Un gran esdeveniment bibliogràfic en la nostra llengua: Edicions Bromera, d’Alzira, ha traduit un assaig de Boaventura de Sousa Santos titolat Un discurs sobre les ciències. Introducció a una ciència postmoderna. Boaventura no és un manifestant anti-globalització, sinó un especialista en dret penal: se l’escolta en forums internacionals i, per l’ofici, podem dir que està en la banda dels qui aspiren a proveir de racionalitat als mitjans de control social. No és sospitós de marginalitat. El seu llibre m’acaba de servir per a tornar-me a re-situar a favor de la postmodernitat, també des d’un punt de vista epistemològic.
Tota aquella història del “pensament ferit” que denunciava l’assagista Joan García del Muro, criticant el postmodernisme, o de les dislocacions que causa l’irracional postmodern segons Ferran Sàez, crec que queda suficientment desmuntada a la vista dels arguments sòlids del sociòleg i jurista portugués, que raona amb responsabilitat, realisme i imaginació. Per tant, torne al paradigma postmodern com a millor explicació del món i de la quotidianeitat.
[Hi ha més…]
Per a Boaventura de Sousa Santos el paradigma postmodern no és una escola, sinó un conjunt de tendències i pràctiques científiques que venen a substituir la “degenerescència” (paraula seua) de la ciència “moderna”. Particularment interessant és la seua apologia d’una ciència social postmoderna on el subjecte investigador tracte a l’objecte del seu estudi com un subjecte, sense ànim de menystenir-lo ni dominar-lo discursivament.
També destaca la defensa d’una ciència amb doble ruptura epistemològica, en la que l’exercici del coneixement apartat del sentit comú s’elabore sempre amb vistes de tornar al sentit comú tot allò que s’ha produit científicament: la importància de traduir al sentit comú tot allò que es descobreix a nivell científic és indefugible si volem aprofundir en una democràcia participativa en la que els ciutadans estiguen ben informats del que es cou pensant en ells.