Al paperet d’aquest jutge imaginat hi diu alguna cosa com ara:
"Tu tria, i Has de triar!
(la petita contenta, oh! Fabulós si puc decidir-ho jo, ho tinc clar!!)
"Però (amb lletra molt petita, només detectada per prudència), però has de pensar que és possible que els haguem disfressat, I que el teu pare sigui la teva mare i la teva mare el teu pare."
Això no és ni decidir ni triar. Ho tenia molt clar fa més de trenta anys, i ho veig igual ara. Serveixi l’anècdota (i no és exageració que era una idea que n’assaltava sovint davant la tassa del wàter) per a remarcar que un punt important de la defensa del dret de decisió és que no li podem dir decisió a qualsevol cosa. La garantia d’aquest dret té unes exigències que abasten més que el moment. Des de formació, educació, informació, tempus, etc., a unes exigències de decència i honestedat en el plantejament, n’hi veig una pila.
……………………………………..
Més anònims.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!