Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

19 de febrer de 2008
11 comentaris

Boicot a Doloros Nadal o qui fa com fan

La candidata del PP Dolors Nadal va haver
d’eixir escortada –almenys això diu la premsa– de la Universitat Pompeu
Fabra, on havia de fer una conferència. Un grup d’estudiants independentistes
s’hi va plantar i li boicotejaren l’acte. Gairebé tothom ha condemnat el
boicot, defensant –vés per on– la llibertat d’expressió. L’AVUi mateix li ha
dedicat l’editorial Deixeu que el PP
s’expliqui en pau
.

Sí, fer boicot d’aquesta manera sempre queda
escandalós. Fins un tot sembla cosa d’intransigents, d’intolerants. Per això de
seguida apareixen articles i editorials clamant pel dret d’expressió de les “víctimes”
boicotejades. Però, per contra –quina
cosa més curiosa–, que poc alcen la veu quan, des del poder, per exemple en
mitjans de comunicació públics, es veten –boicotegen, en suma– persones, idees,
partits polítics… Aquest boicot, que el PP practica contínuament, amb una
impunitat i desvergonyiment absoluts, no fa soroll, no és escandalós. Per això potser
no hi ha veus que clamen per la llibertat d’expressió que no poden exercir els
qui són vetats pel PP en els mitjans que ells controlen manu militari –mitjans públics,
recordem-ho. El fet que els indigna no és, doncs, la vulneració d’un dret
fonamental –la llibertat d’expressió–, perquè si fóra així els editorials i els
columnistes demòcrates de vertitat haurien aprofitat l’avinentesa per recordar-li
al PP: qui fa com fan, no fa pecat. Però no: s’exclamen només quan el botxí de
cada dia li toca, ocasionalment, fer el paper -paperot!- de víctima. No sigueu imbècils,
per favor, i no defenseu el PP. El PP ha tingut el que es mereix, perquè tal
faràs, tal trobaràs. I qui no vulga pols que no vaja a l’era.

  1. Que el PP és un partit feixista hauria de saber-ho tothom. Com si no, qualificaríem un partit que tanca televisions que no li riuen les gràcies, o que no condemna el franquisme – clar que no el condemnen, per la senzilla raó que ells són els hereus del franquisme – o que marxa en manifestacions que criden "Carod Rovira al paredón" o "esta es tu caja, Carod", mentre mostren sense cap complexe un taüt a Salamanca? Un partit que condecora torturadors franquistes com Melitón Manzanas, que subvenciona la Fundación Francisco Franco, o que destrueix el territori per tal d’omplir-se les butxaques no mereix cap més qualificatiu que de colla de feixistes. Combatre els feixistes és la nostra obligació com a demòcrates.
    Aplaudiments al mestre Cucarella.

  2. El problema dels que protesten, ara defensant la llibertat d’expressío de Dolors Nadal, no viuen el dia a dia a València, i no saben que passa aci, només que de manera indirecta i no en la pròpia pell. Em pareix molt bé que la Sra. Nadal puga parlar, però primer s’ha de predicar amb l’exemple.

    Vicent
    Llíria

  3. si el ppoe no ens agrada i els seus metodes menys, potser cal ser imaginatius i buscar-ne d’altres que s’en desmarquin i no utilitzar els mateixos que ells, on s’utilitza la força o la violència, encara que sigui de paraula,  lleig…
    potser cal imaginar altres alternatives. Segur que n’hi han.

  4.             La progresia ejpañola i la que no ho és -el Ridau l’altre dia va estar políticament correcte i s’abaixà els pantalons-  té la mala costum de deixar-nos en mal lloc als que pensem que el que passa darrerament en certes universitats es producte de les decissions unilaterals -aquestes si ho són Moratinos- d’un estat español que practica l’el.liminació del contrari pel simple fet de pensar diferent, i aixó és FEIXISME en majúscula. Aquesta insensata de Nadal creu que els insults són producte del pacte del Tinell, que segons ella deixaren de banda al pp. Ara resulta que ells són les víctimes i no els botxins d’una situació que començà  el dia 11 de març de 2004 amb uns fets que, en un país normal, hagueren suposat l’empressonament dels responsables polítics del pp. No sols va passar aixó, a més, encara es presenten com a candidats a  guanyar unes el.leccions. És el món a l’inrevés.  Per aixó i moltes altres coses que passen en aquest estat feixista, hi ha que renunciar a la ciutadania ejpañola. En kossovo almenys és el parlament el que decideix el que volen ser. Ací t’el.liminen.

  5. Diria que és millor utilitzar la força per a dir el que hom defensa que per a escridassar uns o altres impresentables; que s’expliquin. Siguem exigents en les preguntes, que facin bona feina els periodistes, i que s’expliquin.
    No ho he seguit, però penso que sense violència, si l’escridassen, tampoc és greu. Però segueixo pensant que seria més efectiu fer-li una sèrie de preguntes que mostrin els seus compromisos, i que evidenciï que alguns xoquen amb els compromisos bàsics d’una democràcia, o del que a vegades anomeno una societat decent (no parlo de manuals de "decència" ;-)).
    Dic impresentables i pot sonar irrespectuós. Els considero així perquè han demostrat de manera sobrada que no respecten compromisos bàsics d’una democràcia seriosa, i que fan promesa de continuar igual i més.

    Penso que és fàcil rebutjar les maneres polítiques, els dominis sobre àmbits públics dels mitjans, i crec que tenen idees polítiques (que practiquen i posen en marxa, vull dir fora de l’àmbit de la llibertat de pensament o d’expressió) inacceptables a una democràcia seriosa o per a una convivència com cal, diria.
    Afegiria que crec que aquesta pràctica política observada  s’ha anat aguantant perquè guanyava el joc de confondre, marejar fins al vòmit, enganyar, mentir (no dic que ara no es facin aquestes coses, però sí que ara és visible i fàcil de respondre, i que això és un guany a aprofitar).
    Si s’expliquen, a banda que es queden sense les crispacions que tant de fruits els aporten, es veuen cada cop més i més llautons. I de passada les energies es poden dirigir a treballar en coses més interessants. A més, se’ls evita una propaganda gratis, no?

  6. Vull dir que no els afafen mai. I no fa una setmana, fan una pintada a una seu del PP i la mateixa nit ja els han agafat… això com es diu? Jo no ho sé…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!