Vicent Partal demana a l’editorial d’avui a Vilaweb: “Una pregunta que us hauríeu de fer abans d’anar a la manifestació, dissabte“, que s’escau respondre situant la república catalana, proclamada simbòlicament diumenge vinent farà dos anys, com a eix del conflicte en curs. Després de la sentència del Tribunal Supremo condemnant els dirigents polítics i cívics de l’independentisme estan fora de lloc les apostes d’ERC (i alguns post-convergents) per reinvestir una altra vegada Pedro Sánchez, aparentant ignorar que el PSOE és part essencial de l’integrisme espanyol aplegat al bloc del 155 CE. Els termes reals de la confrontació amb el poder espanyol són: República catalana o retorn al franquisme, això hauríem de reclamar a la manifestació de dissabte. La reacció espanyolista prevista l’endemà clamarà pel restabliment de la dictadura (que denominen democràcia).
Post Scriptum, 27 d’octubre del 2019.
Ahir, a la manifestació per “la llibertat”, cap dels oradors i dirigents polítics presents va esmentar la República catalana en cap moment. No hi ha direcció política ni voluntat d’aconseguir-la. Primen el sectarisme i la impostura per tal de mantenir a qualsevol preu (fins al punt de col·laborar a la repressió policial de l’independentisme) un reducte institucional autonòmic del qual la figura del conseller Buch n’és l’exponent, però rere seu tanquen files PDECat i ERC. Aqueixa actitud demostra un profund desconeixement de la mentalitat del supremacisme espanyol i els seus mètodes al llarg de la història i, dissortadament, també fa evident la incapacitat per saber que aqueixa submissió no evitarà que el govern espanyol apliqui el 155 CE per fer-se directament amb el comandament dels Mossos en una ofensiva per intensificar la repressió a Catalunya. Com descriu exactament aqueix vespre Vicent Partal al seu editorial a Vilaweb: “Sobre Vichy i Buch: jo no es pot aguantar més“.
Post Scriptum, 11 de novembre del 2019.
Després del resultat d’ahir a les eleccions espanyoles l’independentisme ha obtingut una victòria relativa molt meritòria atesa la campanya d’amenaces i repressió orquestrada des del poder espanyol, la via electoral queda a l’espera d’unes eventuals eleccions al Parlament de Catalunya l’any vinent. La clau d’aqueixa eventualitat rau en l’acord al qual intentaran arribar PSOE i ERC: suport a Madrid a canvi de suport a Barcelona a un govern encapçalat per Esquerra i Comuns.
El sectarisme d’ERC fracturarà l’entesa amb Junts per Catalunya: un tercer tripartit liderat per Esquerra però subordinat al PSOE és incompatible amb la continuïtat del conflicte amb el poder espanyol. Només una entesa estratègica que aplegui Junts per Catalunya, CUP i les entitats sobiranistes pot bastir una nou lideratge hegemònic independentista. Combinant la projecció internacional de la República catalana i la mobilització social hom pot prendre l’avantguarda com avui s’ha fet amb el tall de la frontera franco-espanyola a La Jonquera.
Post Scriptum, 6 d’abril del 2020.
La superposició de crisis al Regne d’Espanya fan que Pedro Sánchez vulgui tancar les files del règim amb una segona versió dels Pactes de la Moncloa, un parany per a l’independentisme català, com assenyala Pere Martí aquiex vespre a Vilaweb. La resposta hauria de ser rellançar el Consell per la República amb un programa de reconstrucció nacional autocentrat.
Un element clarificador del moment polític present és que ERC ha deixat de tenir representació al Consell Per la República des del 2 de desembre passat quan Rut Ribas va deixar aqueixa responsabilitat per ocupar un lloc a la Mesa del Parlament de Catalunya i des d’allavòrens ençà no ha estat substituïda. Esquerra va participar a darrera hora i a contracor a l’acte de Perpinyà, la fallida de les negociacions amb el govern del PSOE que ERC prioritza a qualsevol preu no els faran desistir del seu propòsit de subordinar la causa e Catalunya a l’enèssima reforma d’Espanya.
Post Scriptum, 19 de desembre del 2020.
El Consell per la República ha constituït avui l’Assemblea de Representants donant compliment a un dels acords per a la investidura del president Quim Torra. ERC no hi ha assistit, acusant l’organisme de no complir els seus objectius alhora que n’entorpeix el seu desenvolupament, tot per erosionar el lideratge de Carles Puigdemont. Com va escriure Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb el proppassat 10:”Organitzar la unilateralitat, ni que siga tard“.
Post Scriptum, 29 de març del 2021.
Declaració política Govern del Consell per la República Catalana amb motiu de les negociacions per a assolir un acord de legislatura per part de la majoria independentista del 52% que conformen ERC, Junts i la CUP.
Post Scriptum, 15 d’abril del 2021.
El Consell per la República és el principal referent efectiu del conflicte entre l’independentisme i el poder espanyol car representa la continuïtat del referèndum del Primer d’Octubre i és inassimilable per l’ordre establert. La polèmica que ha desfermat la iniciativa de la Identitat Republicana digital demostra fins a quin punt Pedro Sánchez perd els estreps per fer befa (en els mateixos termes que els gregaris d’ERC) de l’obstacle que l’hi impedeix proclamar que ha vençut Espanya: La irònica resposta de Puigdemont a la mofa de Sánchez pel “DNI català“.
Post Scriptum, 27 d’octubre del 2021.
Avui, a Vilaweb: “Com recorden el quart aniversari de la declaració d’independència els protagonistes del moment? Contrasten les missatges de determinació per culminar la independència amb els silencis d’alguns dels màxims implicats”.
Post Scriptum, 27 d’octubre del 2022.
Malgrat que Montserrat Palau descriu veritablement l’ambient previ, “El 26 d’octubre a palau tot eren plors”, Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb del proppassat 23 fa “Apologia del 27 d’octubre de 2017. A Catalunya, tant si els analistes polítics ho volen veure com si no, els efectes d’aquella declaració són decisius avui en termes polítics”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!