Anotacions rizomàtiques - L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular - Pàgina 11

Els Rastres del Sentit

JOAN PELLICER, EL SAVI DE LES NOSTRES VERDORS (Els Rastres del Sentit)

9 de febrer de 2007

Els Rastres del Sentit

Un dinamitzador literari em va regalar fa uns anys un llibre seu d’etnobotànica a canvi d’una ressenya programada: coneixia l’entusiasme per les nostres plantes a través de l’amic Toni Barber, a través de Daniel Climent, sempre bonhomiosos i plens d’iniciatives interessants, a través de Josep Lluís Solanas, autor d’una tesi doctoral sobre la flora de la comarca de la

EL SO MALÈVOL, TREPIDANT I GROTESC DE LA DOLÇAINA VALENCIANA (Els Rastres del Sentit)

29 de desembre de 2006

Els Rastres del Sentit

A la pel·lícula "El Cel Protector", de Bertolucci, tots hem vist com un nord-americà (John Malkovich) perd l’oremus rere les melòdies agudes de la dolçaina magrebina que esdevenen la imatge musical del seu embriagament anihilant i perdició transitòria. Les dolçaines valencianes són instruments que cal escoltar amb moderació, atesa la seua intensitat vibratòria que s’apodera de

L?HERÈNCIA DE LA POESIA POPULAR DELS PAÏSOS CATALANS: ENTRE LA DUCTILITAT I EL PUNT DE VISTA COMUNITARI (Els Rastres del Sentit)

17 de novembre de 2006

Els Rastres del Sentit

Quan encarem la tasca polimorfa de la creació lírica, hem de decidir que fem amb la tradició, immensa i variada, de la poesia popular. La seua saba xucla dins les arrels de la terra i acostuma a reproduir davant les nostres oïdes un paradigma humà antic de primera magnitud, suficient en si mateix

GEORGES SIMENON: ENTRE EL PRIAPISME I LA LITERATURA POLICIAL (Els Rastres del Sentit)

29 d'octubre de 2006

Els Rastres del Sentit

Feia pocs dies, al diari AVUI, la nostra Isabel Clara Simó suggeria que la vida dels genis acostuma a ser prou impresentable des del punt de vista de la sostenibilitat íntima i citava el cas d’Einstein: havia arribat a simultanejar sis amants al mateix temps. Les marques sempre són superables. Ara que els

“XSSSST! SENSE PERDRE EL COMPÀS!” (Els Rastres del Sentit)

25 de setembre de 2006

Els Rastres del Sentit

Això va i és una pel·lícula de gitanos que es passen la vida cantant, ballant i barallant-se com un cabàs de gats en ambients molt comunitaris i ètnics. En una escena, quan s’acaba la farra de la nit anterior, ja a l’alba, un dels gitanos més eixerits, completament borratxo com un cep, taral·lejant

¿NARRATIVA CÍCLICA O LINIAL? (Els Rastres del Sentit)

23 d'agost de 2006

Els Rastres del Sentit

Veig amb claretat una dicotomia estructural de la narrativa respecte a la qual hauré de prendre part. Es tracta de què igual com hi ha narratives linials — la novel·la plantejada amb inici, desenvolupament i desenllaç, un sentit lògic que avança línialment com a una tesi– també hi ha narratives cícliques — els

AGUSTÍ ALTISENT I LES SEUES REFLEXIONS (Els Rastres del Sentit)

10 d'agost de 2006

Els Rastres del Sentit

Valore molt les Reflexions d?un monjo, un recull d?articles i assajos redactats per la ploma artística d?Agustí Altisent, resident al monasteri de Poblet. Agustí es mou entre les petges que han deixat en la seua memòria tant els tractats de teologia i les escriptures sagrades com algunes obres significatives de la literatura universal: del

LA RIDICULITZACIÓ FLAGRANT (Els Rastres del Sentit)

