Pere Meroño

“És un terme que pot abastar una gran varietat d’ideologies, una mica com «catalanisme» pot designar una infinitat d’aproximacions i realitzacions polítiques. El terme per si mateix no fa referència a programes o iniciatives polítiques. Simplement reclama el dret a l’existència” (…)

“Per això, definir-se com a antisionista implica que Israel no té dret a existir, sense entrar en consideracions posteriors relatives a polítiques i programes, i sense considerar com funciona la societat israeliana. De retruc, és implicar que els jueus no tenen el dret a ser considerats un poble, mentre que els palestins —únics propietaris històrics de l’àrea— sí que en tenen. Si admetem que qualsevol poble té dret a autodeterminar-se excepte els jueus, hem entrat definitivament en l’antisemitisme. De poc serveix que intentem amagar el fanatisme darrere un terme més políticament correcte”.

Jordi Gendra i Manel Frau, Identitats en conflicte. Una visió catalana d’Israel (Barcelona: Duxelm, 2009), pàg. 142

Seguint aquesta definició estreta del llibre citat i recollit per can Rodamots, servidor em declaro sionista d’esquerres. No sóc jueu. I abono, per tant, l’existència d’un estat per Israel, i, també, un altre per Palestina.

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!