“Els delegats de la comunitat encaminaren llurs passes fins arribar a la ciutat gran i il·lustre, perfecta en la seva pura bellesa, metròpoli d’israelites, plena del coneixement de la Torà, de bones obres, de generositat, de distingits llinatges, de riquesa, de béns, la ciutat d’esplendor coronada, Barcelona, i anaren a casa del savi eminent i cap dels
“És un terme que pot abastar una gran varietat d’ideologies, una mica com «catalanisme» pot designar una infinitat d’aproximacions i realitzacions polítiques. El terme per si mateix no fa referència a programes o iniciatives polítiques. Simplement reclama el dret a l’existència” (…) “Per això, definir-se com a antisionista implica que Israel no té dret a
La pressió de Bill Clinton va fer que israelians i palestins prenguessin seient en la taula de negociacions. Prèviament, Rabin i Arafat es van veure a soles. Tots dos, i els respectius guardaespatlles anaven armats fins a les dents. Un cop asseguts, tots dos van treure la ferralla i la dipositaren damunt la taula, esguardant-se
Què és “L’Estat dels jueus” aquest llibre capital en la història del judaisme, en la difusió del sionisme? Doncs, una mena de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, o de “Nosaltres, els valencians”, de Joan Fuster. Un text fundacional, fonamental, per la comprensió del fet nacional del poble jueu, i, poca broma, i una
Des del segle IV després de Crist, hi ha hagut tres classes de polítiques antijueves: conversió, expulsió i anihilació. La segona aparegué com a alternativa a la primera, i la tercera sorgí com a alternativa de la segona. El que això suggereix és que la civilització judeocristiana és un constructe relativament nou i essencialment ideològic
Quizá la defensa más común de Israel fuera del país es que es “la única democracia de Oriente Próximo”. Esto es en gran parte verdad, aunque Israel también discrimina a los no judios de un modo que le distingue de otras democracias actuales (…) Israel sin clichés CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
¿Ha perdut Israel el seu domini a l’Orient Mitjà? ¿Serà possible que la guerra de Gaza de 2008-2009 (1.300 morts), la guerra del Líban en 2006 (1.006 morts) i totes les altres guerres, i ara la matança de l’altre dia, volen dir que el món ja no ho acceptarà? (…) Article CAT ’06 La nit
La Flota de la Llibertat pretenia trencar el bloqueig d’Israel, no ajudar a palestins suposadament afamats. Ningú vol el govern de Hamàs, però la població té por de parlar (…) Són manifestacions, a l’AVUI, del conegut activista palestí en defensa dels drets humans, Bassem Eid. Entrevista CAT ’06 La nit dels somriures glaçats Josep Pallach
Un partit que a les darreres eleccions municipals, a Tel Aviv, la capital del país, va obtenir en la llista encapçalada pel diputat comunista Dov Khenin el 36% dels vots, esdevenint-hi la segona força després del batlle laborista que un 51% (…) El comunisme israelià, té diverses singularitats: El PCI i el seu front
Em demano, amb tota honestedat, si aquesta opció que abona un conegut periodista de la televisió catalana hi té gaires partidaris. Si els anti-israelians la veuen desitjable com a futurible. O si en tenen cap altra alternativa al gros i sagnant conflicte polític i militar entre els dos pobles (…) Llegim, però, les declaracions dels sotscap d’Internacional de
És prou sabut per tothom que el principal responsable del conflicte àrab-israelià és, fonamentalment, l’Estat d’Israel. La raó: la seva obsessió seguritària i la nul·la voluntat d’arribar a acords sobre la base de dos pobles, dos estats. Això no treu que, objectivament, qui més necessitat té de la pau és el propi Israel. Una crida
A les acaballes dels anys 40, una petita unitat de soldats israelians s’acosta a Hirbet Hiza, un poble àrab. L’han de desallotjar i enviar els seus habitants lluny d’allí, a un camp de refugiats. A l’exili (…) El narrador sent, a mesura que progressa l’operatiu militar, una incomoditat més gran. Un furt rebuig cap a
L’oficial, mort recentment, va transportar en un vaixell, una mena d’Auschwitz flotant, milers de jueus que feien cap a Palestina. Quan eren a tocar del país dels seus somnis i patiments, l’Armada Reial Britànica, que controlava aquell territori, obrí foc contra el vaixell amb l’excusa que es tractava d’immigrants il·legals. Aquesta història fou duta al
No és gaire fosc de pell, tot s’ha de dir, però ha demostrat a bastament la seva lleialtat i eficàcia. Fa molts anys es va integrar en el moviment armat d’alliberament fundat pel militant comunista Nelson Mandela. Des del 1994 ocupa alts càrrecs al govern del seu país: entre ells cap de la intel·ligència militar, vice-ministre
Em fa l’efecte que sí. Que és arribada l’hora. Hi ha un atzucac en el procés negociador. El govern israelià ha manifestat voluntat zero d’avançar. Políticament pot ser profitós. Haig de dir que no n’estic segur, però. Caldria una intifada que no es guiés pas per la ràbia, per l’odi, sinó per la voluntat d’arribar