MONTESQUIEU
Ja al segle XVIII, Montesquieu estava convençut que tan sols els costums -que constitueixen la moralitat de totes les civilitzacions- han estat l’obstacle per una gran crisi moral i espiritual de la cultura occidental. I com podem detectar actualment, ara que ja queden pocs bons costums com a regidors dels actes humans que observem al nostre entorn social immediat, quan manca el respecte i la bondat ja només veiem actes innobles, embrutidors, egoistes i violents com a configuradors de la pràctica social diària.
Aquestes observacions tenen l’objecte d’establir una premisa segons la qual si els fonaments de la vida en societat no es basen en el respecte i la justícia social, i la dignitat i la bona predisposició envers els altres, què ens queda? Malauradament només les lleis. Per cert, les lleis regulen els actes de les persones com a ciutadans, però què regula els actes com a persones? Observem cada dia més com la bondat, el respecte, i tant d’altres valors morals, no estructuren un comportament a l’escola, a la feina, a la ciutat, al món, malgrat la sempre bona fe constant d’algunes persones.
Si el nostre món global no es basa en la moralitat, ni els costums -que tanta gent rebutja per ¿"antics"? i prefereix imposar, als altres, mals costums -mals perquè no beneficien a ningú, ni tant sols a aquells que els practiquen- improductius, destructius i alienants- en què es basarà la nostra herència cultural que deixem als nostres germans petits i descendents?
