La valoració global de la jornada d’ahir és en Vicent Partal qui millor la resumeix en l’editorial “No tenim por de res”, una reflexió que apel·la a l’autoestima col·lectiva dels catalans en un moment històric crucial que prefigura quin model de societat pot ser el que sorgeixi amb l’assoliment de la independència. Una qüestió cabdal,
Arran de l’atemptat gihadista de Barcelona, la CUP local va emetre el següent comunicat amb aqueix titular “Cal seguir fermes front al feixisme, cap concessió al terror“: “Davant de la situació de terror viscuda avui als nostres carrers, des de la CUP Capgirem Barcelona manifestem el nostre suport i solidaritat amb les vianants que han
El meu amic Ramon Sargatal i Pellicer, esmentat sovint en aqueix bloc, ripollenc de naixement, ha publicat avui al Punt/Avui l’article titulat “Del progrés a la guerra” al qual vull afegir-hi algunes consideracions: “Cap a l’any 970 Ripoll va irradiar progrés a Europa. Va ser a través d’un vailet occità, superdotat, que es deia Gerbert
Ángel Belzunegui Eraso, és professor de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili. Avui ha publicat al Diari de Tarragona aqueix article on és pregunta com és possible que ningú advertís la captació dels joves de Ripoll per part dels gihadistes ? El seu contingut exigent envers responsables comunitaris, electes locals i governants contrasta amb
És aviat per poder opinar amb coneixement complet sobre els atacs gihadistes de Barcelona i Cambrils ja que les operacions policials són encara en curs, però dos dies després dels fets políticament es poden fer algunes primeres valoracions: el Govern de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra han assumit el pes de la responsabilitat a
Amb pocs dies de diferència han aparegut d’entre la munió d’opinions al voltant del procés independentista català tres posicionaments diferents que, contrastats, ajuden a clarificar els termes del conflicte: El primer, del lúcid i prolífic Ramón Cotarelo publicat al seu bloc Palinuro el proppassat 1 d’agost: “La marcha havia el fascismo“, (complementat uns dies més
Ahir, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya i membre del col·lectiu Poble Lliure, va publicar un article a Nació Digital amb un títol prometedor: “Qui mana a TV3 i Catalunya Ràdio ?“, però decebedor un cop llegit, ja que s’entreté en qüestions personals sense entrar en l’arrel del problema del CCMA, ell
Comparteixo plenament l’article publicat avui per Hèctor Lóez Bofill al diari El Punt titulat “Hybris”, una combinació d’erudició intel·lectual i lúcidesa política: L’hybris, la desmesura, l’obsessió, aquell afany que mena a la supèrbia i a fruir del mal que s’infligeix. Els déus van dictar que els vaixells grecs sols arribarien a Troia per iniciar (i
Aqueix és el titular de portada de demà -que l’edició digital de Le Figaro avança al capvespre- amb un dossier dedicat a Catalunya (amb l’editorial inclòs) “Divorce à l’espagnole” que, amb el to displicent que caracteritza la premsa parisenca descriu, com “La Catalogne ranime sa bataille avec Madrid“, en uns termes que, tot i no
Avui el Parlament de Catalunya, per unanimitat, ha superat definitivament les reminiscències del franquisme anul·lant les condemnes judicials dictades entre 1938 i 1978 tot cercant la reparació dels danys causats a les persones que en foren víctimes. Avui tinc un record especial per Joan Olivé i Capdevila, que fou alcalde de Juneda i germà de
La crisi del PHN va ensorrar l’hegemonia del PP a les Terres de l’Ebre i amb ell la rèmora de la quinta província, essent hores d’ara un territori central per l’articulació dels Països Catalans, orgullós de la seva idiosincràsia dins la catalanitat, amb un independentisme sociològic i polític ascendent. En un sentit contrari, des de
Amb pocs dies de diferència s’han fet públics dos manifestos espanyolistes com a reacció al procés independentista català en curs. Ambdós coincideixen en l’objectiu immediat, boicotejar la convocatòria del referèndum anunciat pel president Puigdemont pel 1 d’octubre vinent, però difereixen en la procedència i en l’argumentari. El Colectivo Juan de Mairena (no confondre amb Carmen
En aqueix cap de setmana de juny han florit (pansides) tres “noves” propostes del tardo-autonomisme que alimenten la ficció que és possible el retorn del pujolisme, el peix al cove i la puta i la Ramoneta: Teixidó pareix un ratolí anomenat “Lliures” (de què ?), Gordó presenta en públic la “Nova Convergència” i Duran Lleida
El proppassat 20 d’aqueix mes Hèctor López Bofill (investigat per la fiscalia per les seves opinions a twitter) va publicar al diari El Punt l’article titulat “La llibertat” que reprodueixo amb algunes consideracions afegides de collita pròpia: “Amb la inhabilitació de polítics electes, les restriccions a la llibertat d’expressió i les multes a les associacions
La proposta del PSC d’atorgar la medalla d’honor del Cap i Casal al cantant Loquillo, espanyolista notori que no se’n està de comparat el procés sobiranista amb el nazisme, reobre el debat sobre les distincions honorífiques atorgades per les institucions catalanes a personatges, com Carmen Chacón o Pérez Andújar, que han actuat o actuen frontalment