Pere Meroño

Fa anys que segueixo la gènesi i l’evolució de les organitzacions de dreta radical, bé siguin feixistes, post-feixistes, nacionalistes o d’altra mena. Unes organitzacions que han sabut “llegir” millor que les esquerres –pràcticament desaparegudes o “venudes” al sistema- la nova realitat eminentment espoliadora, reapropiadora, del neoliberalisme que patim, i el d’unes societats que, francament, hi van a pitjor (…)

Si se’n pot treure una conclusió, d’aquestes formacions, és la de la gran eficàcia del seu discurs; de l’èxit rotund dels seus missatges, en bona part copiats o pispats a les esquerres.

N’hi ha prou amb magnificar la problemàtica de la convivència; de subratllar, tot exagerant, la pretesa igualació del nivell de vida entre oriünds i forans. També són força útils els rumors, estil ràdiomacuto, anunciadors de què els nous catalans “ens prenen” barris i ciutats bo i apropiant-se dels “nostres” ajuts socials…

El discurs és senzill, entenedor, planer, i l’efecte en resulta fulminant: l’esclat de l’electorat d’esquerres entre defensors i contraris a la convivència entre iguals (bona part dels quals són fills de la immigració).

Qui millor ha assajat i fet rutllar aquesta mena de discurs és un antic jugador de bàsquet del Joventut de Badalona i ara –i potser després també- alcalde de la tercera ciutat de Catalunya.

Albiol, un polític democràtic, no sols domina aquest discurs, també disposa d’una oratòria eloqüent, i d’una gran presència física –els seus 2 metres, 1 centímetre.

Xavier García Albiol, cal no oblidar-ho, va ser capaç, quan agonitzaven els governs d’esquerres a Badalona, d’erigir-se en candidat “al canvi”, i a fe de déu que va “canviar” Badalona.

El discurs xenòfob, primari, dinamitador de la convivència, esqueixador, ha trobat en aquest jove i hàbil polític mediàtic i impulsiu el millor herald d’una nova croada en favor de valors vells però fondament arrelats.

No m’estranyaria, per això, gens ni mica, que la ciutadania badalonina li tornés a fer confiança…

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!