Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
Quan llegisc Ecce Homo d?Agustí Bartra, tot el meu esperit fragmentat ? fragmentat per una contemporaneïtat accelerada que tot ho posa en venda?es sintonitza amb un poder tel.lúric, geològic i campestre: davant la seua veu profundament lírica, l?alé es refà, la personalitat s?hissa com una columna enèrgica de vent i aleshores se?m fa perfectament comprensible que més enllà de les urgències envilidores de la societat consumista, més enllà dels sotracs de la voluntat precipitada per les instigacions publicitàries dels mass-mèdia, més enllà de les disminucions violentades de les nostres inquietuds convertides en mercaderia, podem trobar l?essència re-encantada de la natura i del mite a través de les paraules d?un poeta català del segle XX que està amarat de conceptes antics i permanents: ascendir per l?espiral de la seua percepció magmàtica i fluida és com accedir a una sensació de veracitat en la que tot es posa en contacte i, per fi, podem dir que hem trobat una pau provisional que ens lliura de les cargues angoixants del soroll d?un món en declivi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!