Crec que si algú no hi posa remei, en passarà una de grossa, a l’Orient mitjà, aviadet (…) Tenim un país, en mans dels clergues que enderrocaren el Sha de Pèrsia, que vol, legítimament, posseir “l’arma”, per excel·lència. I que dia sí, dia també, no para de dir que Israel ha de ser destruït i
Recordo, ben nítidament, que el meu interès i suport a la causa israeliana va començar, en 1986, quan l’establiment de relacions diplomàtiques entre l’estat hebreu i l’estat espanyol (…) Aleshores vaig iniciar tot un seguit de lectures històriques, polítiques, culturals. I d’aquesta fase de coneixença hi vaig passar a una segona d’ajut. El cas
D’aquí poc, fantàstica notícia, se celebra l’aniversari de la creació de l’Estat d’Israel. Un esdeveniment que es produí en un món complex i amb una forta oposició tant de propis com d’estranys (…). El líder que encapçalà el procés cap a la independència fou el llegendari David Ben Gurion, al seu torn, cap del laborisme
Es fatigós i lamentable tornar, dia rera dia, a escriure sobre la guerra entre israelians i palestins. Atès que parlem justament d’això, d’una guerra i no pas d’una altra cosa. Dic lamentable perquè és un conflicte que, a hores d’ara, hauria de ser resolt. La política bel·licista d’Israel, el doble joc de Hamàs –des del
Gros terratrèmol polític a Israel: Ariel Sharon i Shimon Peres, deixen els respectius partits i creen una nova formació a fi i efecte de concórrer a les ja imminents eleccions anticipades. D’altra banda, l’arribada al liderat laborista d’Amir Peretz, secretari del totpoderós Histadrut -primer sindicat d’Israel-, atorga a la socialdemocràcia hebrea una esperança certa d’imposar-se