A Espanya, si ets empresari o polític i et dediques al “mangoneo”, no només no vas a la presó, et fas ric i vius com un rei, com ara Zaplana. Però si cremes una foto del rei d’Espanya, la justícia espanyola (que és un fer la mà perquè ni és justícia ni es nà) s’afanya
Ahir el PP i els seus còmplices acudiren a inaugurar la reconstrucció del refectori i el locutori del monestir de la Valldigna, a Simat. Una reconstrucció que s’ha pagat amb diners públics (1’7 milions d’euros), i que hauria de servir perquè els valencians el gaudírem i mostrarem amb orgull un patrimoni cultural que ens pertany.
Sembla ser que Zapatero farà efectiva la seua amenaça i l’exministre Bono serà recompensat sent proposat (i serà elegit, sens dubte, fins i tot amb el vot del PP) per a presidir el Congrés de Diputats espanyol. Un gran demòcrata (de pacotilla) aquest José Bono. Ara fa dos anys, vaig posar ací aquest apunt: Cal
Ai, la hipocresia dels mitjans de comunicació de les anomenades “democràcies occidentals”, dels seus polítics i dels seus intel·lectuals orgànics! Ens refreguen pels morros la dictadura de Fidel Castro, ens en donen en el guisat i en la sopa. Però per a ells només són dictadors els qui no fan negocis amb les seues empreses.
Precipitació: Hi ha polítics les accions dels quals posen en entredit la seua presuposada intel·ligència. Per exemple, la precipitació de Puigcercós a abandonar el govern per “dedicar-se al partit”. S’ha afanyat a fer veure que pren els ramals i s’hi preocupa més que ningú, alhora que s’ha anticipat a Carod en l’escaquer i ha pres
Vista la trajectòria de naixement, eufòria i esclafit de l’invent neofalangista de Ciutadans/Ciudadanos, podem aventurar que el partit bessó o calcat Unión, Progreso y Democracia, pot seguir la mateixa ruta i acabar igualment com el ball de Parra. Són partits de discurs únic: ¡España se rompe! Qué malos que son los nacionalismos, pero nosotros somos
Avui, dia de reflexió preelectoral, us recomane aquesta entrevista amb Alfredo Grimaldos -publicada a Rebelión-, autor del llibre Zaplana. El brazo incorrupto del PP.
Ahir, en la seua intervenció a Barcelona, la candidata del partit “no-nacionalista” que s’ha inventat amb Fernando Savater –Unión, progreso y Democracia–, Rosa Díez, va fer ostentanció de la seua senya d’identitat política (i nacional): com la rosa i el puny del PSOE o les gavines blaves del PP: un DNI espanyol. A l’auditori Winterthur
Les televisions espanyoles (inclosa la “nostra” TV3) han passat avui les mateixes imatges, han reiterat les mateixes notícies com un reglot agre: la de l’enfrontament a Donosti entre un grapat d’ultres espanyols i de “radicales vascos” que en diuen ells (ells: els altres espanyols no-ultres, o no-tan-ultres); i la de la crema d’uns cancel·ladors de
La candidata del PP Dolors Nadal va haver d’eixir escortada –almenys això diu la premsa– de la Universitat Pompeu Fabra, on havia de fer una conferència. Un grup d’estudiants independentistes s’hi va plantar i li boicotejaren l’acte. Gairebé tothom ha condemnat el boicot, defensant –vés per on– la llibertat d’expressió. L’AVUi mateix li ha dedicat
En aquest país al qual estem sotmesos i que es diu Espanya els partits polítics en el govern (en el nacional i en l’autonómico) impulsen la il·legalització de partits (només si no són espanyolistes), el tancaments de mitjans de comunicació (només si no són en espanyol) i posen medalles d’honor a criminals torturadors com Melitón
Diuen les enquestes que Esquerra no repetirà resultat a les eleccions espanyoles, que fins i tot podria perdre el grup parlamentari. És a dir, que passaria de 8 diputats a menys de 5. Si això s’esdevé, serà la constatació d’un fet usual en política. Un fet –no vaig a dir-ne llei– que tot i repetir-se
Per a les eleccions del 9 de març he decidit de votar útil. Però, alerta!, votar útil no vol dir, en aquest cas meu, votar un partit amb possibilitats de traure molts diputats –i diputades–, o de traure uns pocs diputats o només un diputat de varetes. Votar útil és votar a aquell partit que
Des del moment en què va començar a crèixer, va nàixer la sospita que Llanera era una empresa al servei del PP. I ara que l’empresa ha esclafit, notícies com aquesta fan que la sospita deixe de ser només sospita: La Generalitat no reclama ante el juez los 9 millones en impuestos que le debe
Mireu-lo bé. Li diuen Alfredo Pérez Rubalcaba. No és ministre d’aquella dictura militar xilena, tampoc de l’argentina. No és tampoc un ministre de Franco, ni de cap dictadura africana. És un ministre d’Espanya, és un ministre de la democràcia (sic) espanyola, militant de Partido Socialista Obrero Español; és ministre d’Interior del govern espanyol de Rodríguez