Emmanuel Macron, el nou president de la República francesa, haurà de fer front a una crisi de règim i a la recomposició del sistema polític francès, especialment de l’esquerra enmig d’un clima social crispat i l’amenaça permanent del terrorisme jihadista. La seva elecció ha estat acollida amb un optimisme que recorda al que va acollir
Jacques Julliard és historiador i figura intel·lectual de referència per a una esquerra francesa que s’ha esvaït sobtadament en aqueixes eleccions presidencials que han donat com a resultat un triomf precari a Emmanuel Macron, han constatat l’enfonsament del PSF i l’emergència d’un tardocomunisme tan estèril com sectari. Jacques Julliard ha estat entrevistat per Le Figaro
Pierre Rigoulot és redactor en cap de la revista Histoire & Liberté, i director de l’Institut d’Histoire Sociale, consagrat a l’història del comunisme, del socialisme i del sindicalisme. Publica avui a Le Figaro l’article ” Derrière les violences du 1er Mai, l’ideológie de destruction de l’extreme gauche” que és alhora una reflexió política i un
Shamuel Trigano (figura eminent de la comunitat jueva francesa anteriorment esmentat en aqueix bloc) ha publicat avui a Desinfos la crònica radiofònica dedicada a trencar el silenci mediàtic i polític que envolta l’assassinat -ja fa dugues setmanes- de Sarah (Lucie) Halimi, una jubilada jueva defenestrada per un veí que va irrompre de nit a ca
Damien Le Guay és un filòsof i assaigista francès entre els quals destaquen: “La face cachée d’Halloween” (Éditions du Cerf, 2002), “La cité sans Dieu” (Flammarion, 2010), i el darrer, “La guerre civile qui vient est déjà là” (Éditions du Cerf, 2017). Abans d’ahir va ésser entrevistat per Le Figaro sobre l’eventualitat d’una guerra civil
Ahir, els mitjans de comunicació francesos, entre els quals Le Point publicaven l’escrit signat el dia abans per Dalil Boubakeur, rector de la Gran Mesquita de París en nom del Conseil Français du Culte Musulman, on establia les condicions d’exercici de l’islam a França: PROCLAMATION DE L’ISLAM EN FRANCE Préambule : La Grande Mosquée de
Presentint potser la seva mort, poc abans de la matança el director de Charlie Hebdo conegut pel seu renom “Charb”, va publicar un llibret titulat “Lettre aux escrocs de l’islamophobie qui font le jeu des racistes” (Lés Échappés, París, 2015) on denunciava la perversió dels moviments antiracistes a França per tal de convertir-los en agents
Aqueixos dies és d’actualitat a França el procés judicial instat pel CCIF contra l’historiador Georges Bensoussan acusat d’islamòfob. Jacques Tarnero n’ha fet una anàlisi punyent ahir a The Times of Israel titulat “Le mauvais procès fait à Georges Bensoussan: inculper une métaphore ne disculpe pas le réel“: “Comment l’Etat qui a été agressé par l’islamisme
El proppassat 14 d’aqueix mes l’assagista Maxime Tandonet, publicava a Le Figaro un breu però punyent article titulat significativament, “2017 comme 1958, vers une crise de régime ?” alertant dels símptomes evidents de la descomposició social i política del sistema republicà francès: corrupció de les elits, pauperització de la classe treballadora, abandó de la laïcitat
Des de fa deu dies hi ha un cicle de violència en curs a les banlieues de la regió parisenca arran de la detenció d’un jove negre anomenat Théo per una patrulla policial en el decurs de la qual un cop de porra d’un agent va afectar l’anus del detingut. Immediatament la notícia va saltar
El proppassat diumenge hi va haver la primera volta de les primàries al si del Parti Socialiste Français (PSF) per tal d’escollir candidat a l’elecció presidencial d’enguany. Benoît Hamon va ser el més votat (36 %) per davant de Manuel Valls (31%). En vistes a la segona volta, diumenge vinent, la confrontació entre ambdós aspirants
Régis Soubrillard, publicà avui fa dos anys, l’11 de gener del 2015, aqueix article al setmanari Marianne, immediatament despres de la massacre dels periodistes de Charlie Hebdo a mans dels giahdistes denunciant les acusacions d’islamofobia que precediren l’atemptat : Pendant des années, “Charlie Hebdo” fut la cible d’associations, d’avocats, de journalistes de la mouvance islamo-gauchistes,
Avui s’escau el segon aniversari de la massacre dels periodistes de Charlie Hebdo perpetrada per un escamot gihadista, un crim infame que va generar un moviment social de solidaritat amb les víctimes i rebuig als botxins que no ha tingut continuïtat. Per contra, els atacs islamistes a França s’han incrementat sense resposta política i militar
A França el debat polític sobre com enfocar la guerra declarada pel gihadisme contra Occident és ben viu però sense objectius clars. Fa pocs dies el col·lectiu Les Arvernes publicava a Le Figaro un article titulat “Terrorisme islamiste: les trois conditions pour gagner la guerre” que propugna una aproximació a Turquia, Rússia i fins i
En aqueix bloc he reproduït ben sovint els articles del politòleg francès Pierre-André Taguieff i ressenyat els seus llibres dedicats a l’anàlisi del pensament polític contemporani, en concret els que es refereixen al totalitarisme islàmic emergent al si de les societats occidentals. Avui ha estat entrevistat per Le Figaro precisament sobre aqueixa darrera qüestió: “Ce