L’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb duu per títol, “No els bascs, només uns bascs” i acaba amb aqueixa reflexió final en clau interna catalana que al meu parer ha estat la determinant a l’hora de decantar el PNV-EAJ a votar sí als pressupostos del govern Rajoy: “Una darrera consideració: el PNB no ha
Dissortadament resulta perceptible en el discurs majoritari entre l’independentisme una obsessió a definir la causa nacional catalana com a no identitària que no respon ni a la noció originària d’identitat lligada a la idea mateixa de poble ni a la trajectòria històrica de la catalanitat, lligada sempre als valors de la fraternitat i la llibertat.
Ara que fa cinc mesos de les eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 CE contra la Generalitat de Catalunya és un bon moment per fer un balanç sobre la conjuntura del conflicte entre el poble català i l’ordre estatal espanyol. En primer lloc, la victòria independentista pren cada cop
Avui s’escau el dia d’Europa, una bona ocasió per repensar-la en aqueixa època de crisi del projecte comunitari per causa de l’elitisme de la classe política dirigent de la UE, desconnectades de les problemàtiques nacionals i la fractura dels principis democràtics a estats com Polònia, Hongria, Malta i el Regne d’Espanya. El cas català és
Ahir al vespre, Ciudadanos va encetar la seva campanya vers les municipals de l’any vinent amb un acte a Teatre Tarragona presentant Rubén Viñuales com a candidat a l’alcaldia, acompanyat per Jorge Cañas. El seu objectiu és ser la força més votada (ja ho van ser al 21-D) i governar la ciutat desplaçant l’hegemonia minvant
Avui, El País (antany portaestandard del progressisme espanyol) titula a portada: “La batalla política de la lengua se extiende a otras autonomías” i subtitla, “El PP y Ciudadanos ven una agenda oculta en los Gobiernos de Comunidad Valenciana, Navarra y Balaeares para seguir los mismos pasos del “procés”. Són titulars més propis de la premsa
Avui Josep Rexach Fumanya dedica a Manuel Valls des de Vilaweb un article desencertat, començant pel mateix títol, “Manuel Valls, una “deixalla” política que vol reciclar-se a Barcelona“. Tampoc em sembla ajustat a l’impacte que pot tenir la irrupció de Manuel Valls en la política catalana el retrat que en fa Enric Vila, avui al
Enguany, Sant Jordi té un significat especial: una festa en ple conflicte (repressió, presos, exiliats) precedida d’esdeveniments que progressivament fan evident que abasta tots els Països Catalans. Dissabte, Mariano Rajoy advertia a Mallorca que el 155 CE es pot aplicar per aturar la política lingüística del Govern Balear. Al vespre una gran manifestació marxava pels
El Col·lectiu Pere Quart va promoure amb d’altres entitats i persones individuals la Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana feta pública el proppassat 11 de març. Avui m’hi adhereixo com a jurista i escriptor d’assaig: El món de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en
Avui fa vuit mesos dels més greus atemptats jihadistes a Catalunya fins ara, uns fets que han marcat els esdeveniments polítics del nostre país des d’allavòrens en múltiples dimensions. La primera, l’emergència del fenomen jihadista autòcton, ignorat volgudament pel pensament políticament correcte que impregna el progressisme abstracte i banal hegemònic a Catalunya que impedeix afrontar-lo
Aqueix vespre dues centes persones ens hem aplegat al peu de l’estàtua dels despullats (els herois del setge del 1811) de Tarragona per solidaritzar-nos amb els detinguts d’avui acusats de ser membres dels Comitès de Defensa de la República catalana. Ens hi hem trobat independentistes veterans i jovençans, de totes les tendències polítiques democràtiques i
Aqueixes setmanes hi ha hagut una controvèrsia mediàtica al voltant de la voluntat d’ERC d’asseure el govern Rajoy a una taula de negociació per tractar de possibles sortides al conflicte entre l’ordre estatal espanyol i les institucions catalanes i els partits independentistes. Sense voluntat mútua i mancats de propostes de diàleg concretes és fer volar
Hèctor López Bofill va publicar al Punt del proppassat 31 de març aqueix article titulat “El país ocupat“, el qual subscric íntegrament, i al qual vull afegir algunes consideracions de collita pròpia: “Aquella tradició de l’independentisme predicada durant dècades segons la qual Catalunya era “un país ocupat” o “una colònia” ha trobat en els esdeveniments
L’operació judicial-policial d’ahir contra el Govern de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont i contra Òmnium és una demostració de la determinació del govern espanyol de menar la seva guerra oberta contra l’independentisme català sense treva ni concessió de cap mena. Cercant, de retruc, aprofundir les contradiccions entre els partits independentistes entre els disposats a
Sobtadament, el PSOE guanyà les eleccions espanyoles del 2004 arran de la reacció cívica a la perversa manipulació per part del govern Aznar de la massacre jihadista a l’estació d’Atocha perpetrada tres dies abans, estroncant -només temporalment amb la ficció de l’Espanya plural- la involució vers el supremacisme espanyol que el PP havia engegat a