6 d'agost de 2006

Els Rastres del Sentit

Sokal és el físic estadounidenc que es va fer famós per burlar-se del llenguatge postmodern. Va editar dos articles successius, en dues revistes diferents, amb l’objectiu de demostrar com de ridículs eren els filòsofs, docents i crítics postmoderns: en el primer, explicava la física en termes postmoderns; en el segon, aclareix que ha fet una

LES CONTRADICCIONS DE LA UNIVERSITAT (Els Rastres del Sentit)

6 d'agost de 2006

Els Rastres del Sentit

Les universitats ens ensenyen valors apropiats per a ser millors ciutadans; també ens maregen la perdiu de la consciència bloquejant-nos l?acció pràctica, reformista, radical o transformadora. Ens difonen mètodes de treball que ens aprofiten per a afilar la intel.ligència i la capacitat de trobar les respostes que poden ser-nos útils; també ens indueixen a

VIGOR TEL·LÚRIC (Els Rastres del Sentit)

1 d'agost de 2006

Els Rastres del Sentit

Quan llegisc Ecce Homo d?Agustí Bartra, tot el meu esperit fragmentat ? fragmentat per una contemporaneïtat accelerada que tot ho posa en venda?es sintonitza amb un poder tel.lúric, geològic i campestre: davant la seua veu profundament lírica, l?alé es refà, la personalitat s?hissa com una columna enèrgica de vent i aleshores se?m fa perfectament

CLÀSSICS DE L’ANTI-INTELECTUAL·LISME? (Els Rastres del Sentit)

31 de juliol de 2006

Els Rastres del Sentit

¿En què s?assemblen el Quixot, de Cervantes, el Faust, de Goethe, i l?Elogi de la Follia, d?Erasme de Rotterdam? Tots tres clàssics de la literatura europea coincideixen en criticar els hàbits intel·lectuals, al temps que fan una apologia entusiàstica de la vitalitat sense la mediació dels llibres. El Quixot exalta la voluntat d’acció del protagonista així

LA DEGENERESCÈNCIA DE LA MODERNITAT (Els Rastres del Sentit)

21 de juliol de 2006

Els Rastres del Sentit

Un gran esdeveniment bibliogràfic en la nostra llengua: Edicions Bromera, d’Alzira, ha traduit un assaig de Boaventura de Sousa Santos titolat Un discurs sobre les ciències. Introducció a una ciència postmoderna. Boaventura no és un manifestant anti-globalització, sinó un especialista en dret penal: se l’escolta en forums internacionals i, per l’ofici, podem dir

SUD-EST POÈTIC DE MALLORCA (Els Rastres del Sentit)

13 de juliol de 2006

Els Rastres del Sentit

Vivim en una nació cultural que els poetes enriqueixen i eleven a l?enèssima potència. Ara em fixe en el Sud-Est de Mallorca: des d?un espai tan xicotet han eixit grans poetes nacionals. Blai Bonet (de Santanyí), Miquel Bauçà (de Felanitx) i Damià Huguet (de Campos) ens posen davant els nassos tres paradigmes complementaris de

XAVIER DURAN I EL CERVELL D’ENMIG (Els Rastres del Sentit)

12 de juliol de 2006

Els Rastres del Sentit

XAVIER DURAN I EL CERVELL D’ENMIG Conec de fa molts anys l?obra de Xavier Duran, el nostre divulgador de la ciència més important: amb tota seguretat el lector haurà disfrutat d?algun dels molts reportatges sobre innovacions cièntifiques i qüestions mediambientals que ell dirigeix: s?hi retrasmetien al final dels telenotícies de TV-3. Una de les

LA SINTAXI CONCATENADA D’ADOLF SALVÀ (Els Rastres del Sentit)

7 de juliol de 2006

Els Rastres del Sentit

Una cosa resulta meravellosa en la prosa d?Adolf Salvà: sap escenificar de manera agradable i explicativa les frases subordinades. Nombrosos escriptors ens recorden que allò més difícil a l?hora de construir sobre el paper una frase llarga és aconseguir que siga sostenible, que no es despedace de manera aleatòria i que fluesca plàcidament