El Govern espanyol impugna la votació del 9/N per segona vegada. L’acusa, ens acusa, d’antidemòcrates, acusa els ciutadans voluntaris, ens acusa, de manipuladors, acusa el nostre Govern d’enganyar la ciutadania catalana, d’enganyar-nos, i ens considera manipulables, irresponsables i ignorants i per aquesta raó, el Govern espanyol excusa la seva acció repressiva sota la suposada defensa dels nostres drets.
Quins drets?… el d’ésser espanyols per imposició?, el de la dependència de Catalunya del Govern espanyol?, el de poder participar en les votacions que decideixi convocar o permetre el President del Govern espanyol?, el de poder respondre a les preguntes que ens vulgui fer el Govern espanyol?… El dret a no tenir drets.
No cal, no vull, no necessito que el Govern espanyol o el PSOE que recolza la impugnació defensin els meus drets. Que diguin obertament que defensen el pressupost espanyol i el seu deute, el nombre d’escons espanyols a les institucions europees, el seu orgull patriòtic espanyol ferit, el seu nacionalisme colonialista trencat, que confessin el seu pànic a perdre el que mai no han tingut. No hi ha excuses possibles per a excusar l’inexcusable. No són demòcrates, l’essència de la dictadura llarga i dura penetrà fins a les entranyes del sistema, els senyals són perdurables en forma de corrupció, racisme, rebuig de la diferència, populisme i democràcia selectiva.
Que diguin el que vulguin, però no pas que quan no ens escolten i quan amenacen el nostre Govern i institucions ho fan en defensa dels nostres drets. En nom dels nostres drets, no!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Permeteu-me afegir un enllaç a un molt interessant article d’en Josep Mª Orta sobre la consulta que deixa molt clar les dues mesures espanyoles, http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/frau-de-llei-89480.html
Carme-Laura Gil,
Molt encertades les teves paraules. En el mateix sentit vaig enviar l’escrit que t’adjunto a la Vicepresidenta del Govern.
Una abraçada
Honorable Sra. Joana Ortega i Alemany
Vicepresidenta del Govern de Catalunya
Departament de Governació i Relacions Institucionals
Generalitat de Catalunya
Barcelona, 31 d’octubre de 2014
Benvolguda Sra. Ortega,
Em vaig inscriure com a voluntària a la participació ciutadana del 9n, convocada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el mateix dia de l’inici d’inscripció per molts motius:
• Per convicció de què Catalunya està per damunt de tot
• Per convicció democràtica
• Per convicció de servir a la meva Nació
MANIFESTO
• No haver estat ni condicionada ni coaccionada per cap persona, partit polític ni institució catalana
• La meva MOTIVACIÓ és purament de ciutadana catalana amb llibertat de participar, de votar i d’opinar sobre el què vull pel meu país
FORMULO DENÚNCIA CONTRA EL GOVERN DE L’ESTAT ESPANYOL
• Per haver presentat com a fonament jurídic, entre altres, en el seu “dictamen del Consejo del Estado” per impugnar, un altre cop, l’expressió democràtica més fonamental de tot individu que és el votar, el següent: “El hecho de que la consulta del 9 de noviembre de 2014 pretenda celebrarse con la ayuda de “voluntarios”, o…. “ficheros de participantes”……. De este modo, se imputaria al pueblo de Cataluña una manifestación de voluntad moldeada y orientada en un determinado sentido por las autoridades públicas convocantes” (pàgines 30 i 31)
• Per l’aseveritat en els termes del seu contingut titllant el Govern de la Generalitat (tres cops restablerta, la darrera abans de la “Constitución Española”) de poc menys d’inexistent i inepte, així com el seu President.
• Pel més alt menyspreu al Parlament de Catalunya (històricament el primer d’Europa) i al Govern de la Generalitat de Catalunya (històricament segle XIV)
• Per la vulneració de les competències de la Generalitat de Catalunya
D’aquest Dictamen l’únic que se’n despren és una única conclusió: “la indisolubilidad del Estado Español”, de l’article 1.2 i 2 de la “Constitución Española”, a més de perdre el que representa Catalunya per ells: la fàbrica de l’economia espanyola (durant segles).
M.Carme Carmona i Cornet
No sé quina força real tenen les enquestes dels diaris digitals. En tot cas ahir, arran del dictamen del Consejo de Estado español avalant la impugnació de la votació del 9N, el diari El Mundo ha publicat una enquesta per a que votin els lectors. Títol: “los métodos para impedir la consulta catalana del 9N”. I la pregunta textualment és aquesta: “Crees que el gobierno español tiene que utilizar la fuerza para impedir la consulta del 9N?”. A mitjanit i en menys de 9 hores, han rebut 12.000 vots. Abans de les 9 del matí un 62% dels lectors havien votat que sí i un 38% que no.
Divendres un periodista de “Expansión” que participava en la roda de premsa posterior al Consejo de Ministros ha plantejat a la vicepresidenta espanyola per què el govern central no adopta “medidas coercitivas contra Catalunya”.
ANY 1939 (octavetes dipositades a l’Arxiu Històric de la Ciutat, sèrie Fulls volanders)… Octavetes llençades des de l’aire sobre la Barcelona republicana, sobre les trinxeres i els camps. Octavetes que encara parlen avui –restes arqueològiques, diran alguns desmemoriats- del que significa utilitzar la força per vèncer un poble, per forjar una pàtria, la de la Nación Española:
Nuestro programa dice:
Nuestro Estado será un instrumento totalitario al servicio
de la integridad de la patria.
FRANCO FRANCO FRANCO
¡Hemos entrado en Barcelona!
