Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Em fa l’efecte que sí. Que és arribada l’hora. Hi ha un atzucac en el procés negociador. El govern israelià ha manifestat voluntat zero d’avançar. Políticament pot ser profitós. Haig de dir que no n’estic segur, però. Caldria una intifada que no es guiés pas per la ràbia, per l’odi, sinó per la voluntat d’arribar a acords duradors, importants, amb l’enemic. Una intifada civil, no pas militar –serien esclafats sense contemplació per l’aparell militar hebreu- ben conduïda, ben organitzada, una acció de masses que n’eviti desbordaments. On l’Autoritat Palestina i Hamàs tractin d’arribar a un comú denominador. Fita i condició per fer-la? la certesa d’assolir objectius polítics, de fer que tiri endavant el procés de pau; altrament, no (…)
Estats Units, un cop més, es mostren impotents per dur a terme una acció exterior prou lliure i autònoma. Una acció pròpia. Seguint l’interès nacional i l’estabilització i la pau en la zona. Netanyahu, però, ha trepitjat la línia vermella tot humiliant la superpotència –i quina pena que no hi sigui Ariel Sharon, el més intel·ligent entre els més durs, per liderar-la per part israeliana!
Israelians i palestins estan necessitats d’un acompanyament internacional ferm, sòlid, fort, decisiu –amb EEUU i la UE- per fer via i arribar a acords.
Uns acords de concessions mútues.
On, sens dubte, qui més té -Israel, més hi ha de perdre.
Curt: pau a canvi de territoris.
I on pèrdues i guanys tinguin una certa simètria.
On tots, clarament hi guanyin.
També una unió política i econòmica en la zona, semblant a la Unió Europea, que integri, pel cap baix, Egipte, Jordània, Israel, el futur i pròxim Estat Palestí, el Líban, i, pot ser, Síria.
Aquesta guerra ha durat massa. Ja n’hi ha prou d’aquest color!
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal actuar amb intel·ligència i fugir dels extremismes de tots dos bàndols. Ja n’hi ha gent que ho fa. A totes dues bandes.