Un estat de dret no empara la tortura. Un estat de dret no justifica la tortura. Un estat de dret no indulta els torturadors. El Parlament basc ha aprovat aquest divendres una iniciativa en la que acusa el govern espanyol d’”emparar sense excepció” i de manera “sistemàtica” les forces policials davant les denuncies de tortures
Com acabarà el proper congrés del PP? Amb pa i ceba? Com el ball de Parra? L’eixida del duo Caixa i Faixa (Zaplana i Acebes) ha suposat un aparent canvi estratègic important, però a Rajoy encara li queda molta cuca viva i molt de verí escampat. La María Sangil i altres encara tenen ganes de
Villena és una població castellana empeltada al País Valencià des del segle XIX, igual que la comarca d’Utiel-Requena. Però si en aquesta el vi li ha donat un cert renom, en aquella li l’ha donat l’aigua: l’escama que han mogut demanant-ne. El tennista Juan Carlos Ferrero, nascut a Villena, va ser un dels abanderats del
La notícia està sent comentada arreu: Les universitats valencianes, a punt de fer fallida El Consell els deu, segons els rectors, 891 milions d’euros, i ja no poden pagar els proveïdors Zaplana feia xantatge a les universitats valencians. Camps també practica l’asfixia econòmica per extorsionar-les. Aquestes actuacions són impensables en un país democràtic. En un
Això de posar a fer de consellers polítics sense experiència ni coneixements en la matèria de què són responsables és una temeritat, i una falta de respecte. Mireu com ara el cas d’Ernest Maragall. Intenta privatitzar la gestió dels centres públics a la manera d’un conseller ultraliberal, i els treballadors i treballadores de l’ensenyament li
Alerta Solidària ha difòs aquesta fotografia, presa a Alacant durant la darrera manifestació del 25 d’Abril, en la que es veu un individu amb una pistola, i segons que diuen està presa en el moment en què a prop del seu balcó abanderat passava la manifestació. Si aquesta foto l’hagueren presa al costat d’una bandera
L’afer del transvasament ha tornat a mostrar les contradiccions d’Esquerra. Ja va passar amb el referèndum per l’Estatut: la direcció pensava i votava una cosa, i la militància pensava i en votava una altra. I les dues darreres cites electorals han posat de manifest el desacord profund que hi ha entre l’electorat que havia posat
No es cansen de dir-nos-ho, martellet i martellet, que les centrals nuclears són segures. I mireu què ha passat a Ascó: radioactivitat i mentides. Ara tot són excuses de mal pagador i promeses de millorar els plans d’emergència. Fins a la propera. Caldera vella, bony o forat. A Confrents també hi ha hagut alguna incidència.
Segons dades de la diputada Mònica Oltra (Compromís), el País Valencià perd aigua equivalent a dos transvasaments, entre la depurada que no es reutilitza i les pèrdues en la xarxa d’abastiment. Dos transvasaments! I no només estan punxa que punxa que volen l’aigua de l’Ebre, damunt estan fent el transvasament Xúquer-Vinalopó, que ens costa un
L’accès a un habitatge digne ha constituït una prova concloent que ha deixat la paupèrrima democràcia espanyola i els seus polítics amb les vergonyes a l’aire. L’article 47 de la Constitució Espanyola, a la que estem sotmesos tant si la volem com si no, diu, literalment: «Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne
El president de la Generalitat Valenciana, el beato Camps més fals que l’ànima de Judes, continua tocant-nos el testet amb el transvasament de l’Ebre, ara més i tot que l’esquerra tripartida o tribadada vol fer-ne un cap a Barcelona. Potser pensar exigir-los drets d’autor, qui sap. Mentrestant fa de la seua boca cul de Joseph
Qui no acudeix a la gotera, acudeix a la casa sencera, sentencia l’adagi popular. Tornem a estar en la mateixa: anhelem que l’esquerra arribe a governar, i quan ho fa ens fot. Ens fot perquè no fa el que se n’espera. PSOE, ICV i ERC posaren al darrere de la pancarta per l’Ebre i contra
Sempre m’he malfiat dels qui rebutgen el llenguatge pujat de to, dels qui mesuren les paraules fins a expressar-les sense longitud i les maquillen fins a modificar-ne el significat o aigualir-lo. Sovint és més ofensiva la prosa apàtica d’una llei del BOE que un cague’n-ta-puta-mare! Pel contingut, per les conseqüències, per com ens afecta a
La dreta (la clàssica, la de tota la vida, no la dreta progre tipus PSOE i similars) té molt clara la seua estratègia per a no perdre vots. Els fidelitza a còpia de conflictes: assenyala enemics, els demonitza. Els fot canya, que diríem: els bascos que volen trencar Espanya, els catalans insolidaris; que si els