Soldado rojo: piensa lo que será de ti cuando bajen a este frente los Ejércitos
Españoles que acaban de vencer en Cataluña. Ni un momento de duda:
¡Rendición! Porque mañana ya puede ser tarde
Viva Franco Arriba España
El ejército rojo de Cataluña, ayudado por Brigadas Internacionales y con la complicidad
de una frontera amiga, no ha podido impedir que en poco tiempo nuestras tropas
conquisten TODA CATALUÑA
Si quieres salvarte, no intentes oponerte a nuestro paso
Miliciano rojo:
Cataluña, por boca del presidente de su Parlamento, Casanovas, habla ya de entregarse. Léelo en el Diluvio de Barcelona, del 16 de noviembre de 1938. Estais derrotados en el
Ebro y desunidos en el interior. Tu causa está ya perdida irremisiblemente.
¿Por qué no te entregas a nuestra generosidad? VIVA ESPAÑA
El Frente catalán ya no existe. Ya no tenéis más ejército que el del Centro. ¿Por dónde lanzará Franco a sus victoriosos ejércitos en la próxima ofensiva?
Por si acaso es por donde tu estás, no te sometas a los sufrimientos de una nueva
Derrota. PÁSATE.
Miliciano!. No hay más que una España y esa la representamos nosotros. ¿Quieres seguir siendo español, como lo fuiste antes? Pues ven a nuestro lado y rechaza a tus actuales
dirigentes, que, como saben que no pueden venir, quieren prolongar esta guerra para
poder vivir ellos, aunque tu mueras en la misma.
¡¡TODA CATALUÑA ES NUESTRA!!
No queda en España más zona esclavizada por el marxismo que la tú defiendes, sobre la que
Pronto se lanzarán TODOS los soldados de Franco.
Tu resistencia sólo servirá para aumentar tu responsabilidad, si es que no pereces en ella!!
“Si dejáramos a Cataluña abandonada a su suerte, la unidad española quedaría destruída, ya que Catalunya es parte integrante de la nación española!
Franco ha dit això i Franco compleix la seva paraula.
Anirem cap a vosaltres i us salvarem… I ha dit encara:
Si en este instante hiciéramos un alto en nuestro avance, el territorio que nos queda por liberar se hundiría solo. Se hundiría por desorganización, por saqueo, por hambre y por las
Luchas intestinas. La España liberada, en cambio, tiene riqueza, medios, trabajo, orden y entusiasmo para vivir así años, lustros y siglos. Sería cómodo para nosotros dejar que se hundiera sólo el enemigo.
PERO HAY UN DEBER PATRIÓTICO QUE NOS IMPELE A TERMINAR CUANTO ANTES ESTA NUEVA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA…
Primer discurso de la Falange a Cataluña (1939)
Españoles de Cataluña:
Ha llegado España. Desde la Castilla planetaria y fría, desde la Navarra henchida de historia, desde (…) España ha venido encarnada en recias escuadras de soldados valerosamente infatigables.
Ha venido con las armas en la mano porque nada menos que fuego, ira y sangre eran precisas para salvar las profundas fronteras de desconocimiento, desinterés o de encono que entre ella y vosotros se habían interpuesto, para quebrar el hielo acumulado en dos malos siglos de destino perdido.
Ha llegado España no sólo por libraros de una simple opresión por terrible que fuese, no solo por reintregaros al disfrute de vuestras cosas amadas, no sólo por daros el descanso merecido. Ha llegado España a buscar en Cataluña la pieza entrañable que ha de integrar, con precisa justeza, su unidad olvidada (…)
Ha llegado España a encontrarse a sí misma, a completar en Cataluña su ser descabalado. No ha venido España a conquistar las tierras catalanas, sino a abrir las puertas para que Cataluña entre con plenitud en la comunidad superior de la patria (…) tuvo un juramento pleno y hermoso como correspondía a su calidad de orden religioso y de orden militar. Un juramento donde se expresaba toda la concreta y altísima aspiración de nuestra fatiga:
“juramos mantener sobre todas la idea de unidad, unidad entre las tierras de España” y en esta sola fórmula caben todas las razones de nuestra sangrienta llegada y todo el volumen de nuestras futuras empresas comunes.
Aquestes paraules, salvant les distàncies de temps, ressonen aquests dies. El mateix llenguatge, la mateixa salutació a braç alçat i els mateixos crits que aquesta setmana passada PP i C’s van posar en boca dels energúmens convidats per ells al Parlament de Catalunya.
El mateix llenguatge que utilitzen ministres, parlamentaris i membres del Consejo de Estado espanyols.
La constitució de 1978, constitució apanyada per mantenir el franquisme sense Franco va recollir aquests principis. Una conquesta, la de 1714, que ells mateixos afirmen “como dos siglos de hielo acumulado en un destino perdido”… una nova conquesta el 1939 per salvar-nos i redimir-nos, com Rajoy i el seu govern, als eterns menors d’edat que escridassem perquè volem un tros de pastís més gran… Hem de ser salvats de nosaltres mateixos…una Catalunya incapacitada pels múltiples mals descrits (llegeixi’s ara: fora d’Europa, fora de l’euro, sense pensions, sense Barça, amb passaports)… de tot això ens han de salvar ells abans, ara i sempre.
Preguntat Pablo Iglesias per la independència de Catalunya va dir: no, per la força no, per la seducció. Coi, sr. Iglesias, vaja models i exemples de seducció que hem tingut. 300 anys de semblant seducció pesen més que els seus tímids i simpàtics desitjos de canvi.
Si, a més, veiem periodistes que convoquen la força, que 12.000 espanyols voten sí a la força i que la solidaritat no es veu per enlloc… només queda una opció: deixin-nos en pau i muntin una pàtria pròpia amb més substància que la pura força bruta. A la nostra, deixin-la en pau. Muntin la seva per a vostès, per a tota la bona gent del poble espanyol germà. La nostra no la toquin.