de la indiferència de la classe política dirigent. Setze
Avui, Le Figaro publica una entrevista al pagès i assagista Éric de la Chesnais que exposa les causes econòmiques, culturals i socials per les quals la pagesia francesa des de fa bastants anys té un dels índex de suicidi dels més altres junt amb altres sectors (mestres, policies, empleats de correus) que han vist caure
Avui Le Figaro publica un article retrospectiu del periodista Yohan Blavignat sobre l’affaire dels foulards de Creil, un conflicte de l’any 1989 entre els escolars que van portar el vel islàmic a l’escola pública francesa i les autoritats acadèmiques: “La République laïque face au voile islamique“: Cette semaine, Le Figaro revient sur l’exclusion, en 1989,