He rebut per correu un missatge del Col·lectiu Pere Quart dedicat a la defensa de la literatura catalana a les aules en que manifesta la seva preocupació davant del fet que un article com el que es presenta a continuació hagi estat desestimat per la premsa cultural i aquella que expressa la seva vocació de
El cop d’estat militar és un mite (sublimat a partir d’una realitat històrica de resultats ben poc galdosos al llarg del dos darrers segles) que impregna profundament la mentalitat del nacionalisme espanyol encara al segle XXI. A cap d’altre estat europeu contemporani persisteix una psicologia col·lectiva similar a la conservada al Regne d’Espanya. Resumidament, això
Les situacions històriques extremes fan aflorar la mentalitat profunda de les persones i els pobles, en allò positiu i també en allò positiu, i la que estem vivint ara amb el coronavirus i com ho encaren els governants catalans, espanyols i francesos. El president Torra exerceix dignament el lideratge del govern de la Generalitat en
Originàriament, el lema “Spain sit and talk” era un plantejament encertat: era -i és- el poder espanyol (l’institucional i el fàctic) qui no vol negociar i només reprimeix l’independentisme, a més internacionalitzava al conflicte català. En pocs mesos la situació s’ha capgirat: el PSOE ofereix “diálogo para el reencuentro”, tot mantenint la repressió, a un
L’anunci per part del president Torra de la seva voluntat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya posa fi a la ficció del “govern efectiu” (impossible atesa la situació infraautonòmica catalana) i, de retruc, al “pragmatisme màgic”, dugues cabòries que esgrimeixen ERC i els sectors sociovergents del PDECat. La decisió del president Torra aboca la
Els esdeveniments d’aqueixos dies tenen algunes semblances amb els debats de fa quaranta anys, l’època de la transició espanyola del règim franquista al monàrquic ja previst per Franco i consensuat amb l’esquerra estatal i el pujolisme. Pedro Sánchez, però, no serà el nou Adolfo Suaréz perquè no proposa cap reforma constitucional ni autonòmica ja que
Aqueix apunt és continuació de l’anterior dedicat a fer balanç de l’any 2019. Enguany l’activitat política estarà marcada per la decisió d’ERC d’investir Pedro Sánchez ajudant a estabilitzar el govern d’Espanya i desestabilitzant el de Catalunya, abocant-lo a unes eleccions avançades per tal de substituir-lo per un de tripartit amb PSC i Comuns. El pacte
Enguany, la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents que van fer possible el referèndum d’autodeterminció del Primer d’Octubre, ha estat el fet més rellevant ja que el mateix procediment i la magnitud de les penes demostra -un cop més- el caràcter essencialment repressiu del règim espanyol, sense separació efectiva de poders institucionals i fàctics,
Sobre les negociacions en curs entre PSOE i ERC per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol cal fer algunes consideracions. La primera, i més important, és que el Regne d’Espanya involuciona cap a un règim a la turca dins la Unió Europea, sense separació de poders institucionals i fàctics, cohesionant el sistema de representació
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 foren convocades pel govern espanyol en aplicació de la intervenció de la Generalitat a l’empara de l’article 155 de la Constitució i foren guanyades pels partits independentistes amb la restitució del govern legítim i el mandat del Primer d’Octubre com a programa. Cap
Mitjançant la notícia publicada a Vilaweb segons la qual ahir un col·lectiu de psicòlegs i psiquiatres catalans expressaven el seu punt de vista professional i ciutadà amb aqueix manifest titulat “Violència social i violència d’estat avui a Catalunya” m’he adherit a les reflexions que hi són contingudes i que reprodueixo tot seguit: “Els i les
Responent a alguns antics companys de militància que em demanen parer sobre la conjuntura política actual apunto aqueixes consideracions sense altres fonts que la meva experiència i percepció. La primera qüestió a fer notar és que en fer-se pública la sentència del Tribunal Supremo, avui justament fa un mes, hem entrat en una etapa de
Vicent Partal demana a l’editorial d’avui a Vilaweb: “Una pregunta que us hauríeu de fer abans d’anar a la manifestació, dissabte“, que s’escau respondre situant la república catalana, proclamada simbòlicament diumenge vinent farà dos anys, com a eix del conflicte en curs. Després de la sentència del Tribunal Supremo condemnant els dirigents polítics i cívics
El procés independentista en curs va començar amb la reacció popular a la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010 liquidant l’Estatut d’Autonomia referendat per la ciutadania de Catalunya i tanca una etapa amb la frustrada proclamació de la República catalana del 27 d’octubre del 2017. Des d’aleshores ençà, i fins al
En el moment d’escriure aqueixes ratlles som encara en jornada de vaga general, l’he viscut de Tarragona estant i sense altres elements d’anàlisi que les meves percepcions. La primera idea que em ve al cap és que l’èxit aclaparador d’aqueixes jornades de lluita per la independència, iniciades dilluns en conèixer-se la sentència del Tribunal Supremo