última ronda

ESCRIURE. PER QUÈ ESCRIC?

Escriure. Per què escric? Escric per crear un espai habitable a la meva necessitat, a allò que és difícil i excessiu. Escric perquè l’encís i la meravella són veritat i la seva seducció és més forta que jo. Escric perquè l’error, la degradació i la injustícia no han de tenir raó. Escric per fer possible la realitat, els llocs, els temps, que esperen que la meva escriptura els desperti de la seva manera confosa de ser. Escric per fer visible el misteri de les coses. Escric per ser. Escric sense cap raó.

VERGÍLIO FERREIRA (Lisboa, 1994)

VOSTÈ ÉS UNA MICA EXISTENCIALISTA

-Vostè és una mica existencialista, potser.

-És de naixença, però. No té gràcia. De bona persona, també en sóc de naixença. Quin fàstic. És com estar descafeïnat. Tot el que sóc tampoc ho sóc del tot, sap? Si li digués que sóc tot dolor, en el sentit d’alegria obligada a amagar-se m’entendria?

                                                                    B.BONET (Santanyí, 1969)

FA DOS DIES…

Fa dos dies que constato en mi, quan em plau, fredor i indiferència. Anit, mentre passejava, cada breu soroll del carrer, cada mirada dirigida a mi, cada fotografia exposada en un aparador era més important per mi que jo mateix.

                                                                        F.Kafka (Praga, 1911)