Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Durant el segle XIX i els primers anys del XX, la preparació dels difunts, el seu comiat social i la vivència i percepció de la mort comportaven una sèrie de rituals i protocols que, en bona mesura, han canviat i que, en alguns casos, vistos des del segle XXI, fins i tot poden resultat sorprenents. Enlluernadora exposició sobre la mort (…)
L’anunci de la defunció
Es fa mitjançant veïns, esqueles. Quan la mort, se solia deixar la porta de casa entreoberta per permetre’n l’accés de familiars, coneguts i saludats.
Només entrar a l’exposició, ens embolcalla la música sacra, o el toc de campanes a mort.
Preparació i tractament del cos
Durant bona part de l’època que abraça la mostra, la persona era amortallada amb hàbits monàstics –principalment franciscans. Els albats o infants morts eren abillats estil Nen Jesús, amb la bola del món i la creu al cim. També se’ls hi posaven joguines.
La vetlla
La presència d’acompanyants es justifica per evitar que els mals esperits s’enduguessin el cadàver. Els ciris encesos, al voltant del fèretre, servien per foragitar el dimoni.
Fins a finals dels anys 40, Badalona no comptà amb un servei de pompes fúnebres –abans era atès per un centre a Barcelona.
Pel que fa al costum de retratar els morts, es produí poc després del descobriment de la fotografia el 1839.
La cerimònia a l’església
L’ús de robes i complements de color negre ve de l’època romana.
Processió funeral fins el cementiri
Fins ben entrat el segle XX només hi anaven els homes.
Tots Sants, coincidint amb la castanyada, s’instaura el segle XVIII. Per aquella data es representava l’obra teatral: “El convidado de piedra”, i, més endavant, “Don Juan Tenorio”.
L’enterrament
A Badalona, dir de “fer l’arròs” indicava la mort d’algú; igual que “anar a fer l’arròs.
Inicialment, els cementiris eren vinculats a les parròquies. Una ordre del rei Carlos III imposà de traslladar aquests recintes fora dels nuclis urbans.
El 1834, degut a un episodi de còlera, a Badalona, s’iniciaren els enterraments civils al Cementiri Vell.
En quan a la vegetació, es triava el xiprer, símbol per excel·lència de dol, i que representa la unió entre el Cel i la Terra.
Període de dol
Per als familiars més directes, pujava a 2 o fins i tot 2 anys.
Culte als morts
Tots Sants s’implantà com a 1a festivitat el 13 de maig de l’any 610dc, això pel que fa als difunts. Els morts fou el 600dc. Com a regla monàstica de Sant Isidor es difongué el segle IX, fou a través de l’orde benedictina.
A Badalona, fins el 1936, es portava el Sant Crist al cementiri a les 4 de la tarda. En aquesta hora, sonaven les campanes de l’església de Santa María, al carrer del Temple. Tocaven a mort durant la resta del dia i l’endemà.
. “Postmortem. Rituals funeraris des del segle XIX fins a mitjan segle XX”. Museu de Badalona. Fins el 12 de gener de 2013.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!