“Aquesta voluntat de conciliació, derivada d’una determinació per ser entesos pel conjunt de la societat i avançar en la construcció nacional del poble valencià, ens ha de conduir a avançar en l’assumpció normalitzada de la simbologia estatutària, més concretament de la Senyera coronada, com a símbol privatiu” Renúncia (i oblit). La ponència política que el
Desenes de milers de persones van plantar ahir cara a la supèrbia del PP. Malgrat el fred i el desànim covat en moltes persones per les contínues desfetes electorals, professors, estudiants i pares d’arreu del país eixiren al carrer per mostrar la seua oposició a la política educativa de la Generalitat i cridar ben fort
Pocs confiaven en aquell senador d’Illinois, color café amb llet, que pretenia plantar cara a l’imperi Clinton per donar un tomb, després, a l’era Bush. Ara, convençuts els escèptics (que hi havia un fum), aquell jove de 47 anys amb un nom cridaner com Barack Hussein Obama, serà el president del país més poderós del món. Ha trepitjat
Ens llevem de matí. Agafem el bus -com tarda en arribar!- i baixem cap al centre de la ciutat. Un bon café i una gran varietat de diaris ens fan companyia. Els periòdics van ben grossos, amb fulles salmó que deixe de banda, malgrat la crisi econòmica, i un munt de reportatges d’anècdotes i curiositats
Amb motiu de la diada nacional. El darrer cap de setmana de setembre, per motius de feina, vaig estar al congrés nacional (de país) del PSPV-PSOE. Un mesos abans, havia llegit amb llàstima que els socialistes valencians renegaven del seu nom, de la idea de país que van esbossar entre molt altres Fuster, Estellés o
En aquesta època de tornada a la feina, em venen al cap algunes reflexions llançades pel bon amic i company de professió, Jordi Sebastià. Encarxofat al sofà, he pogut llegir aquest estiu el seu llibre Un assumpte de perifèria (una novel·leta juvenil però d’un ritme trepidant que enganxa: vaig començar a llegir per la nit i,
“Habrá dos profesores en el aula y se realizará en inglés”. Així, en castellà i visiblement enfadat, el conseller d’Educació del Govern valencià, Alejandro Font de Mora, es dirigia a uns atònits periodistes. A partir de avui, vora 50.000 estudiants de segon de la ESO viuran una estranya situació. Tindran dos mestres a l’aula; l’un
Passen les hores i l’angoixa no escampa. Veiem els resultats una i altra volta i no ens quadren. Aquest no és el nostre país. Aquest no és el país que hem estat recorrent els darrers mesos, aquell sud combatent que es rebel·la contra qui tracta d’aixafar la nostra llengua i la nostra cultura. El país que