Ramon Sargatal, un bon coneixedor de l’islamisme nostrat i ripollenc de naixement, ha publicat avui al Punt aqueix article que coparteixo plenament a la vista de la desorientació demostrada (i induïda per equívocs abstractes com la lluita contra la islamofòbia) per responsables polític i creadors d’opinió mediàtic arran dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils:
“Ho sostindré on sigui: l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, és un alcalde magnífic, dels millors que hi ha. Però també sostindré que el dia de la concentració contra els atemptats va vessar-la. Per què va permetre tant de protagonisme a la germana del criminal que havia escampat mort i desolació uns dies abans? No tinc per què dubtar d’aquesta ciutadana, que deu treballar, que deu pagar impostos i que no ha comès cap assassinat ni acte que vagi contra la llei.
Tanmateix, puix que parla català (oi, Joan Fuster?), vejam què diu… Amb un “tots” que va ressonar més que les campanes del monestir, la noia va demanar que féssim autocrítica, va advertir que s’havien de canviar moltes coses i tot seguit va deixar anar el que segueix: “També volem agrair el suport i l’acollida de l’Ajuntament i veïns de Ripoll, especialment els membres de la comunitat, per poder superar aquests moments crítics.” De res, dona, de res, mirarem que superis aquest moment tan crític per a tu i per a la teva família. I de passada, ja que tu no ho fas, hi afegirem un record per a les víctimes que va fer el teu germà, et sembla bé?
Doncs anem per això altre de l’autocrítica i el canvi necessari de tantes coses. Comencem per l’educació? A la concentració hi havia la diputada Irene Rigau. Quan era consellera, una mestra de Santa Coloma de Farners va denunciar als serveis socials un flagrant cas de discriminació de gènere: a l’escola hi havia una nena a qui els seus pares no deixaven fer piscina ni les activitats d’aigua que sí que feien els companys de classe i el seu germanet. I ja veus: el departament va donar la raó… als pares!
I bé, Faiha Oukabir, aquest columnista voldria veure’t –a tu, a la Miryam Hatibi, i tantes altres musulmanes ja no anònimes– agafant el micro un dia qualsevol, sense concentració, i atacar la covardia de les autoritats educatives. I garantir-nos alt i clar (a “tots”!) que a casa formareu els petits perquè no renovin de generació en generació unes pràctiques incompatibles amb els nostres valors europeus més elementals. I que el dia que una altra furgoneta ensangoni els carrers en nom del vostre déu, els familiars dels que maten miraran de no ser més víctimes que els familiars dels matats. I mireu, noies, ja que dieu que l’islam no hi té res a veure, podríeu suggerir a televisions, premsa, polítics i assistents socials que per combatre la islamofòbia no cal caure en la islamofília.”
Post Scriptum, 23 d’agost del 2018.
Ramon Sargatal publica avui al Punt aqueix article “Moros a Ripoll” que enllaça plenament amb el que va escriure fa un any reflexionant sobre l’actitud de les autoritats locals de la seva vila nadiu envers la comunitat musulmana de Ripoll després dels atacs jihadistes perpetrats per joves de la localitat:
“Un ripollès inquiet ha fet una troballa filològica que et deixarà de pasta de moniato. Resulta que fa dos diumenges el full parroquial del monestir va (re)publicar els Goigs de Santa Maria, amb lletra de mossèn Cinto Verdaguer. El text comença amb un esment de la bandera de Guifré el Pelós i de l’extensió de la protecció de la Mare de Déu fins a Barcelona. Després diu: “Escombrada de gent mora / Catalunya renasqué.” Bé, això ho ha dit durant un segle, perquè el que diu ara és: “Escombrada de gent opressora.” Què ha passat?
Ripoll és una vila traumatitzada on actualment els gurus de la diversitat, ben fortificats en dependències de serveis socials, imposen uns criteris de convivència que no passen tant pel consens de la població com per la submissió a la doctrina mediàtica de TV3. Les iniciatives per evitar la islamofòbia s’hi fan més i més ridícules però no per això deixen d’intimidar els ciutadans (molts), que no les acaben de veure clares. Sigui qui sigui (ja se’n traurà l’entrellat), l’editor d’aquesta versió dels goigs devia pensar que era millor passar per un ignorant que no reconeix un heptasíl·lab abans que per islamòfob. I ja hi tornem a ser…!
