Pere Meroño

A les acaballes dels anys 40, una petita unitat de soldats israelians s’acosta a Hirbet Hiza, un poble àrab. L’han de desallotjar i enviar els seus habitants lluny d’allí, a un camp de refugiats. A l’exili (…)

El narrador sent, a mesura que progressa l’operatiu militar, una incomoditat més gran. Un furt rebuig cap a les ordres rebudes.

Després de la seva publicació en 1949, aquest petit llibre, va sacsejar extraordinàriament la societat hebrea; es posaven en qüestió, ni més ni menys, que les bases ètiques del nou Estat, la responsabilitat de l’individu, la necessitat o no d’obeir ordres radicalment injustes.

El cas és que “Hirbet Hiza” és una obra monumental, gairebé única, de la literatura hebrea. Una obra que va obrir un camí per reconèixer l’alteritat, la presència i les raons del poble palestí.

Amos Oz, un dels grans de la literatura d’Israel, ha dit, sobre el llibre: “Hi ha alguna cosa de Yizhar en tot escriptor israelià que ha sorgit després d’ell.

Efectivament, S. Yizhar, pseudònim de Yizhar Smilansky, n’és l’autor d’aquest enorme llibre de poc més de 100 planes.

Yizhar va ocupar un escó del Parlament d’Israel des de 1949 a 1966, com a membre dels partits liderats per David Ben Gurion. Ha estat professor de les universitats de Jerusalem, Tel Aviv, i Harvard. I té una àmplia i molt traduïda obra que abasta des de les novel·les, els assaigs, els llibres infantils.

Yizhar, comptat i debatut, és reconegut com un dels fundadors de la literatura israeliana.

No us perdeu, sisplau, aquest llibre ara traduït al castellà.

. Hirbet Hiza. Un pueblo árabe (“Hirbet Hiza”, 1949). S. Yizhar. 127 planes. Traducció de: Ana María Bejarano. Editorial Minúscula. Barcelona. 2009.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!