Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

11 de maig de 2015
0 comentaris

La “Via García Albiol”

Fa anys que segueixo la gènesi i l’evolució de les organitzacions de dreta radical, bé siguin feixistes, post-feixistes, nacionalistes o d’altra mena. Unes organitzacions que han sabut “llegir” millor que les esquerres –pràcticament desaparegudes o “venudes” al sistema- la nova realitat eminentment espoliadora, reapropiadora, del neoliberalisme que patim, i el d’unes societats que, francament, hi van a pitjor (…)

Si se’n pot treure una conclusió, d’aquestes formacions, és la de la gran eficàcia del seu discurs; de l’èxit rotund dels seus missatges, en bona part copiats o pispats a les esquerres.

N’hi ha prou amb magnificar la problemàtica de la convivència; de subratllar, tot exagerant, la pretesa igualació del nivell de vida entre oriünds i forans. També són força útils els rumors, estil ràdiomacuto, anunciadors de què els nous catalans “ens prenen” barris i ciutats bo i apropiant-se dels “nostres” ajuts socials…

El discurs és senzill, entenedor, planer, i l’efecte en resulta fulminant: l’esclat de l’electorat d’esquerres entre defensors i contraris a la convivència entre iguals (bona part dels quals són fills de la immigració).

Qui millor ha assajat i fet rutllar aquesta mena de discurs és un antic jugador de bàsquet del Joventut de Badalona i ara –i potser després també- alcalde de la tercera ciutat de Catalunya.

Albiol, un polític democràtic, no sols domina aquest discurs, també disposa d’una oratòria eloqüent, i d’una gran presència física –els seus 2 metres, 1 centímetre.

Xavier García Albiol, cal no oblidar-ho, va ser capaç, quan agonitzaven els governs d’esquerres a Badalona, d’erigir-se en candidat “al canvi”, i a fe de déu que va “canviar” Badalona.

El discurs xenòfob, primari, dinamitador de la convivència, esqueixador, ha trobat en aquest jove i hàbil polític mediàtic i impulsiu el millor herald d’una nova croada en favor de valors vells però fondament arrelats.

No m’estranyaria, per això, gens ni mica, que la ciutadania badalonina li tornés a fer confiança…

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!