En aquesta època de tornada a la feina, em venen al cap algunes reflexions llançades pel bon amic i company de professió, Jordi Sebastià. Encarxofat al sofà, he pogut llegir aquest estiu el seu llibre Un assumpte de perifèria (una novel·leta juvenil però d’un ritme trepidant que enganxa: vaig començar a llegir per la nit i, quan em vaig alçar, la vaig acabar). Us deixe alguns retalls que mostren que, en aquest món dels diaris, televisions i portals d’Internet, no tot és tant bonic com sembla…
“Els estudis de periodisme; una curiosa amalgama de matèries que només tenien en comú la seua vaguetat i la facilitat de ser oblidades en qüestió de dies”
“El periodista és aquell que ompli un espai en blanc amb el tema que li han manat i que, a més ho fa ràpid. La resta és literatura”
“És tracta d’un canibalisme consentit i mutu, una mena de simbiosi entre un paràsit i un hoste poc escrupulós […] Si A es posa en contacte amb tu per contar-te la vida bruta de B, pots contar-li-ho tot a B, que et dirà la vida bruta de A, i tu després ho publiqués tot. Guanyes un parell d’enemics però l’article quedarà molt més rodó”.
“Els periodistes els menyspreem… però fingir és una qualitat necessària en aquesta professió”.
“L’anomenat periodisme d’investigació és una de les grans fal·làcies de la professió. És un gènere inexistent. Els periodistes investiguen poc o gens. La majoria dels reportatges classificats com d’investigació han pogut redactar-se únicament perquè una persona que tenia una informació més o menys compromesa ha decidit donar-la a algun mitjà per tal de traure’n algun profit amb la publicació del que fins aquell moment era secret”.
PD. Tot i que alguns apunts necessiten matisacions he volgut respectar les reflexions originals. Promet fer les meues pròpies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!