Les eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol el proper 21-D són un pols d’un estat contra un poble al qual s’hauria d’haver fet front des de Catalunya amb una candidatura unitària en lloc de tres amb el propòsit de restablir el Govern de la Generalitat. ERC no ho ha volgut així per tal d’aprofitar la
Vicent Partal va publicar el proppassat 6 un article editorial a Vilaweb amb aqueix títol al qual vull fer algunes anotacions complementàries. La primera fa referència a aqueix paràgraf: “Però primer de tot he de dir que no puc compartir de cap manera l’actitud d’alguna gent que, pels comentaris que fa, entenc que considera que
Els Comuns són els abanderats de la tercera via adoptant una postura equidistant (diuen) entre els partits defensors de l’ordre estatal espanyol via 155 CE i els partits republicans catalans. La seva aposta és retornar a l’autonomisme i a la subordinació a la dominació espanyola disfressant-ho a base de fer demagògia amb les polítiques socials
Les eleccions autonòmiques forçades pel govern espanyol són l’expressió de la determinació del poder estatal per mantenir el sistema de dominació política i espoliació econòmica sobre Catalunya, convertint-la en una infraautonomia dins un sistema recentralitzat amb les úniques excepcions basco-navarres. Les forces parlamentàries independentistes no han estat a l’alçada per convertir aqueixes eleccions en un
El proppassat 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana donant compliment al mandat resultant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Cal ser conscients de la importància cabdal d’haver pogut aprovar les lleis de referèndum i la transició els dies 6 i 7 de setembre malgrat tots els obstacles posats per l’Estat
Vladimir Putin, l’autòcrata que malda per tornar a Rússia la condició de potència mundial, té l’hostilitat a Occident com a prioritat: Estats Units són l’enemic principal i, de retruc, la Unió Europea a qui intenta afeblir atiant partits euroescèptics (cas del Front National francès) o afavorint règims islamistes com els de Turquia o Iran que
L’associació Drets i el Col·lectiu Praga han fet públic aqueix manifest en pro de la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al qual ens hi hem afegit els membres del del Col·lectiu Maspons i Anglasell i demanem a tots els juristes catalans que el signin: “Els juristes sotasignants DENUNCIEM que l’empresonament dels presidents de
L’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, consumat avui però anunciat a la premsa del règim borbònic des de fa dies, és un avís del que està disposat a fer el poder espanyol per estroncar el procés cap a la independència de Catalunya. El càstig als líders del sobiranisme cívic ho és a tot el
Avui s’ha estrenat una inciativa (aparentment) ciutadana sorgida des de Madrid anomenada “Hablemos ? Parlem ?”, amb gran projecció mediàtica (El País s’hi ha abocat el primer) que ha concentrat davant els ajuntaments de moltes ciutats de l’Estat bon nombre de persones abillades de blanc i sense banderes. A Tarragona eren sobretot militants del PSC
Aqueix matí, havent fet el vermut a Cal Gori d’Altafulla, amb l’Hèctor López Bofill hem fet via cap a Bacelona amb “el portante” que deia el meu pare. Pel camí anàvem veient les estelades encimbellades als pins que voregen l’autopista. Hem arribat a temps per fer un vol pel Fossar de les Moreres trobant amics
Ramon Sargatal, un bon coneixedor de l’islamisme nostrat i ripollenc de naixement, ha publicat avui al Punt aqueix article que coparteixo plenament a la vista de la desorientació demostrada (i induïda per equívocs abstractes com la lluita contra la islamofòbia) per responsables polític i creadors d’opinió mediàtic arran dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils:
El proppassat 17 d’agost la jihad va atacar directament Catalunya per primer cop, (fins ara base logística de rereguarda dels grups operatius que hi circulen o s’hi amaguen), provocant una massacre que ha comportat tràgicament un bany de realitat per a molta gent, polítics i opinadors mediàtics inclosos, sobre el conflicte que s’ha anat covant
Els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils van tenir una sèrie d’efectes secundaris que cal ponderar atentament des del punt de vista de la salut de la causa independentista a Catalunya: Una primera reacció al si de la comunitat jueva catalana va venir del rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Meir Bar-Hen, un home
Els atemptats jihadistes de la setmana passada han aixecat una onada aparentment sobtada d’islamofília entre la societat catalana promoguda pels col·lectius del progressisme transversal (des d’ERC a la CUP, passant pels Comuns) que han fet des de fa temps de la lluita preventiva contra la islamofòbia un dels eixos del seu missatge polític (l’altre, la
La valoració global de la jornada d’ahir és en Vicent Partal qui millor la resumeix en l’editorial “No tenim por de res”, una reflexió que apel·la a l’autoestima col·lectiva dels catalans en un moment històric crucial que prefigura quin model de societat pot ser el que sorgeixi amb l’assoliment de la independència. Una qüestió cabdal,