Ara el columnista haurà de gastar espai per recordar que criticar l’islam no vol dir odiar el foraster i que en una societat oberta, tal com la descriu Karl Popper, la majoria ha de tenir un respecte escrupolós envers les minories i la llibertat individual (ah, que poden deixar de ser minoria? Doncs per què no t’espavilaves, nen? Te’n reies molt del president Pujol quan aconsellava tenir més fills…). Això, portat al tema que ens ocupa, vol dir que els moros de Ripoll han de poder acomodar-se a la vida social, laboral, professional i confessional sense cap obstacle afegit. Tanmateix, maquillar el terme moro (present ja a l’obra del romà Tàcit), o muntar actes en què les víctimes més directes de l’atemptat semblaven els familiars dels criminals, tot per por que no s’enfadin, això són figues d’un altre paner. A la llarga ens durà a xenofòbia de la de debò, de la que gasten els partits d’ultradreta i cierra España… Tu, moro, ja saps que una lletra cubana diu: “[…] grita el negro con afán: / ¡Dios mío, quién fuera blanco / aunque fuera catalán!”? Doncs que duri: així recordem que temps era temps, alguns de nosaltres vam ser negrers. Però avui defensem la democràcia plena, i tu t’hi vols ser o no? Sí? Doncs entoma les crítiques com tothom!
Post Scriptum, 28 de novembre del 2018.
Segons publica avui el Gerió Digital, un cop aixecat el secret del sumari, la investigació policial va detectar les converses dels familiars dels jihadistes de Ripoll posteriors als atemptats i hom pot comprovar la connivència i la consideració de màrtirs que els atorguen les germanes, una de les quals va intervenir a l’acte convocat per l’Ajuntament de Ripoll per exculpar els autors de la responsabilitat dels crims comesos davant la submissió dels presents. Una actitud que no ha estat rectificada encara avui.
Post Scriptum, 11 de juliol del 2019.
Avui, Ramon Sargatal publica al Punt aqueix article titulat “Retrògrads de Farners”, on explica els mecanismes de captació dels grups islamistes per evitar la integració dels musulmans a les societats d’acollida, a Santa Coloma de Farners en aqueix cas. Una realitat volgudament ignorada pels falsos antifeixistes que callen davant el proselitisme que hom practica impunement en pro del totalitarisme islamista a casa nostra (que ells no consideren pas ca seva, sinó terra a conquerir per a l’islam).
“Yajaren ni idu suturi gueli au sime mau au tanu”… Que em perdonin els parlants de sarakule si he transcrit el passatge amb faltes d’ortografia. Correspon a un dels molts enregistraments (per Whatsapp) que m’ha reenviat en Bulli Jangana, natural de Doubirou (Senegal) i farnesenc des de fa molts anys. La traducció? Fes-me-la tu, Bulli… “La dona ha d’anar tapada de cap a peus.”
En Bulli parla un català vacil·lant, però parla clar: ”La meva dona abans no era així. Anava vestida normal. Ara ja he deixat el tema per impossible. Ella, a la seva i jo, a la meva…” Tinc davant meu un home que és tot generositat. Per això, quan va tenir un accident important al pis on vivia, la ciutadania colomenca s’hi va fer d’allò més per ajudar-lo. Havíem quedat que un dia m’explicaria això dels whatsapps. Resulta que en rep a dotzenes cada dia i tots en el mateix sentit. No sap qui administra aquests grups ni com hi agreguen els membres de la família. La qüestió és que han canviat la mentalitat de la seva dona i tem que no li condicionin la de la filla de vuit anys: ”Un dia se’m va presentar amb vel. Ja et pots treure això i deixar-te d’hòsties, li vaig dir…”
M’assegura que té molt clar que “aquest país m’ho ha donat tot” i que ha de viure com viuen els seus conciutadans. “Els predicadors ens desvien de la vida. Som gent d’avui, no? Hem de fer servir el cap!” I jo que em demano: els “antifeixistes” que van per la vida dient que ens hem d’adaptar a la diversitat cultural i als tempos [sic] de l’evolució de les dones musulmanes, ja el fan servir, el cap? Ho saben, que hi ha xarxes de captació que les envesquen? Se n’adonen, que no hi ha evolució sinó involució? S’han parat a pensar que les dones africanes que fa anys van arribar desinhibides a Santa Coloma i arreu del país avui són ombres instrumentalitzades per islamofeixistes que les anul·len pel mòbil? En són conscients, aquests “revolucionaris”, que el feminisme que gasten comença a ser una superxeria barata i retrògrada?
Va, una mica més de sarakule per tancar l’article: “Yajaren maja i serajim sira cai wandi igai.” Traducció: “La dona no ha de ser simpàtica amb un home que no sigui de la família.” Doncs aquest és el model de societat paral·lela que s’està congriant i que no volen veure ni la CUP ni ERC ni moviments afins. Quan deixaran de passar, xiulant i mirant a una altra banda, per davant de l’assetjament fanàtic que sofreix una part de les dones que viuen entre nosaltres?”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!