Xauxa: País imaginari on hom tindria tot el que desitja (DIEC2). Per als antics, Xauxa era un terme que designava un país mitològic, tot abundància i felicitat. Innombrables expedicions van mirar de trobar-lo. Amb el temps, la llegenda va créixer desproporcionadament. Sens dubte, la gent exagerava, com de costum. L’única cosa que se sap és
L’estranya frontera que separa la Competició i la secció Un Certain Regard del Festival de Canes fa que enguany hi hagi al Regard els darrers treballs de Mathieu Amalric —guanyador del Premi a la Millor Direcció amb Gira (2010), film guanyador del Premi FIPRESCI d’entre els de la Competició d’aquell any— i de Pascale Ferran
FOTO Element de la imatge gràfica del Festival de Canes 2013 A diferència de la Competició, on enguany no hi ha cap “opera prima”, a Un Certain Regard de Canes 2013 hi trobem fins a 6 primeres pel·lícules, d’un total de 18 programades. I, posats a esmentar xifres, fins 8 films d’aquesta secció han estat
FOTO Léa Seydoux i Tahar Rahim, a Grand Central, de Rebecca Zlotowski Prou meteòrica està éssent la carrera de la cineasta francesa Rebecca Zlotowski (París, 21.04.1980), des que debutà en el camp dels llargmetratges amb Belle épine (Premi Louis Delluc 2010 i seleccionada a la Setmana de la Crítica de Canes d’aquell mateix any), després
FOTO My Sweet Pepper Land, de Hiner Saleem El Festival de Canes té una certa tirada a programar —també— per motius polítics. Algun dia en parlarem àmpliament. Un cas emblemàtic —de tants que n’hi ha— va ser la presència a Competició del film Km 0, obra del cineasta Hiner Saleem (Acna, Kurdistan iraquià, 09.03.1965), que enguany
FOTO © La Boîte à Fanny La Sarah prefereix córrer, de Chloé Robichaud Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, amb què torna al Festival de Canes la quebequesa Chloé Robichaud (Quebec, 31.01.1988), després d’haver presentat Chef de meute —l’amistat improbable i reveladora entre una noia solitària i l’animal de companyia que ha heretat d’una seva
FOTO Els manuscrits no cremen, de Mohammad Rassoulof Com es pot fer una pel·lícula clandestinament, a l’Iran, quan els tribunals de la tirania islamista t’han condemnat a no poder dirigir durant vint anys? No ho sé; però el cas és que aquest febrer, a Berlín, van tenir en competició Closed Curtain, de Jafar Panahi (i
FOTO La gàbia d’or, de Diego Quemada-Díez Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or del fins ara ajudant de càmera i director de fotografia Diego Quemada-Díez (Burgos, Espanya, 15.02.1969), que ja havia dirigit anteriorment tres curtmetratges: A Table is a Table (2001) —un home gran solitari es reinventa el seu món, creant el seu propi llenguatge—,
FOTO —Sebastián Puenzo— Àlex Brendemühl i Florencia Bado, a Wakolda, de Lucía Puenzo Wakolda explida la història real d’una família argentina que va viure amb Josef Mengele sense saber-ne l’autèntica identitat i la d’una noia que s’enamorà d’un dels pitjors criminals de tots els temps. Dirigeix l’argentina Lucía Puenzo (Buenos Aires, 28.11.1976), tercer llargmetratge seu
FOTO La imatge que falta, de Rithy Panh Cambodja i el terror dels Khmer rojos són l’objecte filmogràfic de Rithy Panh. (Phnom Penh, Cambodja, 18.04.1964). Com tants joves del seu país, el 1975 va patir en la pròpia pell els camps de rehabilitació del règim de Pol Pot. Va poder fugir-ne, per Tailàndia, el 1979
FOTO Bends, de Flora Lau Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, de la fins ara curtmetratgista Flora Lau (12:30, Dry Rain). Una ficció a cavall de Hong Kong i la Xina continental, i de les relacions cada cop més complexes entre el gegant comunista i la seva regió administrativa especial. De fil conductor, dos personatges:
FOTO © Les films du Losange El desconegut del llac, d’Alain Guiraudie Fill gran d’uns pagesos occitants, el cineasta Alain Guiraudie (Vilafranca de Roergue, Avairon, França, 15.07.1964) es nodrí de còmics, sèries de televisió i cinema de gènere a la seva primera joventut. A la Universitat de Montpeller es decanta cap a la militància. Autor
FOTO © BiM Cartell de Miele, de Valeria Golino Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, amb què l’actriu Valeria Golino (Nàpols, Itàlia, 22.10.1966) passa al darrere de la càmera —després d’un primera experiència anterior amb el curtmetratge Armandino e il Madre (2010)—. Havent actuat en films com Rain Man, Torrents of Spring, La puta del rei,
FOTO El ball d’en Toré, de Katrin Gebbe Pel·lícula candidata a la Càmera d’Or, de la directora alemanya Katrin Gebbe. Inspirada en fets reals, narra la història d’un noi que, a la recerca d’una nova vida per Hamburg, va a raure a una secta religiosa i, per acabar d’adobar, es fa amic d’un violent pare de
FOTO Mentre agonitzo, de James Franco Calen dues persones per fer un home, però n’hi ha prou amb una per morir. És així com s’acabarà el món, va escriure William Faulkner, a Mentre agonitzo, l’obra que el prolífic actor i director nord-americà James Franco ha dut a la pantalla. És el relat del viatge turmentat